tag:blogger.com,1999:blog-89242320889585483962024-03-12T23:08:04.756-07:00ElscliksTornar a treure el cabàs de les joguines de l'armari i començar a imaginar un altre món amb els cliks.elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.comBlogger255125tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-44640802374885419772018-03-11T12:55:00.002-07:002018-03-11T13:01:56.965-07:00Recomanació: Sopa de pollastre amb Ordi <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglzNdMt6SaUtUAwUbxmhv1o8xz2zCPtcMezNGue-8G0HoDD950vT508cFORa-Yg4Ua06yFSsGRyrMht3ZFj4PkJEIl7coo7AePDRKVJq0i7ewdR0sRrH8cBuuOr2XcA2wepX8ul8xpnQg/s1600/CARTELL-POLLASTRE-DEF-baixa-300x424.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="424" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglzNdMt6SaUtUAwUbxmhv1o8xz2zCPtcMezNGue-8G0HoDD950vT508cFORa-Yg4Ua06yFSsGRyrMht3ZFj4PkJEIl7coo7AePDRKVJq0i7ewdR0sRrH8cBuuOr2XcA2wepX8ul8xpnQg/s320/CARTELL-POLLASTRE-DEF-baixa-300x424.jpg" width="225" /></a></div>
<b><a href="http://www.laperla29.cat/portfolio/sopadepollastreambordi/">Sopa de Pollastre amb ordi</a></b>, Biblioteca de Catalunya de taló de fons i La Perla29 com a mestre de cerimònies. Amalgama impossible d’oposar cap tipus de resistència. Expectatives altes, zero contacte amb l’obra i amb un únic contrapunt crític d’una persona coneguda.<br />
<br />
<br />
L’obra, d’una hora i quaranta minuts de durada, fuig de les llargues i denses peces amb les que ens té acostumats La Perla 29. Cent minuts frescos on Arnold Wesker ens descriu el recorregut idiològic d’una família obrera londinenca. <br />
<br />
<br />
L’orígen es centra en la manifestació antifeixista que va tenir lloc al barri d’East End l’any 1936 i acaba amb l’alçament anticomunista a Hongria de l’any 1956. Entremig d’aquestes dates els Kahn lluiten junts per construir un món millor i més just des de l’òptica socialista i sindicalista, no obstant el temps passa ràpid i sense pietat i les ideologies han de conviure amb un progrés que ho erosiona tot. Una trama colpidora i tendra on l’espectador no pot evitar entrar al menjador d’aquesta família que és la meva, la teva i la qualsevol de nosaltres<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgwOocLbUXJol-4AOFbtOrFmsY9ct1pvcWvkwQgTOs9eqzFiiSKofACUobshylalhHumIkETS9pMgVJU_Z3_-O5QLjw8TWs-YjRQQv4bb9-QsPLYZ5fhWCoYXy9aXDC2ct2-g5Y57JDi4/s1600/_20180311_203156.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="95" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgwOocLbUXJol-4AOFbtOrFmsY9ct1pvcWvkwQgTOs9eqzFiiSKofACUobshylalhHumIkETS9pMgVJU_Z3_-O5QLjw8TWs-YjRQQv4bb9-QsPLYZ5fhWCoYXy9aXDC2ct2-g5Y57JDi4/s400/_20180311_203156.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
El director Ferran Utzet va vacil·lar davant dels fet de l’octubre al nostre país ja que el text de Wesker podia transportar l’espectadora cap una zona profundament pessimista o optimista. Defugint de les etiquetes (dins les ideologies n’està ple) <a href="http://www.laperla29.cat/portfolio/sopadepollastreambordi/"><b>Sopa de pollastre amb ordi</b> </a>és un retrat i un diàleg entre la idea, la pràxis i el context. No us la perdeuelsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-37539390947269886422018-01-21T11:09:00.000-08:002018-01-21T11:12:14.194-08:00Recomanació: Tierra FirmeNomés llegir les primeres ratlles de la sinopsi vaig comprar la idea d’anar al següent dijous a l’entranyable cinema Esbarjo de Cardedeu. Una trama que gira al voltant de dues noies i un tercer individu que pot ser útil per tal que les dues primeres puguin engendrar un fill em semblava temptador i autobiogràfic. El record de la meva millor amiga i la seva parella i un viatge frustrat a Mèxic amb els ous carregats d’il·lusions em va moure la reminiscència suficient per deixar-me caure a veure el film.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitQ5IVSu54GrfW9s9_iDscAboTWq2FL96DVULHV4FeWvtiiMhy3bCVgQF4FQ93sojHbECHKcgBJMB2uLeeSzgjYG-l6ZyZwtCyE0K5SwzsZ2-vcgvB6MK-B9zlsEWn7NU260ac1pEso3k/s1600/Tierra-Firme.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="310" data-original-width="620" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitQ5IVSu54GrfW9s9_iDscAboTWq2FL96DVULHV4FeWvtiiMhy3bCVgQF4FQ93sojHbECHKcgBJMB2uLeeSzgjYG-l6ZyZwtCyE0K5SwzsZ2-vcgvB6MK-B9zlsEWn7NU260ac1pEso3k/s320/Tierra-Firme.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Dues noies vora els quaranta i l’etern debat que totes aquelles parelles que rondem els trenta i pocs hem tingut recentment. Res de nou, maternitat vs sexualitat, exclusivitat vs projecte compartir, egoisme i generositat, converses molt immediates envoltades de situacions properes entre la precarietat al cor de la bèstia (Londres), les borratxeres i la necessitat de la lluita quotidiana pels drets del col·lectiu LGTBI.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM3qByIPVFdDKW-QhJBzHmijvzY0x94iEdPvUi1j3wJHdetjK-QSFzX3peK9EQfEdGzWPm6c0P_WD2ZjBSDR-tqyZ6oaDY_0StbOFT-8n3vOYYlNIJOCxK7Z4r-yigsKkqx06GfPZGU80/s1600/Tierra-Firme.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="296" data-original-width="960" height="98" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM3qByIPVFdDKW-QhJBzHmijvzY0x94iEdPvUi1j3wJHdetjK-QSFzX3peK9EQfEdGzWPm6c0P_WD2ZjBSDR-tqyZ6oaDY_0StbOFT-8n3vOYYlNIJOCxK7Z4r-yigsKkqx06GfPZGU80/s320/Tierra-Firme.png" width="320" /></a></div>
<br />
Costumisme quotidià en una capital del Regne Unit amb visió catalana i debats universals. No obstant Carlos Marques (10.000 km) ens ho explica amb una sensibilitat precisa. Per sobre d’aquests temes hi prima una sòlida complicitat entre les tres protagonistes, una eterna immaduresa que molts percebem permanentment i la fragilitat de les relacions humanes. Mantenir-se surant a la deriva o trepitjar terra ferma?
elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-41188486557030153262017-08-17T04:07:00.001-07:002017-08-17T04:09:00.862-07:00Tramuntanada 2017<iframe width="525" height="350" src="https://www.youtube.com/embed/NGPAppntlto" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-36412258674558912682016-08-09T23:44:00.001-07:002016-08-09T23:44:21.795-07:001, 10, 100. Serem 1000 vegades tu<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzuTJ_oJrGtdytpdqqhO9OvWG703E4gWESNOkeVsvosHFARKIzfDSV7tY8ub9x6Uubc3Se3CkOeI1_Ei65BJ7JYj_bCA4WO532TxfZhyphenhyphenvHY6uFASrMqA9wRdR1ttm6x1G6lqxZUvE42Tw/s1600/untitled3.bmp" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzuTJ_oJrGtdytpdqqhO9OvWG703E4gWESNOkeVsvosHFARKIzfDSV7tY8ub9x6Uubc3Se3CkOeI1_Ei65BJ7JYj_bCA4WO532TxfZhyphenhyphenvHY6uFASrMqA9wRdR1ttm6x1G6lqxZUvE42Tw/s200/untitled3.bmp" width="200" /></a>Oblits irrecuperables, records perennes, gesticulació
deformada, trencadís de flaixos quan en el subtítol de Marc hi apareix la xifra
d’una desena. 10 anys i punt. Toca girar el coll de la memòria i guaitar enrere
i de sobte no saps per on començar, què destacar. Potser els petits bocins de
memòria diària que hom i tots els que l’estimem ens venen com tangrams cada
volta més descantellats o potser la memòria compartida que any darrera any uns
quants de nosaltres col·lectivitzem i ens trobem i ens estimem i pugem fins on
et vas acomiadar, allà dalt d’un Carlit des d’on divises uns Països Catalans
sempre complexos, permanentment canviants.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Molts dies t’imagino entrant per la porta de casa per
perdre’ns pel Montseny i posar-nos al dia. Primer un repàs personal, allò
considerablement valuós que mou el món, l’amor, i que segurament la conversa
serà fugaç, no fos cas que t’entendrissis. Després fer un minuciós repàs per
una actualitat, que cada cop que et penso en present, em torno foll només d’imaginar-t’hi.
Quants t’hem imaginat contemporàniament? En com encaixaries en l’epicentre del
“procés” o el teu paper en l’intent de desallotjament de Can Vies. En quin rol
tindries dins l’esquerra “indepe” del 2016 i en com haguessis transitat de l’agitació al
carrer fins a les efímeres xarxes socials. Passejant per Sants rescato
empremtes d’aquella agitació que ja és part dels llibres no oficials
d’història, de nits inacabables sota l’anonimat dels groguencs fanals, del
dringar dels aerosols i les respiracions inquietes i del millor, les abraçades
cerveseres festejant les petites victòries que bullien del fons més profund de
l’ànima. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Et penso i et repenso, t’imagino i t’esbosso tant bé com
puc, et reinvento i et rescato i és quan me n’adono que fantasiejo. Que llenço
mil vegades una pedra al fons d’un pou i que el repic del greny contra les
parets humides cada vegada esdevé més apagat i confós. Toca girar el coll fins
avui, l’ara més preuat i em ressona nova música, la gesticulació ja no és
deformada i els trencadissos resten harmònicament complerts. Sí, ens queden els
esquerps records per gratar al cofre de la memòria, però després de 10 anys
nosaltres som el Marc, en cada gest, en cada reafirmació, en cada nova
muntanya, tossal o petit turó que ascendim, en les abraçades contingudes o
l’impuls més irracional, en la passió i l’acció més aristotèlica nosaltres som
el seu llegat, nosaltres som i serem 1000 vegades tu. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Gràcies Marc.<o:p></o:p></div>
elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-4928933906517356592016-05-20T10:05:00.001-07:002016-05-20T10:16:45.323-07:00Spotlight, més enllà del tema<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLtolnT9y1teD0t5X04GsvKszDnXirBIcODVbAo2UXnTmS7mnVpUAiKj5QJIF673tv6tzDxkof_uLLZFgAxejVFX1C-4IvlCc7DyGyuJdUtmKrMQpAZQKBT9zXweAxc03xYblNgZSllGk/s1600/316410.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLtolnT9y1teD0t5X04GsvKszDnXirBIcODVbAo2UXnTmS7mnVpUAiKj5QJIF673tv6tzDxkof_uLLZFgAxejVFX1C-4IvlCc7DyGyuJdUtmKrMQpAZQKBT9zXweAxc03xYblNgZSllGk/s200/316410.jpg" width="140" /></a>Anar a veure una pel·lícula que té més de 20 premis,
inclosos dos Òscars a millor pel·lícula i millor guió original i que està basada en el premi Pulitzer 2003 et situa en una
condició inicial exigent i amb aquell reüll que enfoca escepticisme en els
minuts previs a la projecció. Que era un film premiat s’evidenciava amb el
número de cinèfils que mig omplien l’Esbarjo Verdi de Cardedeu un dijous al
vespre, sessió usualment isolada. Que a
més el tema que embolcalla la història sigui de feixuga actualitat, l’abús a
menors per part de capellans, i a més
situat en un context nord-americà eren ingredients que a un li dibuixaven
aquella rialla burleta de tiet convergent quan parla el nebot de la CUP, “a
veure si és tant bona com diuen...”</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Faig un “flashforward” sortint del cinema després de dues
hores i 9 minuts de pel·lícula. Amb un somriure d’orella a orella, com el tiet
convergent després d’haver-se menjat el cinquè tros de tortell , vaig anar paint
les genialitats del llargmetratge. Tom
McCarthy i Josh Singer aconsegueixen una obra senzilla i sorprenent. Deixen
estar els infants i el seu victimisme, els mossens abusadors i també víctimes,
passen de puntetes per sobre la jerarquia eclesiàstica, dels vincles amb alts càrrecs
polítics, dels dolors irreparables...obvien el què tothom ja sap i aquí és on
hi ha la grandesa d’aquesta pel·lícula. L’espectador s’espera el típic drama
justicier, que ho acaba sent per legitimitat, però en comptes d’això es troba
un film que dona per entès que tothom coneix, més o menys, el tema en qüestió i
es centra en l’ànima del periodisme. Aquelles idiosincràsies i micro-silencis
que sostenen l’abús, la injustícia i el despropòsit humà. Sense teories de la
conspiració i grans litúrgies maquiavèl·liques sinó un conjunt de peces que
quan encaixen tot flueix. No es tracta d’una
redacció de periodistes salvavides i destapa casos sinó d’un grup humà que simplement
parlant, furgant i remenant un tema l’acaben fent públic. En definitiva, fer
política (tot allò públic que fem). I és aquesta política que tot ho envolta
que acaba decantat-se, perquè les peces de la redacció s’uneixen, pel no silenci, per la justícia i per sobre de
tot, per la llibertat de premsa. <o:p></o:p></div>
elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-87778994511456072482015-08-04T02:00:00.002-07:002015-08-04T13:21:45.369-07:00De roadtrip pels Estats Units<div class="Standard">
<u><span style="font-size: large;">Aeroport 9:51 del matí</span><o:p></o:p></u></div>
<div class="Standard">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin52zDN_WSiomq3uyOIjqr52I0XMLhx3pinSEXk5EdqrWEu95dPTkkNUKneNeLzGBQ4Glj1YGWoHBzx9rwH_R0DYcTEmz7upFRSAUpMj_19gRKmvurMNTNyu2AJHuROT4YOLp6HJ2PC54/s1600/IMG-20150717-WA0017.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin52zDN_WSiomq3uyOIjqr52I0XMLhx3pinSEXk5EdqrWEu95dPTkkNUKneNeLzGBQ4Glj1YGWoHBzx9rwH_R0DYcTEmz7upFRSAUpMj_19gRKmvurMNTNyu2AJHuROT4YOLp6HJ2PC54/s200/IMG-20150717-WA0017.jpg" width="200" /></a>Acabo de facturar les
maletes i engego la crònica d’aquest viatge que m’ha de dur fins a Chicago amb
parada prèvia a Toronto. Com diria la Bruna, semblo “un indi a Nova York” estic
com un flam. M’estic movent per l’aeroport amb el neguit irrecognoscible del que
no ha viatjat mai en avió. Dues ja han estat les meves víctimes, concretament
dues hostesses d’Air Canadà que molt amablement m’han respost les preguntes amb
cara de pensar “aquest tio no surt mai de casa!” i que han tranquil·litzat les
meves pors transoceàniques.<br />
Ara amb un cafè amb llet de soja a les mans em
mantinc a l’espera d’embarcar que com qualsevol verb que tingui a veure amb un
aeroport, no recordo com l’he de conjugar! Quins nervis!<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<u><br /></u>
<u><span style="font-size: large;">Avió 12:10 (hora
catalana)</span><o:p></o:p></u></div>
<div class="Standard">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv-ZF44d8YMhHTnbF-uxo5lmUcvjeEFUjGa1d1GZmk6Xgr_wMX5mQxPctL91la8ADG8A3W5VZ9ASf5R88PGYyA4iCbRT6_sT9nb_4RklewbFIGNZuUJTiTKKLh7h43BoA3mXRarlY3X40/s1600/IMG_20150706_173807.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv-ZF44d8YMhHTnbF-uxo5lmUcvjeEFUjGa1d1GZmk6Xgr_wMX5mQxPctL91la8ADG8A3W5VZ9ASf5R88PGYyA4iCbRT6_sT9nb_4RklewbFIGNZuUJTiTKKLh7h43BoA3mXRarlY3X40/s200/IMG_20150706_173807.jpg" width="200" /></a>Després d’encomanar-me a
la gran força creadora i de vessar algunes llàgrimes per abandonar la mare
pàtria i les persones que m’estimo ja estic flotant per aquest medi per on
només algunes aus tenen el privilegi de viatjar. L’avió és molt gran, amb 8
files de seients, a mi m’ha tocat la penúltima fila just al costat dels
hermètics lavabos i sense cap tipus de vista aèria. M’estaré 9 hores sense
saber per on passem, no obstant si l’avió s’estavella, a l’estar a prop de la
cua, tinc més possibilitats de sobreviure, o això diuen les estadístiques.
Només em queda un consol, que aquestes hostesses amb folrar de cau alleugin els
meus neguits amb teca i alguna cerveseta.<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<u><span style="font-size: large;">Toronto 17.50 hora
canadenca (23:50 h catalana)<o:p></o:p></span></u></div>
<div class="Standard">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
He arribat a Toronto sa i
estalvi després de 9 hores de vol amb Rouge, una filial d’Air Canadà que no ha
complert en absolut les <o:p></o:p><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3KQP_HpxogRqZpMIPH5WlS1UzwGqQIT2OLqkWeJuzb1X4PpxQnfG1dE4bWJAOfbCuHsv4ChMaZr56i3hwhFc7BjFcvQLllqIVx4o-ZNxpvIdLS7QjcCcgcSnpKGXXX3QIJErGEocJYVY/s1600/IMG_20150720_145858.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3KQP_HpxogRqZpMIPH5WlS1UzwGqQIT2OLqkWeJuzb1X4PpxQnfG1dE4bWJAOfbCuHsv4ChMaZr56i3hwhFc7BjFcvQLllqIVx4o-ZNxpvIdLS7QjcCcgcSnpKGXXX3QIJErGEocJYVY/s200/IMG_20150720_145858.jpg" width="200" /></a>meves expectatives sobre el què esperava d’un vol
transoceànic. Menjar just, pantalles de pagament, cervesa i vi insultantment
catalogat com a producte de luxe, per fer-nos una idea, una cervesa valia 6€.
Davant la manca de distraccions audiovisuals i fermentades he hagut de combinar
el consum del còmic de novel·la negra “100 balas” amb passejos amunt i avall pel
passadís per evitar sentir cada minut com ressonava la cadena del vàter de just
al costat del meu seient.<br />
Una parella amb residència al carrer Avinyó de BCN
han estat grats companys de viatge. Visitaven pam a pam tot Canadà i ara un ara
l’altre hem fet un repàs de viatges, anàlisis del referèndum grec i els
avantatges de viatjar sota la tutela de l’Iscerso.<br />
Un cop a terra ferma i
davant el desconcert pre entrada a la duana ianqui, una germana valenciana m’ha
ajudat a creuar una frontera custodiada per uns sentinelles grassos,
disfressats de policies com els que surten a les pel·lícules factoria
Holliwood. Ens hem fet companyia les 3 hores que s’ha retardat la sortida del
vol direcció Chicago. El canvi polític al País Valencià, la situació de l’Horta
i el seu viatge a Guatemala han alleugerat una espera que es preveia eterna. Ep
que això és comença a embalar, Jordi que vinc!</div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<u><span style="font-size: large;">Hora de la migdiada
(23:37 hora catalana)</span><o:p></o:p></u></div>
<div class="Standard">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_DbvWcUd44-HyL2f8mU_-XGyajtlhZlAISzBV0467YP3fhVMMugaz058ftOQhouw9o7zgX8SEidCUXXSwZV1uVJKJqhGRX2tt-7_6fm5w3gmidQTylZefKhGK6smQOHM6Q57iNZ8a534/s1600/IMG-20150717-WA0013.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_DbvWcUd44-HyL2f8mU_-XGyajtlhZlAISzBV0467YP3fhVMMugaz058ftOQhouw9o7zgX8SEidCUXXSwZV1uVJKJqhGRX2tt-7_6fm5w3gmidQTylZefKhGK6smQOHM6Q57iNZ8a534/s200/IMG-20150717-WA0013.jpg" width="200" /></a>Han passat unes horetes
des de la meva arribada als EEUU. Després d’enlairar-me des de Toronto vam
sobrevolar el llac de Michigan, e 5è més gran del món i que si no t’expliquen
que és una massa d’aigua dolça, des de dalt de l’avió es confonia ben bé per un
mar com el nostre estimat Mediterrani. El llac de Michigan al fons i uns núvols
amenaçadors que complicaven l’aterratge a Chicago. Música clàssica als
auriculars i a gaudir del descens turbulent que finalitzà en una divina
obertura entre la tempesta i l’aparició dels gratacels de la 3a ciutat més gran
dels EEUU. Exceptuant la “city”, al voltant d’aquesta s’obrien grans extensions
d’edificis baixos, camps de beisbol i molt verd, i es que antigament a l’estat
d’Illinois hi havia unes glaceres que en fondre’s van donar pas a la creació
d’aquesta terra anomenada la “dels grans llacs” que, segons el Jordi, pot
presumir de disposar de l’aigua més bona dels EEUU. A mesura que l’avió anava
tocant terra una sensació de sentir-me insignificant tant jo com el meu
micromon va aflorar. Vaig veure els primers macro cotxes i macro camions i
macro grues que funcionen amb litres i litres de petroli que és intercanviat
per litres i litres de sang i que produeix litres i litres de CO2 i de sobte la
meva insignificància es va convertir en una condemna i disgust cap a un primer
món sistèmic que viu a través de l’explotació, la guerra i la mort. Cap a una
humanitat insostenible en tots els sentits.<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0pM0OYNjYJ0f7L0RfnwuG-se3Hg7MpcWHzHIdgbd2D2YzIMFWMsmZx-3pbYh0gKGX6FEUUJhyphenhyphenw_nH8ND-X9lGr-Owh6sQedcQOAmw9DqUSprW5hwYPcbNL7pgG3ktRCzi2C_BCJCxYFE/s1600/IMG-20150717-WA0014.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0pM0OYNjYJ0f7L0RfnwuG-se3Hg7MpcWHzHIdgbd2D2YzIMFWMsmZx-3pbYh0gKGX6FEUUJhyphenhyphenw_nH8ND-X9lGr-Owh6sQedcQOAmw9DqUSprW5hwYPcbNL7pgG3ktRCzi2C_BCJCxYFE/s200/IMG-20150717-WA0014.jpg" width="200" /></a>Avui només llevar-nos,
menjar-nos les restes d’una pizza de dos pams que va sobrar ahir, 3 donuts i un
cafè amb llet de tetrabrik made in Roberto Dueñas, hem degustat el 1er món anant
a visitar un macro “Outlet”. Jo m’he firat i he comprovat que el preu de cost
de molts productes de muntanya frega la irrisòria xifra del 5% del preu final.<br />
Barbacoa amb amics del Jordi i de pet al llit a fer una migdiada. Encara tinc
“Jet lag” i teòricament el meu cos hauria de voler dormir, no obstant estic
aquí, sentint els roncs del Jordi i escrivint 4 ratlles a aquesta llibreta
confeccionada a Sant Cristóbal de las Casas, Chiapas i que ara mateix no
recordo qui me la va regalar. La Salveta potser...<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<u><span style="font-size: large;">Motel 6, Topeka 18º
(estat de Kansas)</span><o:p></o:p></u></div>
<div class="Standard">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij6mHgwt7wZ8wIp9sKwZh1dGhDJ1DfC50Pa07xKMgcUkX8QE-U8k9bn3z0y_2EYVv24gTQ9-66VkgfScD9156ebNcwG0UT-8pwixZex-QHeaFFf4HNbGz9QzF9wOu6Yl62CSgaWI7tUOw/s1600/IMG_20150708_154133.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij6mHgwt7wZ8wIp9sKwZh1dGhDJ1DfC50Pa07xKMgcUkX8QE-U8k9bn3z0y_2EYVv24gTQ9-66VkgfScD9156ebNcwG0UT-8pwixZex-QHeaFFf4HNbGz9QzF9wOu6Yl62CSgaWI7tUOw/s200/IMG_20150708_154133.jpg" width="200" /></a></div>
10 hores de cotxe sota una
pluja incansable, permanent i que en alguna ocasió ens ha ofegat dins un cotxe
on l’escena <o:p></o:p><br />
es repetia milla darrera milla. Camps de blat de moro o pèsols,
graners i cases amb l’herba escrupolosament tallada, cavalls despistats i
galons de benzina consumits. Perquè aquí el carburant es paga a tant el galó.
Aquest equival a 3,7854118 litres i com us podeu imaginar, tractant-se d’un
país productor i lladre de petroli el preu és bastant més baix que Europa.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJtpk_-8LQq7S-6AhWNIyo-JiQ-mSPlV7tZwo3YFV8ApYK9sLX3G3yqXY28CgXc1M9waGx2wDA_-3w8cyWLNgGNTtX3OVPbN2L0tMEEmPTotFvhAVm0hXC7tyh4zF4m-6ka5ubm35viwo/s1600/IMG_20150709_051513.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJtpk_-8LQq7S-6AhWNIyo-JiQ-mSPlV7tZwo3YFV8ApYK9sLX3G3yqXY28CgXc1M9waGx2wDA_-3w8cyWLNgGNTtX3OVPbN2L0tMEEmPTotFvhAVm0hXC7tyh4zF4m-6ka5ubm35viwo/s200/IMG_20150709_051513.jpg" width="200" /></a>El
fet és que avui ens hem cascat unes 550 milles uns 885 km, distància que ens ha
permès travessar tot l’estat d’Illinois, Missouri i arribar a Kansas per fer
una parada a Kansas City. M’ha explicat el Jordi, que la ruta que he dibuixat
coincideix amb el “tornado Alley” o passadís dels tornados, una franja que va
des de Wisconsin fins el golf de Mèxic i que com el seu nom indica és per on
passen els devastadors tornados. Ara mateix, cansats de tant conduir, el Jordi
ja fa estona que fot roncs. Jo aviat m’hi posaré, abans per això vull
corroborar que el tòpic que els motels cinematogràfics són bruts, decrèpits i
inhòspits és cert. M’arrauliré mirant de no tocar massa aquest cobrellit.</div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><span style="font-size: large;">Colorado Springs (Estat
de Colorado) Motel Travelstar</span><o:p></o:p></u></div>
<div class="Standard">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQzOU81JvmQatSwSOYp55uXW_xf3vAQST903OG63GP0LGz83v4eiIL-EgvyGvSzAbJyapg309B48EW9uho-BxZksEDF0gbIXdqPH5MadobnCD1i4YRN1tGAXdH-wCJrYVRgFXe5rIvfq8/s1600/IMG-20150717-WA0019.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQzOU81JvmQatSwSOYp55uXW_xf3vAQST903OG63GP0LGz83v4eiIL-EgvyGvSzAbJyapg309B48EW9uho-BxZksEDF0gbIXdqPH5MadobnCD1i4YRN1tGAXdH-wCJrYVRgFXe5rIvfq8/s200/IMG-20150717-WA0019.jpg" width="200" /></a>Ens trobem en un motel al
Centre de Colorado Springs, al sud est de les Rocky Montain (Muntanyes
<o:p></o:p><br />
Rocallses). Ara mateix tancats a l’habitació d’un motel, millor que el d’ahir,
perquè just quan sortíem han emes una senyal d’avís de turmenta que durarà ben
bé fins a les 22h. Avui ha estat el 2on dia del nostre “roadtrip”. M’he llevat
ben d’hora i he anat a fer uns quilòmetres pel voltant del motel. Un ritme suau
m’ha permès veure com es despertava Topeka, la capital de Kansas. Esquirols i
conills creuant-se pel camí mentre els primers tallagespes es desvetllaven i
les esglésies (luteranes, evangèliques, tom cruistes...) obrien els seus
porticons. Dutxa ràpida, tassa de “phorex” amb cafè aigualit i carretera i
manta. Objectiu, creuar l’estat de Kansas de pe a pa.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtBwlay2kfRFHkI6USRfQba5ZE1_Sr04cOBGERu5ZAKuhFc9nFwm2G7N5Dtf4L1BEbt0nuFT8xJIiLGksqZUwYkwWOcgwVG0lHCbpmgcxXOD15E319lTogq9dgY0IbpGqViRIXb01VG3w/s1600/IMG_20150710_180153.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtBwlay2kfRFHkI6USRfQba5ZE1_Sr04cOBGERu5ZAKuhFc9nFwm2G7N5Dtf4L1BEbt0nuFT8xJIiLGksqZUwYkwWOcgwVG0lHCbpmgcxXOD15E319lTogq9dgY0IbpGqViRIXb01VG3w/s200/IMG_20150710_180153.jpg" width="200" /></a>Avui les 526 milles se
m’han fet molt pesades. Sumades a les d’ahir portem 1800km en dos dies. Kansas,
el melic dels EEUU, ens ha condemnat a un trajecte totalment pla i amb un canvi
de paisatge considerable respecte Illinois i Missouri. El prat verd començava a
esgrogueir-se i la plana infinita combinava camps immensos de blat de moro amb
pastures on baques jeien anunciant tempesta, aïllades i rovellades bombes xuclaven petroli i enriquien les
butxaques dels seus propietaris. El recorregut ha estat el mateix durant 8
hores.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg7f9yPxHGFa4uRMvt8SUDY6N0VZM3VwQiN3EASzSXpbbXLNoXuMMG9Crm_8XJnrFngyMXMXOoWpv_B6RIfIPnHDHPirtAvwMmbg3_7UWFE7uYrjkbFmyLUQpEW3LXB1tbSl5Z9Ga4y2A/s1600/IMG_20150710_180427.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg7f9yPxHGFa4uRMvt8SUDY6N0VZM3VwQiN3EASzSXpbbXLNoXuMMG9Crm_8XJnrFngyMXMXOoWpv_B6RIfIPnHDHPirtAvwMmbg3_7UWFE7uYrjkbFmyLUQpEW3LXB1tbSl5Z9Ga4y2A/s200/IMG_20150710_180427.jpg" width="200" /></a>Ni la velocitat de creuer del Jeep ni la rectitud t<br />
raçada de les
carreteres han servit per fer menys pesat el viatge. La música repetida 20
vegades anunciava que deixàvem Kansas, l’estat del blat (màxim productor del
país) per endinsar-nos a Colorado. Entreveure les muntanyes Rocalloses a
l’horitzó ha estat com un miratge real. La plana passava a la història i la
possibilitat d’anar a córrer o si més no a trepitjar aquella meravella ha
revifat uns ànims que agonitzaven. Encara ara la turmenta no ha acabat i porto
la tercera cervesa. Sona de fons “the river” del Boss. Genial!</div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><span style="font-size: large;">Pagosa Springs 9:54
(5:54 hora catalana)</span></u></div>
<div class="Standard">
El dia d’avui és d’aquells
que serà difícil d’oblidar. L’hem encetat a trenc d’alba quan a les 6 del matí
m’he calçat les bambes d’asfalt i he sortit a degustar els carrers de Colorado
Springs, una ciutat <o:p></o:p><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIGctTJFJGx3o8KkSshvdL0OQMbMexE8n5nNivZ_NyGXi9g1k7H8OcBeiV5Ydcm5l2qU8TACe0gKJpTAvEmoQOnHWvP6HGF3V9HKPwAyRAcbfvR5oEBy_hyphenhyphen1NwfH6d6Tcm3GQm8TO52T0/s1600/IMG-20150717-WA0018.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIGctTJFJGx3o8KkSshvdL0OQMbMexE8n5nNivZ_NyGXi9g1k7H8OcBeiV5Ydcm5l2qU8TACe0gKJpTAvEmoQOnHWvP6HGF3V9HKPwAyRAcbfvR5oEBy_hyphenhyphen1NwfH6d6Tcm3GQm8TO52T0/s200/IMG-20150717-WA0018.jpg" width="200" /></a><br />
situada al sud de Denver i que descansa a la llera de les
muntanyes més importants dels EEUU, les Rocalloses, que s’estenen de Nord a Sud
des del Canadà fins Arizona. Les gotes acumulades als arbres de la pluja d’ahir
i les fortes molèsties musculars de la recent trail de les Fonts del Montseny
m’han desvetllat d’allò més per fer dos cafès, dutxar-me i esmorzar amb el
Jordi. El què ha passat a partir d’aquí és molt difícil d’explicar, de
fotografiar o d’escriure. Hem visitat el Garden of the Gods, un conjunt
espectacular de muntanyes vermelloses, descantellades i a les quals m’he
imaginat la Bruna escalant-les. Abans no vingués la multitud hem decidit fugir
i anar a un gorg immens que el travessa un pont penjat. The Royal Gorge Bridge
s’anomena. 21$ per barba i a passejar per un pseudo parc temàtic dels anys 90.
Un gorg espectacular de 291 metres era travessat per un pont de 380 metres de
llarg i 18 d’ample. Construït el 1929 actualment és el pretext que sumat a una
sèrie d’afegits com una tirolina, un teatre, un telefèric i uns cavallets ha
permès convertir-lo en un parc i cobrar entrada.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqaPAtNuLYQ341WEx5IcI6cZT2IvJSpeuay8EFOFaLsmRx2UGWVQcugO3JX8uL9Q5iTTqaPyJuXJVPxPXSUOzQ3expH7hVFJaMqPuddRpejpV2HQvSV7PH7OBgu8bO48wD6arYVVk-yWE/s1600/IMG_20150711_010953.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqaPAtNuLYQ341WEx5IcI6cZT2IvJSpeuay8EFOFaLsmRx2UGWVQcugO3JX8uL9Q5iTTqaPyJuXJVPxPXSUOzQ3expH7hVFJaMqPuddRpejpV2HQvSV7PH7OBgu8bO48wD6arYVVk-yWE/s200/IMG_20150711_010953.jpg" width="200" /></a>El gorg amb l’Arkansas River
rescant-lo per les entranyes ens ha agradat molt, preàmbul del Gran Canyon
potser? Ens ha agradat tant que ens hem socarrimat el clatell de tant mir-lo i
remirar-lo.<br />
Farts de tanta solana hem decidit avançar les hores de carretera i
fer via cap al Gran Canyon (GC). Fins el nostre objectiu ens quedaven 10 hores,
així que hem “tirat milles", mai millor dit, i hem pogut retallar 4 hores de
viatge. Des dels gorgs hem passat per Salida i aquí ha començat el què podríem
catalogar d’història d’amor, un idil·li entre jo i el paisatge, una comunió on
tot fluïa, on la paraula més dita ha estat “brutal!” o com diria l’estimat
Alonso “Mooolt bèstia”. De Salida, poble a 2100 m d’alçada a Monte Vista hem
recorregut milles i milles d’una carretera que m’atreviria a dir, de les més
boniques del món, si més no de les que jo he vist in situ. A l’esquerra la
serralada Sangre de Cristo amb Blanca Peak (4374 m) i a la dreta Rio Grande
National Forest. Al mig una inacabable vall planíssima, riu-te’n de la
Cerdanya.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC-4fUoVZnHbiffFttoIFPm4kaPa5_pasiwa4BNmTS4lrqdh9rMSmD3MnhyphenhyphenppE11H6Sd6FYO7FYbiWLnUVDTDss_iCqzxwQ7GBlcNKWow7qPZNCp7Vs4lxNybqL4vH_NHsd10BN7lZuU4/s1600/IMG-20150717-WA0012.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC-4fUoVZnHbiffFttoIFPm4kaPa5_pasiwa4BNmTS4lrqdh9rMSmD3MnhyphenhyphenppE11H6Sd6FYO7FYbiWLnUVDTDss_iCqzxwQ7GBlcNKWow7qPZNCp7Vs4lxNybqL4vH_NHsd10BN7lZuU4/s200/IMG-20150717-WA0012.jpg" width="200" /></a>En aquesta plana que progressivament deixava el verd per anar
convertint-se en desert hi trobaves isolades cabanyes de ramaders o rulots
sedentàries que desballestades per la solitud esperaven impàvides que les
comparessin amb una escena cinematogràfica “tarantiniana”. La carretera anava
progressivament transformant-se en desert amb muntanyes de més de 4000m en
forma de muralla natural. En un moment l’estepa s’ha endinsat altra volta dins
les Rocalloses i allà hem topat amb una carretera que travessa Rio Grande
National Forest i Sant Juan National Forest. Hem pujat un port de muntanya de 3100m
amb les orelles tapades i contínuament repetint, “brutal Jordi, brutal”. Quan
ja no quedaven pins, rius i tarteres per veure, com si d’un orgasme es tractés,
hem descendit per la 160 fins a Pagosa Springs, on ens trobem ara mateix. Hem
agafat aire, ens hem obert unes “Lite” i hem callat. El Jordi ja ronca vestit
amb el seu pijamet d’estiu. Jo vaig a intentar ordenar, somiar totes les
emocions d’avui. Colorful Colorado, sense cap mena de dubte.</div>
<div class="Standard">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxp57N5kLlk3hlcuwSYMxVHuSyrMpJY6yoFe4VCJM0zGRi8aeLctjEmTDiXQO9Sjcx1i2i2AHV3UuayqDKUmFoYgmskfo9-wXaYIUm1oKPxNgbp6Jkqle1HcYQL1bAEb5CFlJUZs6lvhc/s1600/IMG_20150711_010536.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="54" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxp57N5kLlk3hlcuwSYMxVHuSyrMpJY6yoFe4VCJM0zGRi8aeLctjEmTDiXQO9Sjcx1i2i2AHV3UuayqDKUmFoYgmskfo9-wXaYIUm1oKPxNgbp6Jkqle1HcYQL1bAEb5CFlJUZs6lvhc/s400/IMG_20150711_010536.jpg" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<u><span style="font-size: large;">Tusayan, 7 milles sota
el Grand Canyon del Colorado 20h (pacífic time)</span><o:p></o:p></u></div>
<div class="Standard">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDrJS7_dzjgAx1sAXYTY5v_y1YSlLQ9xBoDLfadCWZKDduMCNvIobeYFSdk0H8JNlBqe9aN3O_wSl7vgKmpxYfualbQANupEszV21unYss-3S1QW2vwSFDftO0Rf7wQmb78d-6CAsP7_k/s1600/IMG_20150711_180514.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="111" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDrJS7_dzjgAx1sAXYTY5v_y1YSlLQ9xBoDLfadCWZKDduMCNvIobeYFSdk0H8JNlBqe9aN3O_wSl7vgKmpxYfualbQANupEszV21unYss-3S1QW2vwSFDftO0Rf7wQmb78d-6CAsP7_k/s200/IMG_20150711_180514.jpg" width="200" /></a>El sol ha sortit per
nosaltres a Pagosa Springs, un poblet situat a 2200m just a l’inici del Rio
Grande National Forest. Ens hem llevat
les 6., hem esmorzat 3 cafès aigualits per barba i uns “cinnamon rolls”,
uns pastissos de canyella. Hem reprès el nostre <i>roadtrip</i> a les 8 del matí (mountain time). La temperatura a aquella
hora era de 52ºF que equivalen a 11,11ºC. He pensat en tots aquels catalans i
catalanes que el llevaven suats producte de la onada de calor.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAKYSgk-ivgG6Z7X6Wazi_AzQw7Ktmi1jV1LnwD2WwuVrqybSOWj9SXEz13uUBJpsqnCwkiXkGPLGQZ37anvPCFkpOTCOavt8hP2gBzMATVlDrqY8WaOtMHkPSfNhVL0KqfFpYyXk6QpM/s1600/IMG_20150711_185217.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAKYSgk-ivgG6Z7X6Wazi_AzQw7Ktmi1jV1LnwD2WwuVrqybSOWj9SXEz13uUBJpsqnCwkiXkGPLGQZ37anvPCFkpOTCOavt8hP2gBzMATVlDrqY8WaOtMHkPSfNhVL0KqfFpYyXk6QpM/s200/IMG_20150711_185217.jpg" width="200" /></a>El Jeep de
Jordi, anomenat pel seu amo amb el nom de Silver, ens ha fet deixar els
meravellosos i frondosos boscos de les Rocalloses per, progressivament, perdre alçada i entrar als desacompanyats deserts d’Arizona. Just abans d’entrar a aquest estat hem passat pels <i>4 corners square</i>,
un indret on conflueixen els rectilinis límits de 4 estats. Colorado, New Mexico, Utah i Arizona es troben en un punt enmig del desert convertit en un reclam turístic i gestionat per dues tribus d’indis*, els UTE (Colorado) i el Hopi. Hem fet una hora de cua perquè el Jordi volia fer-se una foto amb una natja a cada estat i mentres he comprovat com els indis feien braçalets i rudimentaris imants per la nevera per vendre als turistes. De sobte me n’he adonat compte que estava en una reserva indígena* tutelada pel govern americà. He taral·lejat aquella cançó de Brams que diu: “L’aldea global creix amb generositat, tolera nostre espècie si és amb captivitat...” Després que el Jordi em regalés un caça-somnis preciós hem agafat la Silver hem oblidat definitivament el verd de les Rocalloses pel no res del desert d’Arizona. Espectacular!<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigifil0i2tp_hd4SeHXYqPXVWHJzw3VveakFHnPRADtm3tZVV0pBTuHVYjzHZEE334ZKIPiHBw557pPzgohGJnlWmB771IMwh6qsR9QLbzp8_DQJ3d3L7IsuHntZC3-W8FQrFgDRbC96M/s1600/IMG_20150711_202136.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigifil0i2tp_hd4SeHXYqPXVWHJzw3VveakFHnPRADtm3tZVV0pBTuHVYjzHZEE334ZKIPiHBw557pPzgohGJnlWmB771IMwh6qsR9QLbzp8_DQJ3d3L7IsuHntZC3-W8FQrFgDRbC96M/s200/IMG_20150711_202136.jpg" width="200" /></a>Hem avançat milles i milles pel no res infinit de dunes, matolls baixos, punxeguts i per pedres erigides des del fons de la sorra, el res a l’horitzó...i l’horitzó es movia i en aquest gest hi apareixia de nou el res. I de sobte te n’adonaves que en aquest res on res hi podia prendre partit, unes cabanes i casetes de fusta maldestre s’aixecaven enmig de la solitud del clima continental.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0pq-WNBtq0OTu6qAF4naNc62YFOJPygQwijg6tNP26lZRsKKlnT-tAjeOkkgHUigV0OBSOw13mLldBEkWnhpD73pfV8wKNzzN50xdz3pZgpXmep9alsHnWgqsGxNPblUr7I8PMF7G5hM/s1600/IMG-20150712-WA0015.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0pq-WNBtq0OTu6qAF4naNc62YFOJPygQwijg6tNP26lZRsKKlnT-tAjeOkkgHUigV0OBSOw13mLldBEkWnhpD73pfV8wKNzzN50xdz3pZgpXmep9alsHnWgqsGxNPblUr7I8PMF7G5hM/s200/IMG-20150712-WA0015.jpg" width="200" /></a>Petits nuclis habitats d’indis* que vivien/resistien en un dels indrets més isolats i erms dels Estats Units. Costa molt explicar les sensacions de travessar el desert. Em va passar quelcom semblant quan vam travessar el Sàhara a Tunísia. Bé, l’objectiu d’avui era arribar al destí final del nostre <i>roadtrip,
</i>el Grand Canyón del Colorado. L’arribada se’ns ha fet llarguíssima, 7 hores
de carreteres inacabables. Al final quan ens hem precipitat al buit i hem vist
aquesta meravella de la naturalesa ens hem quedat glaçats. Tant que hem
decidit, tot i els elevats preus, fer nit aquí. Vull esperar a demà per
explicar el meu nou idil·li amb el Grand Canyon. De bon matí el resseguirem
corrents i acabarem de fondre’ns una mica més amb ell. Bona nit meravelles de
la naturalesa!<br />
<br />
<o:p></o:p><br /></div>
<div class="Standard">
<u><br /></u>
<u><span style="font-size: large;">Rifle, estat de
Colorado, de tornada.</span><o:p></o:p></u></div>
<div class="Standard">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFfzP0qe0IMSRSl_f-qZlEbkfXmX_32LUM1-4ODOV5q4_f3o9jiVQhqT5Ioc-14hbkGoBbKnmuAvxdYGX3gI_epaDzBjzM8vn6PtmJ2AsUMVJZKGX8tE8Vnkg4jWPFXlFbJHlGMlv-pjE/s1600/IMG-20150717-WA0031.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFfzP0qe0IMSRSl_f-qZlEbkfXmX_32LUM1-4ODOV5q4_f3o9jiVQhqT5Ioc-14hbkGoBbKnmuAvxdYGX3gI_epaDzBjzM8vn6PtmJ2AsUMVJZKGX8tE8Vnkg4jWPFXlFbJHlGMlv-pjE/s200/IMG-20150717-WA0031.jpg" width="200" /></a></div>
Reprenc el fil d’ahir
després d’un altre dia intens i sense temps de pair absolutament res. Ahir vam
veure el Grand Canyón del Colorado per primera vegada. Seria impossible plasmar
amb l’escriptura els sentiments generats d’aquest encontre per tant m’abstindré
d’explicar-los.<br />
Al capvespre vam trobar un motel just a 7 milles al sud del GC,
al turístic poble de Tusayan de 562 habitants, en una habitació que ens va
costar 120$. Com cada vespre hem encetat unes cerveses que li agraden molt al Jordi però que trobo, com el cafè, que són aigualides i hem fet balanç del dia. A l’habitació del motel de la dècada dels 70, una parella de Fènix d’origen hispà que en veure’ns se’ns va acostar a presentar-se. Un tal Castañeda, per ser descriptius, un paio de 48 anys amb una gorra de beisbol al revés, una Coronita a la mà i galons i galons d’alcohol consumits des de les 5 de la tarda. En Castañeda feia gràcia al principi, ens va explicar, després de confondre’ns per espanyols, que havia sigut jugador de beisbol. Vam parlar de la seva Pick up, cotxe que tenen el 70% dels nord-americans, i de la recent aprovació del matrimoni gay. La conversa es va acabar quan va dir que els negres eren mala gent. La cultura de la por se’n va anar amb una Coronita entre les mans i nosaltres vam continuar parlant del capvespre que s’apagava.<br />
Avui al matí m’he llevat ben d’hora per córrer una miqueta, sembla que les molèsties han minvat un xic i m’han permès córrer pels boscos del llindar del GC. He vist cérvols, esquirols i un conill amb la cua blanca. Ara entenc els colors de <i>Bugs Bunny. </i>En acabat i després d’haver
comentat que no havíem trobat encara cap català, de l’habitació del costat d’en
Castañeda ha sortit una noia d’Alacant.<br />
Dutxa, esmorzar, cafè aigualit i de nou
altra volta al GC. Volíem aprofitar les primeres hores del matí per poder
moure’ns amb tranquil·litat, lluny del soroll dels turistes. Hem descartat
baixar fins al riu Colorado perquè les temperatures al fons del gorg eren de
50ºC. Així doncs ens hem confós una llarga estona amb estrats i sediments
modelats durant mil·lennis,testimonis de temps immemorials, d’indis fills de la
mare terra, de <i>gringos</i> homicides i
d’emuladors de Clint Eastwood, europeus com nosaltres, orfes de monuments
naturals d’aquesta potència energètica més enllà del temps i de l’espai. Ens
hem acomiadat del Grand Canyon amb la certesa que el tornaríem a trepitjar.
Quan el Jordi no em mirava m’he eixugat una espècies d’aigüeta salada que em
brollava del llagrimal galtes avall.<br />
Carretera i manta, davant nostre el
retorn, 1700 milles i 3 dies per endavant amb sessions de 8 hores diàries de
cotxe. L’energia encomanada pel GC ens ha servit per sortir d’Arizona i enfilar
cap al nord. Hem tornat a creuar com a l’anada les reserves dels amerindis de
la tribu dels UTE i dels Hopi. Hem parat a Kayenta població situada al mig de
Navajo Nation un territori semi autònom governats pels natius nord-americans<span class="apple-converted-space"> </span><span lang="ES"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Navahos"><span lang="CA" style="color: #00000a; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; text-decoration: none; text-underline: none;">navahos</span></a></span><span class="apple-converted-space"> </span>que ocupa una
superfície de 71.000 km2 en part dins els estats d’<span lang="ES"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Arizona"><span lang="CA" style="color: #00000a; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; text-decoration: none; text-underline: none;">Arizona</span></a></span><span class="apple-converted-space"> </span>(nord-est) i<span class="apple-converted-space"> </span><span lang="ES"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Utah"><span lang="CA" style="color: #00000a; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; text-decoration: none; text-underline: none;">Utah</span></a></span><span class="apple-converted-space"> </span>(sud-est) i<span class="apple-converted-space"> </span><span lang="ES"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Nou_M%C3%A8xic"><span lang="CA" style="color: #00000a; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; text-decoration: none; text-underline: none;">Nou Mèxic</span></a></span><span class="apple-converted-space"> </span>(nord-oest). Kayena està a tocar de <i>Monument Valley, </i>una gran plana de limolita vermella amb grans
roques monumentals que hom ha vist en algun western. A Kayenta hem fet un pa de
motlle amb la mortadel·la més barata dels EEUU (o això o <i>fast food</i>) i ens hem preguntat que qui vol viure en un poble com Kayenta?
Enmig del no res. Però aleshores, abandonant l’egocentrisme, te n’adones que
els éssers humans tenim el què volem o podem i que el lloc on neixem determina,
en la gran majoria dels casos, el què serem durant tota aquesta vida. Ens hem
acomiadat d’Arizona i he tingut la sensació que abandonàvem un estat pobre,
àrid i d’una bellesa excepcional. Hem entrat de pet a Utah (Nord d’Arizona) per
una carretera llarguíssima com totes, pintada amb línies grogues com totes i
ben asfaltada com cap. El Jordi ha tingut la brillant idea de desfer camí per
una ruta totalment diferent a l'anada. És per això que hem travessat Utah en
direcció a la interestatal 70 est. Només entrar a Utah el nou estat ens ha
regalat grates sorpreses. Sense temps de pair el desert d'Arizona i els seus
monuments erigits de pedra ens hem trobat amb una estepa cada vegada més
verdosa i de roca novament vermellosa per arribar a Moab on hi hem trobat la
part nord del Colorado amb una prolongació del GC i on els seus altiplans ens
han deixat de nou atordits. El paisatge no ha parat de presentar-nos noves i
sinuoses formes, pedres tallades simètricament , sediments descantallats pel
vent i pel clima continental que ofega de calor a l'estiu i ho cobreix tot de
blanc a l'hivern. Hem acomiadat la serralada de la Sal i els altiplans de Utah
per entrar de nou al nostre estimat Colorado. Ara ja és molt tard i el Jordi ja
fa estona que dorm. Avui no ronca...Demà hem de travessar Colorado i enfilar
pel nord cap a Nebraska. Road Trip stand
by, bona nit indis de Navajo Nation!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxu6d_hfXx-3Pu6wJZYVKBe6UXoRX9abUIlQ7Ef0RwHCjyhunNgVcXQzZsK_zGhhHzwuA4hZE_M0Csb0V8SCo_QYlRVmYtHoXjcHelxHLTq9tGE-IUzWwhjlFZ9FMXaZ2doujCvGOdQ-M/s1600/IMG_20150712_171915.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="89" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxu6d_hfXx-3Pu6wJZYVKBe6UXoRX9abUIlQ7Ef0RwHCjyhunNgVcXQzZsK_zGhhHzwuA4hZE_M0Csb0V8SCo_QYlRVmYtHoXjcHelxHLTq9tGE-IUzWwhjlFZ9FMXaZ2doujCvGOdQ-M/s320/IMG_20150712_171915.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<u><span style="font-size: large;">Lincoln, Nebraska 22.40
hora central</span><o:p></o:p></u></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRBBbprFAtZMh-zWBZLyDNJEp-5BYdib7yh1PeFOsdE9U5EikO0XMhv863trjYmBWlzjcFyAbGpcoDgpNwdcSTY9C7LlGAiOqD3IvUSVAzlq8dsEoXBJdZMK98UF-z2Djyf0dgQft66pk/s1600/IMG-20150713-WA0003.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRBBbprFAtZMh-zWBZLyDNJEp-5BYdib7yh1PeFOsdE9U5EikO0XMhv863trjYmBWlzjcFyAbGpcoDgpNwdcSTY9C7LlGAiOqD3IvUSVAzlq8dsEoXBJdZMK98UF-z2Djyf0dgQft66pk/s200/IMG-20150713-WA0003.jpg" width="200" /></a></div>
Podríem dir que avui hem
tornat a trepitjar les grans planures del <i>Midwest.</i> Hem abandonat
l'estimat estat de Colorado travessant de nou les Rocky Mountains. Aquests
ianquis dissenyen, perfilen i construeixen una interestatal, concretament la
70, que travessa les muntanyes més altes de tot el país. Per posar un exemple,
hem parat a fer un cafè aigualit a Silversthorne, un poble situat a 2754m
d'alçada, hi hem arribat per autopista. En sortir d'aquest epicentre de
l'esquí, molt a prop d'Aspen, hem tornat a agafar la interestatal i per la
finestra, a tocar, tenies pics de més de 4000 metres. Sorprenent. Hem tornat a
fer un port de muntanya, amb doble carril de circulació, que feia més de 3000
metres, com si arribéssis a la Pica d'Estats amb cotxe vaja.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB88FaRzA703XcJjZjTgjsBDN6S4mT5a9Flm0EsULPu5Qwah0I33C0tkUIORMdLr0OBECaiVfU3vmb_twWuExCfuueI_R1KpZf7Nbn_qohu4f190oXv6ScscM_BHac_XtKrVeZ_92Zg_I/s1600/IMG_20150713_042708.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB88FaRzA703XcJjZjTgjsBDN6S4mT5a9Flm0EsULPu5Qwah0I33C0tkUIORMdLr0OBECaiVfU3vmb_twWuExCfuueI_R1KpZf7Nbn_qohu4f190oXv6ScscM_BHac_XtKrVeZ_92Zg_I/s200/IMG_20150713_042708.jpg" width="200" /></a></div>
Hem travessat les
inacabables muntanyes fins arribar a Denver. Hem guaitat si veiem l'Eastwood
muntat a cavall i hem fet via per acomiadar l'estat de Colorado tot seguint el
riu que li dona nom. Em quedo amb Colorado, sense cap mena de dubte. De fet em
reafirmo en el seu emblema identitari “Colorful Colorado”. Després de 6 hores
de carretera hem entrat a Nebraska. Pla, sec i amb mono visió a banda i banda.
Monocultiu de blat de moro i monotonia assegurada. 36ºC d'atrezzo i pa amb
mortadela coma mono dieta instaurada. Avui hem fet 700 milles i gairebé
aconseguim travessar Nebraska. Hem decidit parar quan hem comprovat que teniem
el cul més pla que el mateix estat de Nebraska.<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<u><span style="font-size: large;">Jeep del Jordi a 34
milles de casa seva</span><o:p></o:p></u></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGqGn3O-Fo35Ylu1NpBmgMysaL3U6tDyWaYS7eSSYpKxHkcBmX3Q9r3on5LkmkomeOpVPAjYWpzoOT0S1xpxJLTZ8OmAlWizLdJugczQXBW9Eec_I1OXQf1G6ZSNCGqCeroNQng6AXuI0/s1600/IMG_20150714_042428.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGqGn3O-Fo35Ylu1NpBmgMysaL3U6tDyWaYS7eSSYpKxHkcBmX3Q9r3on5LkmkomeOpVPAjYWpzoOT0S1xpxJLTZ8OmAlWizLdJugczQXBW9Eec_I1OXQf1G6ZSNCGqCeroNQng6AXuI0/s200/IMG_20150714_042428.jpg" width="200" /></a></div>
Diviso camps de blat de
moro i pèsols, un percentatge menor de pick ups, herba i més herba
minusciosament tallada, casetes irritantment arreglades i obres a cada
cantonada, devem ser un altre cop a Illinois. Hem travessat tot Iowa sense pena
ni glòria. Després de 8 hores gairebé podem donar per acabat el nostre <i>road
trip. </i>Ara m'estava palpant l'esquena per si m'havia llagat després de
tantes hores de cotxe.<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><span style="font-size: large;">Casa el Jordi post dia <i>road
trip</i> 22h (central time)</span></u><o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRBJl4Y6pFgd_70oWSnPOfPyhlPF-kSnZwkfQFXMTXh735gThbyYf0McTcEUBBLzxFw2oLJbuhUa544AWxaaGyj7WAAW8kUnS4XyQtlY0q8ZS7D7OOre-4PXAVOfNl_eFIKrEgaCyu1YE/s1600/IMG_20150720_143620.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRBJl4Y6pFgd_70oWSnPOfPyhlPF-kSnZwkfQFXMTXh735gThbyYf0McTcEUBBLzxFw2oLJbuhUa544AWxaaGyj7WAAW8kUnS4XyQtlY0q8ZS7D7OOre-4PXAVOfNl_eFIKrEgaCyu1YE/s200/IMG_20150720_143620.jpg" width="200" /></a></div>
Jaient al sofà del Jordi,
resumiria el dia d'avui com a <i>dog day </i>o com diu el Jordi, rascar-se els
collons a dues mans. Ahir vam arribar a Wonder lake i després d'anar a córrer i
gaudir d'un bon estudi sociològic del poble i de les cases al costat del llac,
l'Steeve i l'Scott ens van convidar a sopar una barbacoa a una casa on s'hi
respira quelcom angelical. De fet tant l'Steeve com l'Scott són el què
l'estimat Sebas anomenaria, dos àngels. Cerveses a doll, aparició de veïns al
porxo amb grates olors de carn i converses i rialles del meu anglès macarrònic.
L'hi he promès al Jordi que m'apuntaria a un curs d'anglès quan arribi a
Catalunya. Vam sopar les famoses llonzes de porc <i>pork chops</i> marinades
hores abans, una mica de bròquil al vapor i unes patates cuites amb un híbrid
entre un caliu i un <i>papillot</i>, amb formatge desfet per sobre.
Excel·lents! Després de l'omnipresent pa amb mortadel·la del <i>road trip </i>era
la primera volta que menjava quelcom amb cara i ulls i no tant sols això sinó
que era tot boníssim. Amb l'Scott vam parlar de vi, de les vinyes de California
i va acceptar donar-me un vi de garrafa que utilitzaven per cuinar. Vaig
arribar a la conclusió que exeptuant restaurants, a EEUU no hi està instal·lada
cap mena de cultura del vi.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKukeaQZ97L9zje8aY8VnRtRPW79aasy0XAFvexARCtin3hGB_2wy_jWa0osdjr6Fit0DkGMYfWnCIDG2e0cYkmAxWTZZisgYMsNnlppBmzFbR0TTyFKu5HPyB3zI3iZ8_OXAWBkiTusk/s1600/IMG-20150720-WA0002.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="112" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKukeaQZ97L9zje8aY8VnRtRPW79aasy0XAFvexARCtin3hGB_2wy_jWa0osdjr6Fit0DkGMYfWnCIDG2e0cYkmAxWTZZisgYMsNnlppBmzFbR0TTyFKu5HPyB3zI3iZ8_OXAWBkiTusk/s200/IMG-20150720-WA0002.jpg" width="200" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH1jXTit65PK5xHZvYayJG_hSV-gXXSb5DCzaMt72DJQLA7dZa8egOzkhPXcTY-QJciHkH-z0by4Sy8pQrJe7a-1nqMPXSiV-GXf3CYTJ6ACyEnQkfCzoWsCK9xQX5n02IhlMHzZcls94/s1600/IMG-20150722-WA0008.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH1jXTit65PK5xHZvYayJG_hSV-gXXSb5DCzaMt72DJQLA7dZa8egOzkhPXcTY-QJciHkH-z0by4Sy8pQrJe7a-1nqMPXSiV-GXf3CYTJ6ACyEnQkfCzoWsCK9xQX5n02IhlMHzZcls94/s200/IMG-20150722-WA0008.jpg" width="112" /></a>Parlant dels ianquis, aquí la casa, <i>home sweet
home </i>és molt important. De fet tot passa a les cases, els veïns conviden
els seus veïns a sopar un dia uns un dia els altres, parlen, juguen a jocs de
taula o al jardí tot amanit amb litres de cervesa. Cal dir que aquesta és més
suau que la de casa nostra però cari com mamen aquests <i>gringos</i>!<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
Avui ens hem llevat amb la
intenció d'anar a Chicago. Eren ja les 11 i els nostres cossos ens donaven
pistes que el seu desig era romandre a casa i descansar. Els hi hem fet cas,
després de dies de <i>road trip </i>i d'anar amunt i avall ens ha anat molt bé
descansar. Ens ha servit, entre moltes coses, per fer números del viatge.
Atenció, hem conduït 3500 milles, un 5632 quilòmetres passant per 10 estats
diferents. Això vol dir, per fer-nos una idea, com anar a París cinc vegades o
anar a Moscou i gairebé tornar. Una autèntica animalada. Ara quan vagi del
Montseny a Girona em semblarà ridícul.<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<u><span style="font-size: large;">Dia post Chicago, al
costat del llac (Wonder Lake)</span><o:p></o:p></u></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg09t7QGAoAOGuCOjRIwlDarpjMozg0tl_Ibbepwz92Ce93du-qfhyphenhyphenCAKZqxuhggS-6b1ExNIxgZOv3KG3zj6Krv6GnHrrdKZfwUP44zx2HEFZiH-ppyhr4UGudUxpgxp0TOYDXUC6piM/s1600/IMG-20150719-WA0057.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg09t7QGAoAOGuCOjRIwlDarpjMozg0tl_Ibbepwz92Ce93du-qfhyphenhyphenCAKZqxuhggS-6b1ExNIxgZOv3KG3zj6Krv6GnHrrdKZfwUP44zx2HEFZiH-ppyhr4UGudUxpgxp0TOYDXUC6piM/s200/IMG-20150719-WA0057.jpg" width="112" /></a>85% d'humitat i una
temperatura agradable, el sol escalfa un llac que durant el llarg hivern està
completament glaçat.<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
Avui hem comprovat el
clima continental d'Illinois corrent de bon matí i arribant a casa completament
xop. En aquest estat el clima continental està molt ben definit. Hiverns
terriblement freds, temperatures que oscil·len entre els 0º i 7º de màxima i
mínimes de -20º, els llacs de la zona (<i>Great lake area</i>) temperen el
clima de forma lleu. Les precipitacions màximes es concentren entre la
primavera i l'estiu, sent l'agost el mes més humit. Aquest és, a grans trets,
el clima d'un estat amb capital a Springfield però amb Chicago com a ciutat més
destacada. Aquesta és la 3a ciutat amb més població dels EEUU (3milions) i
després de NY el 2on centre financer. Chicago o Xicago en català, és
climàticament com la resta de l'estat d'Illinois però amb una característica
important, que va ser construïda (1837) a la riba del gran llac (57,750km2) de
Michigan.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1d79dMQ_Jdalglkz-mrEvCjXydWtRVXavM4hhuGGoO5T70dPEt2T-_FieHUumd5U3L_FU2fNxcQKTL8PalGeeL1iOpYfhm9XAtn5m7w53MMkDOHGGKgMYSsVrsfbBHJjKRK7W3TipPyU/s1600/IMG_20150717_001217.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="111" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1d79dMQ_Jdalglkz-mrEvCjXydWtRVXavM4hhuGGoO5T70dPEt2T-_FieHUumd5U3L_FU2fNxcQKTL8PalGeeL1iOpYfhm9XAtn5m7w53MMkDOHGGKgMYSsVrsfbBHJjKRK7W3TipPyU/s320/IMG_20150717_001217.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Va ja n'hi ha prou de rotlle que semblo la Viquipèdia. Definitivament
ahir vaig poder visitar Chicago, nom que li van posar els indis* Potawatomi i
que segons algunes fonts significa poderós, fort o gran i segons altres tindria
el seu orígen en el nom de ceba silvestre ja que als voltants del riu Chicago
que desenvoca al llac Michigan n'està ple. Va va va, que ja em torno a enrotllar.
Ahir tot i la previsió de pluja vam agafar la Silver i cap a Chicago. La
interestatal 90 ens va deixar a un pàrquing del carrer Washington paral·lel al
principal Madison St on hi ha el polifacètic pavelló dels Bulls i dels Chicago
Blackhawks, l'equip de hoquei sobre gel de la ciutat. El <i>downtown</i> ja
feia estona que rondava a l'horitzó i tenia unes ganes boges de veure els
gratacels, observar-los de ben a prop, perdre'm entre l'artificial bosc
d'edificis. A mesura que anàvem abansant i després de creuar el riu Chicago vam
endinsar-nos cap al <i>Loop </i>nom que se li dona al centre degut a que la
xarxa de metro fa una volta (loop). Una vegada a dins he pogut sentir la grandiloqüència dels carrers i de les verticals construccions. Els oficinistes amunt i avall amb les típiques bosses de paper traginant el dinar comprat a un establiment de <i>fast food.</i> Una de les primeres apreciacions de Chicago ha
estat que la gent aquí no està tant grassa. De fet me n'he adonat que tant els
homes com les dones gaudeixen d'un aspecte més saludable i a la vegada molt més
atractiu. No obstant tampoc he apreciat que es mengés més bé. Els establiments
de <i>fast food</i> ho són en un altre format aparentment més sofisticat, no
obstant la olor permanent de colorants i conservants a l'entrar a un establiment
t'ennuega la gola.<br />
<o:p></o:p><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg9OHGtev3WWB0SGiwh-8vs04nu8j002vSGzRyd_SoRm54K0AUsSQ8snoqtpee8JuA3pFPOQSa4Ej7eqthpvTu8D1Wf1TdobL0H8SI3rlyqQ3uu5VHQRLzv7dqbpeIgrPsTWib2wTTMCA/s1600/IMG-20150717-WA0021.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg9OHGtev3WWB0SGiwh-8vs04nu8j002vSGzRyd_SoRm54K0AUsSQ8snoqtpee8JuA3pFPOQSa4Ej7eqthpvTu8D1Wf1TdobL0H8SI3rlyqQ3uu5VHQRLzv7dqbpeIgrPsTWib2wTTMCA/s200/IMG-20150717-WA0021.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="Standard">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbDIGZPOqAe4U4ZjKiI58kyabYNyoPq2op1RKCn0qVAneuknkm24L0Miks4U-OrgYUi4C2KO8vZ6Yy-kV8sS2WkihfFFWf-oRgDZ4TcRvz2r5TnFXBMg5rfWrz2LoAfjhif8Y1wW1bcwk/s1600/IMG_20150716_195951.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbDIGZPOqAe4U4ZjKiI58kyabYNyoPq2op1RKCn0qVAneuknkm24L0Miks4U-OrgYUi4C2KO8vZ6Yy-kV8sS2WkihfFFWf-oRgDZ4TcRvz2r5TnFXBMg5rfWrz2LoAfjhif8Y1wW1bcwk/s200/IMG_20150716_195951.jpg" width="150" /></a>Entre gratacels, alguns
impecablement brillants, altres més antics, més propers al clàssic <i>Empire
State</i>, ens hem obert camí fins que de sobte hem trobat un oasi en forma de
parc. Era el <i>Millenium Park</i>, situat a la riba del Michigan. Hem passejat
una bona estona entremig del verd contrastat amb el formigó i l'alumini dels
gratacels. De sobte, enmig d'aquell pulmó, ha aparegut el Jay Pritzken
Pavilion, un macro escenari amb un disseny que m'ha recordat les sinuositats
del Guggenheim de Bilbo o l'òpera de Sydney i que a mesura que l'anava
observant m'anava sorprenent cada vegada més. L'escenari estava situat al mig
del parc, amb una primera part molt gran de butaques i una segona de gespa per
tal que la gent pogués jaure i sentir la música tot descansant. He estat una
bona estona sentint com assajava una orquestra i m'he imaginat estirat a la
gespa, una nit d'estiu, amb la Bruna, una copa de garnatxa blanca cadascú i els
gratacels fent de lamparetes, de fons Keith Jarrett fent embogir el piano.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDwLKgQOwg-malGn8t85693xvFIFNprCSX0Fj9-6U9aaLZFjjokeG4JQtDNsdpV8F8WiUmbqg98guXoHZkAIdxafZB0PZfsx8vbtR7MbIr5SZeq-Gy0KgAfNEnlXepIATh_5SF9LwD9yo/s1600/IMG-20150717-WA0000.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDwLKgQOwg-malGn8t85693xvFIFNprCSX0Fj9-6U9aaLZFjjokeG4JQtDNsdpV8F8WiUmbqg98guXoHZkAIdxafZB0PZfsx8vbtR7MbIr5SZeq-Gy0KgAfNEnlXepIATh_5SF9LwD9yo/s200/IMG-20150717-WA0000.jpg" width="200" /></a></div>
Bé,
parada obligatoria a dinar <i>Deep Dish, </i>una pizza típica de Chicago, un
híbrid entre una quiche i una pizza, cafè a l'Starbuks i a perdre's de nou pels
carrerons embadalits de grandiloqüències. Hem arribat al <i>Chicago River </i>i
a l'hotel Trump. Una torre del magnat, altrament dit gangster, Donald Trump.
Una construcció que m'ha fet pensar en l'obsessió dels rics de construir coses
en forma de penis i fanfarronejar que la seva obra arquitectònica és la més
gran. No sé per què serà? Resseguint el riu hem arribat a la desembocadura i el
llac Michigan ens ha donat la benvinguda amb una estranya sensació de
desconcert. És realment estrany passejar per un moll amb gavines
sobrevolant-lo, barques amarrades, nens llançant les canyes i trobar a faltar
aquella olor tant característica del mar. I és que el Michigan és un dels 5
llacs més grans d'EEUU i tot i tenir als sensació que t'estàs banyant en un mar
com el mediterrani la seva aigua és ben dolça.<br />
Entre gratacels he decobert una
pista d'atletisme i no he pogut resistir fer-hi una volta i imaginar els
executius aprofitant l'hora del descans de la oficina per venir a suar la
típica samarreta de cotó i dibuixar aquells cercles de suor al pit i a les aixelles.
Des d'allà estan hem pujat a la <i>Hancock Tower</i> un dels edificis més alts
de la ciutat i des d'on es divisen unes vistes panoràmiques espectaculars. Allà
dalt, a les altures, hem estat durant una hora, fent una consumició obligatòria
caríssima i veient com s'aixecaven els núvols des del Michigan i començava a
caure una copiosa pluja.<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeavL1a_GKH3fybLYPiLy96nMgQgfjjgt_9JNSIxG5CWN8Eng3oUHTmAi639CF60d3R78CsP3dOXF4eMy1GqZa_zY7SbY2He1aMTT1tcTQZduJMYcekBM_eY9kw91WLRB8AQZfRZeYi6U/s1600/IMG-20150717-WA0037.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeavL1a_GKH3fybLYPiLy96nMgQgfjjgt_9JNSIxG5CWN8Eng3oUHTmAi639CF60d3R78CsP3dOXF4eMy1GqZa_zY7SbY2He1aMTT1tcTQZduJMYcekBM_eY9kw91WLRB8AQZfRZeYi6U/s200/IMG-20150717-WA0037.jpg" width="119" /></a>Els nord americans, que
reben avisos al mòbil per qualsevol canvi important, han informat que en
tindriem per hores, així que hem restat allà, amb la mirada perduda i veient
com la pluja es precipitava a la closca dels ciutadans de Chicago. Allà dalt
per la meva closca també hi han passat moltes coses. Entre moltes he pensat en
escenes de les T<i>win Towers </i>i en com l'ésser humà és capaç de
concentrar-se verticalment i aixecar construccions d'aquesta grandària. Tot
això en un país on l'espai és del què més disposen. Chicago m'ha agradat molt
però no m'ha sorprès.<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
Ens hem esmunyit pels
llargs carrers del <i>downtown </i>sota galledes de pluja i rialles de plaer al
degustar, segons el Jordi, l'aigua més bona dels EEUU. Algun dels atractius
oficinistes, que arraulits a les entrades dels edificis ens veien passar,
començaven a taral·larejar “<i>I'm singing in the rain</i>” mentre nosaltres ja
feia estona que la pluja ens feia sentir animals dins una selva de ciment i
metall. <o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<u><span style="font-size: large;">Avió de tornada
sobrevolant les cascades del Niagara</span><o:p></o:p></u></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiEgWTFlKDdhfHd3Zy9YVP44STCY9RYXsqrI4sHXJuPnbyCXBCHnqxfveJ7wuZ4GUOXMl-3Zj13v0AISNWK7mfvm5UbuMyJu7n8fJwjqw2wOF6w_eeKLhdzqMe5BRLdfJl1VM3amunMtw/s1600/IMG_20150714_041553.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiEgWTFlKDdhfHd3Zy9YVP44STCY9RYXsqrI4sHXJuPnbyCXBCHnqxfveJ7wuZ4GUOXMl-3Zj13v0AISNWK7mfvm5UbuMyJu7n8fJwjqw2wOF6w_eeKLhdzqMe5BRLdfJl1VM3amunMtw/s200/IMG_20150714_041553.jpg" width="200" /></a></div>
He passan 5 hores sol a
l'aeroport de Chicago ja que el Jordi ha agafat un vol més d'hora que el meu. 5
hores en les que no he tingut temps d'avorrir-me observant la idiosincràsia
pròpia d'un aeroport. Genial observar la feina pre i post vol per part
d'invisibles operaris de pista, hostesses i pilots. He tafanejat models d'avió
de la casa Boing i Airbus i una altra vegada m'he fet petit en un món molt
gran. L'aeroport de Chicago O'hare és gran de nassos. El Prat al seu costat és
l'aeròdrom d'Òdena. No sé massa què més dir, els llums de l'avió s'estan
apagant i aquests de Swis Airlines tenen un servei de meravella, m'han donat un
pica pica amb una cerveseta, un bon sopar a base de pollastre, puré de patata,
samfaina, chedar i un brownie, tot ruixat amb un vi francés força bo. Ara,
després d'interaccionar amb tres infants d'abord crec que tancaré la llibreta i
intentaré dormir, abans per això em prendré un cafè amb llet descafeïnat i una
xocolata suïssa que molt amablement m'ha donat la Jess, una hostessa que deu
estar de mi fins els ovaris. Ara si, els llums s'han apagat, els infants ploren
i dono per conclosa la crònica d'un viatge en majúscules i que el resumeixo
així:<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<u><span style="font-size: large;">Reflexions escrites
davant de la porta d'embarg número 7 de l'aeroport de Chicago O'hare</span><o:p></o:p></u></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP05_H79jHjMr0ai0graY2Qn7pG6g5JybpGqHT2YnI-X3Gtfg1IGu3AuXDEmrlMWxXB6hUujr7sgun7z7lA_xXhwhLtrfPvWN6jJyL5h_7czsCXHcahV_Lish5yrJvDR0ld_3-blXUih0/s1600/IMG_20150716_164326.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP05_H79jHjMr0ai0graY2Qn7pG6g5JybpGqHT2YnI-X3Gtfg1IGu3AuXDEmrlMWxXB6hUujr7sgun7z7lA_xXhwhLtrfPvWN6jJyL5h_7czsCXHcahV_Lish5yrJvDR0ld_3-blXUih0/s200/IMG_20150716_164326.jpg" width="200" /></a></div>
<br />
Deixo un país que es mira
el melic i quan ho fa cap enfora ho fa amb poca precisió i profunditat. Un país
que, a diferència de Catalunya, s'estima a si mateix i això conseqüentment
comporta regir-se per unes pautes (lleis) i unes conviccions (moral) molt
sòlides i evidentment poc flexibles. Els nord-americans et respecten si els
respectes, t'estimen si te'ls estimes i t'acullen si no els hi vols fer mal.
Una societat que un dels seus pilars fonamentals és la llibertat (individual) però
que a la vegada un altre, i de ben antagonista, és la por.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_g2uPy9YnPrGG4GmXsJ4p7Y9c6TJrnD7piATY7T-Df_5orHDAK3HTGNsem1ZCawZ07yKrNeDXvCGyI3Jgj2hLUEC9wHpE9Nv1gsv93Fp4KIZojDldewtHU8s0hPC2Nx5Ng-81xPpadm0/s1600/IMG-20150717-WA0011.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_g2uPy9YnPrGG4GmXsJ4p7Y9c6TJrnD7piATY7T-Df_5orHDAK3HTGNsem1ZCawZ07yKrNeDXvCGyI3Jgj2hLUEC9wHpE9Nv1gsv93Fp4KIZojDldewtHU8s0hPC2Nx5Ng-81xPpadm0/s200/IMG-20150717-WA0011.jpg" width="200" /></a>Un país on si ets
ric i amoral vius molt bé i on la immensa majoria s'ha rendit a la comoditat
d'un consum ecològicament insostenible que provoca una dependència absoluta a
les grans companyies que mantenen el control absolut de la producció i
comercialització. Si, Estats Units és el bressol del capitalisme, del consum
desproporcionat de bens i serveis.<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Només espero i desitjo que
aquest afany per imitar el model americà no triomfi. No cal parlar de
resistències sinó d'estar plenament convençuts que el nostre model és millor i
encara pot ser-ho més. Poder l'únic que els hi envejo és la seva autoestima,
que intentaré endur-me en una maleta escanejada i que potser bona falta ens fa
a tots els catalans i catalanes. EEUU ens tornarem a veure.<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<br />
<div class="Standard">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
(*)<i>Indi, indígena</i>: paraula que segons Pere Casaldàliga és homogeneïtzadora per tant incorrecte.<o:p></o:p></div>
elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-86273693832631320902015-03-22T12:09:00.002-07:002015-03-22T12:18:50.777-07:00Relat sobre la pel·lícula Être et avoir<br />
<div align="CENTER" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><b>Petit treball fet per la tesi doctoral de <a href="https://twitter.com/jesusmendezces">Jesús Méndez</a></b></span></div>
<div align="CENTER" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="LEFT" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-size: small;"> L'elecció
d'una escena esdevé profundament complicada a partir del minut 6 amb
26 segons del film, moment en el que se sent per primera vegada la
càlida veu del mestre Georges López. Aquesta indecisió és fruit
de que en cada un dels contextos i intervencions educatives s'hi
desprèn la mateixa essència, una ànima semblant, el mestre com a
acompanyant, seré, tendre i oient. No obstant sense desprendre's
d'aquella figura d'autoritat que contínuament i de forma permanent
està en el debat públic. Georges estima i es fa respectar, però
per sobre de tot estima i aquest fet tant global i transversal en
cada una de les seves intervencions, fa molt difícil escollir-ne una
que sigui més representativa que les demés. No obstant, la que més
sintetitza i exemplifica un dels fets més habituals a les nostres
escoles i, evidentment, en la societat és la del “conflicte”.</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="color: white;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://ytimg.googleusercontent.com/vi/U8AKTL5LP6I/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="http://www.youtube.com/embed/U8AKTL5LP6I?feature=player_embedded" width="320"></iframe></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;"><span lang="ca-ES"><br /></span>
<span lang="ca-ES"> El
conflicte el definim com una s</span><span lang="ca-ES">ituació
de tensió o hostilitat produïda per un desacord entre dues o més
</span><span lang="ca-ES"><span style="text-decoration: none;">persones.
En aquest cas l'escena (minut 29) és un post </span></span><span lang="ca-ES"><span style="text-decoration: none;"><b>conflicte</b></span></span><span lang="ca-ES"><span style="text-decoration: none;">
entre el Julien i Olivier, dos infants dels més grans de la classe
intergeneracional i que han tingut una baralla a la hora del pati en
la qual l'Olivier ha atacat uns nens petits i el Julien els ha
defensat agredint al seu company.</span></span><span lang="ca-ES"><span style="text-decoration: none;">
</span></span>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;"><span lang="ca-ES"><span style="text-decoration: none;"> En
un clima més asserenat, asseguts a les cadires de l'aula, Georges
recondueix la baralla fent èmfasi a una situació profundament
visceral i humana en el sentit més animal, la mida de forces dels
dos mascles </span></span><span lang="es-ES"><i><span style="text-decoration: none;">“los
dos sois fuertes y os habéis medido las fuerzas, ¿Acaso es
necesario que uno gane?” </span></i></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">ho
verbalitza i els dos infants ho reconeixen y es comencen a relaxar
perquè l'adult està trobant explicacions on ells dos no en troben.
D'alguna manera l'adult està posant les paraules que expliquin el
garbell d'emocions (ira, por, enveja, tristor...) que els infants
estan sentint.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;">
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"> Fernández
va descrivint el que ell veu des de fa dies, les coses bones i les
dolentes, recordant que són dos nens que s'entenen però que
últimament tenen problemes. D'una forma serena continua abordant el
</span></span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><b>conflicte</b></span></span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">
, no l'amaga i furga a l'ànima de cada nen fent preguntes sinceres
</span></span></span><span lang="ca-ES"><i><span style="text-decoration: none;">“¿Olivier
que no te gusta de Julien?”</span></i></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">La
relaxació de l'infant i l'expressió del seu jo és tant sincera i
real responent </span></span></span><span lang="ca-ES"><i><span style="text-decoration: none;">“Cuando
me insulta”</span></i></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">
i per primera vegada es treu les mans de la boca que fins ara duia
amagada i esclata a plorar. Aquest punt és l'expressió màxima
d'humanitat, de fer brollar el dolor per reconduir-lo cap al plaer.
El mestre aprofita aquest moment per enfortir el destruït i regirat
Olivier i enfortir-li l'autoestima i el seu propi autoconcepte. </span></span></span>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"> </span></span></span><span lang="ca-ES"><i><span style="text-decoration: none;">“</span></i></span><span lang="es-ES"><i><span style="text-decoration: none;">Pues
ya ves Julien, parece que lo que dices es mas grave para el que lo
que puedes hacer con tu fuerza. Para él es muy importante, no sé
siente bien cuando dices cosas así”</span></i></span><span lang="es-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">
</span></span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">és
en aquests moments que Julien aprofita per petar-se els dits de les
mans en senyal de reafirmació en la seva acció i com a mostra de
fortalesa física, moment en el que el mestre aprofita per evidenciar
l'exemple que representen pels nens més petits i la responsabilitat
social que tenen. La idea d'equip i de treball col·lectiu.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"> En
aquest precís moment Olivier, que continua plorant, verbalitza </span></span></span><span lang="ca-ES"><i><span style="text-decoration: none;">“Como
antes” </span></i></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">arribant
al nivell més àlgic del conflicte </span></span></span><span lang="ca-ES"><i><span style="text-decoration: none;">
</span></i></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">i
el mestre llegeix ràpidament el desig de l'infant de cercar la
felicitat i afegeix </span></span></span><span lang="ca-ES"><i><span style="text-decoration: none;">“Hay
una canción que dice, como antes en los buenos tiempos” </span></i></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">En
aquest punt Olivier ja no sap si plora de tristesa, d'ira o de
felicitat (jo també ploro). Fernández acaba de construir un context
emocionalment potent, connectant l'emoció amb l'experiència i amb
l'aprenentatge. </span></span></span>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"> La
seqüència dels dos infants m'ha recordat una tarda recent a la
classe de segon curs de primària on hi entro a donar una
assignatura. Després d'una mitja hora de pati intensa i sufocant
degut a l'entrada de ple a la primavera, els alumnes van anar seient
als seus respectius llocs i, com és habitual, van començar a
explicar els </span></span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><b>conflictes</b></span></span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">
que havien tingut durant l'esbarjo. Ràpidament en va aflorar un per
sobre dels altres. La Fatoumata, una nena repetidora i més
desenvolupada físicament que les demés, estava cansada que els
nens i les nenes li diguessin que el David era el seu novio. </span></span></span>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"> La
situació era nova per mi, ja que no m'esperava gens que uns infants
de 7 anys fessin servir aquests codis en sentit pejoratiu.
Ràpidament, el tutor, que estava present a l'aula va simular un
diàleg amb mi verbalitzant el següent: </span></span></span><span lang="ca-ES"><i><span style="text-decoration: none;">“Ja
veus Martí, ara hi ha un grupet de nenes que son unes verduleres i
se'n riuen dels demés dient-lis que tenen novio...em sembla Martí
que hauré de parlar amb les seves mares i informar-les...”
</span></i></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">Immediatament
vaig preguntar-li a la Fatoumata com havia anat i ella nerviosa em va
respondre el què ja sabíem. Li vaig preguntar si era veritat i em
va dir que feia un temps li agradava però ara ja no. Vaig dir-li que
si ara ja no, no calia que es sentís ofesa si els altres li deien
coses ja que els que estaven equivocats eren els demés. Es va
tranquil·litzar i tota la classe va deixar de parlar i va
enganxar-se a la conversa. Vaig preguntar que si algú pensava que
estimar-se a una altra persona, noi o noia, era motiu de burla.
Tothom va entendre que no excepte l'Amadou que va dir que si, que era
fastigós l'amor. Vaig atansar-me al tutor i li vaig fer un petó i
una abraçada i li vaig dir que me l'estimava. Una nena es va aixecar
i em va fer un petó. Aleshores, per mimetisme tots van aixecar-se i
van fer-me petons i jo a ells i entre ells, fins que de cop els hi
vaig preguntar si se'n riurien dels seus avis o dels seus pares o de
mi quan els hi faig petons. Tots van dir que no, alguns explicaven
que els seus pares eren importants i que sense ells no haguessin
nascut. Dues de les quatre nenes que havien participat de la riota
van demanar disculpes a la Fatoumata, de forma espontània i quan
estava a punt de concloure el tutor va reprendre el fil i va
continuar </span></span></span><span lang="ca-ES"><i><span style="text-decoration: none;">“
a les verduleres no les vull tornar a avisar sinó...” </span></i></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">mentre
jo me n'anava vaig notar una presència a mig passadís, era la
Fatoumata que m'havia seguit i amb veu fluixa em va dir; </span></span></span><span lang="ca-ES"><i><span style="text-decoration: none;">“No
ho diguis a ningú però el David encara m'agrada”</span></i></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;">El meu exemple és un aparent
símil al que contínuament utilitza el mestre de “ser y tener”,
que el protagonista de l'acció sigui l'infant i el seu jo més
sincer. L'adult ha de limitar-se a guiar-lo a intuir-lo i a crear un
clima de confiança absoluta. En el cas del tutor era tot el
contrari, el conflicte s'amagava, no es verbalitzava res des de la
perspectiva d'infant i les úniques paraules pronunciades engreixaven
la “bronca” inequívocament repressora cap als infants.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: white;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"> Suposo
que de la mateixa manera que a la pel·lícula tots anhelem ser
aquell mestre referent, que es difumina entre l'amic, el pare i
quelcom diví i que s'evidencia amb el “gracias señor”. No
obstant pensant en </span></span></span><span lang="ca-ES">tot
allò succeït al llarg de la infantesa i a posteriori he arribat una
conclusió, que si hagués tingut un mestre com el senyor Fernández
potser no </span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><b>seria</b></span></span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">
ni </span></span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><b>tindria</b></span></span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">
tot el què </span></span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><b>tinc</b></span></span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">,
tot el què </span></span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><b>sóc</b></span></span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">.</span></span></span></span></div>
elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-30851164691322649212015-01-30T08:30:00.003-08:002020-04-27T13:16:10.142-07:00Retalls 13<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVZOHsduK5UfppRrJi_nWxXxgFO8Q_2Tor4pTHEAnRcMpyI0VW3RMk67X3_0KjQBu1i7LehzbTYln0vcM856xBL9NW5wLl3lOfRxuov-UMRyXaQNAZMn2WRTzqP_ys5y_ka_kVE-Xbpu0/s1600/CCreus3_TM.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVZOHsduK5UfppRrJi_nWxXxgFO8Q_2Tor4pTHEAnRcMpyI0VW3RMk67X3_0KjQBu1i7LehzbTYln0vcM856xBL9NW5wLl3lOfRxuov-UMRyXaQNAZMn2WRTzqP_ys5y_ka_kVE-Xbpu0/s1600/CCreus3_TM.jpg" width="150" /></a>Arraulit al voltant d’aquest foc que crema i ets tu i el sol
i la immensitat que arruga i eixuga les ànimes a la deriva d’aquest mar clarobscur.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
De reüll fujo cap a les roques, paorós d’immensitats que
descantellen. Grenys ofegats abans que l'ona, sense advertir, els vesteixi.</div>
<div class="MsoNormal">
La nineta s’escapa, inconscient, amb un gest terminal cap al
present confús.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Mariners de terra endins, malgrat tot mariners. <o:p></o:p></div>
elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-15102006427946035382014-05-11T11:48:00.000-07:002014-05-12T06:34:56.044-07:00No era això companys, no era això.<br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8WMEGAzZJ8dPGOL0pP9-eMzyzGtcaI58dknnWcvHRwbcqZaxRe-ATX8Qtvtn9-GpaiPGnBWGQbQoOimXY7f-AbMIEpQaqoUYDjXPQU2DBqeb3-tJvvaEfYebmuhcKKcxhuK7S39UUaMo/s1600/conesaret.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8WMEGAzZJ8dPGOL0pP9-eMzyzGtcaI58dknnWcvHRwbcqZaxRe-ATX8Qtvtn9-GpaiPGnBWGQbQoOimXY7f-AbMIEpQaqoUYDjXPQU2DBqeb3-tJvvaEfYebmuhcKKcxhuK7S39UUaMo/s1600/conesaret.jpg" height="200" width="163" /></a>Aquest text va començar
amb l'intercanvi d'opinions sobre corredors mediàtics a través d'un
canal de missatgeria instantània de membres dels Montseny Maasais,
secció de corredors de muntanya del Centre Excursionista de Sant
Celoni.
</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Com alguns heu pogut
apreciar, he fet servir dos mots genuïnament catalans amb una
preposició que els enllaça, corredors de muntanya. I ho he fet
perquè començo a estar, entre moltes altres coses, tip de termes
que desvirtuen aquest esport tant de moda a dia d'avui. Corredores i
corredors parlo del malsonant “Trail running”, paraula
popularitzada a revistes, etiquetes de Twitter i evidentment a
despatxos de companyies de màrqueting i publicitat.
</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
No és que de cop i volta
em vulgui erigir com a purista lingüístic d'un esport que a casa
nostra ja fa anys que fa quilòmetres, no, vull anar un xic més
enllà en el què aquest terme anglès o internacional encarna. I ho
faré fent un breu repàs de la meva raquítica trajectòria.
</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Vaig començar a córrer
per asfalt com alternativa a un model d'oci carregat de poca salut
tant física com mental. El paviment urbà em va ensenyar que tenia
una lleugera capacitat i que els meus peus poc a poc anirien a buscar
el plaer una mica més amunt. Tant el quitrà com la muntanya em van
explicar que aquest esport era d'allò mes coherent. Corries perquè
el teu jo més profund t'ho demanava, perquè així lluitaves contra
el teu pitjor enemic, un mateix, superant i connectant amb obstacles
interns, prenen-te la competició com a quelcom a compartir més
enllà de la posició o el temps final de la prova. I el més
important, un esport, inicialment, dels més econòmics que he
conegut.</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
I dic inicialment perquè
com tot afer que sorgeix del més profund de cada experiència
personal, pròpia i certament inigualable, sempre a l'aguait,
sobrevolant les valls, apareixen els voltors. Aquests hi són en tots
els àmbits de la vida i tenen la sorprenent habilitat, i no la
desmereixo, de saber olorar i furgar en aquella matèria que s'està
coent. L'esport no n'és una excepció i unes grans companyies i
petits emprenadors (ara que alguns tant reivindiquen) no poden
evitar escorcollar en aquestes petites motivacions personals,
aprofitar-se'n i guanyar-hi, alguns pocs i altres masses diners.
</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Tanmateix i més enllà de
qui faci o no negoci en tot aquest món recentment anomenat “trail
running”, el què a mi realment em preocupa és la moral que se'n
desprèn. Quan un esport passa de ser una pràctica inequívocament
personal a ser una moda, amb motivació extrínseca i lligada a
models de consum desmesurats, això ja no em plau. Per posar un
exemple, quanta gent heu vist, en alguna de les curses que heu
disputat , vestit amb més de 700€ de material d'última generació?</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
O fent una autoavaluació,
quina diferència apreciem entre el cost del material que portàvem
quan vam començar a córrer i el què portem ara?</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Quina part d'aquesta
indumentària és imprescindible per la pràctica d'un esport que els
antics grecs celebraven completament nus? No vull semblar un escèptic
ni desconsiderar l'aplicació de l'enginyeria en l'ús del material
tècnic però em sembla que darrera una motivació humana se n'hi
amaga una de ben diferent, la comercial.</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Aquesta mercantilització
de l'esport es tradueix en la necessitat constant que té el corredor
d'autosubministrar-se noves, grans i diferents quantitats de material
per tal, sota un pretext tècnic i de rendiment, d'assolir els seus
objectius esportius.</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Aquesta nova necessitat ja
s'han encarregat les grans companyies de crear-la amb el seu
màrqueting perspicaçment planificat, sobretot a través de la
creació de nous mites i referents esportius com el cas de Kilian
Jornet. El de Font Romeu ha servit a una empresa francesa (i moltes
altres) per trobar l'encaix perfecte entre una motivació personal i
manera de veure la vida amb l'espot constant de material esportiu.
Una intel·ligent i eficaç campanya publicitaria que ha sabut
ajuntar moral i consum. Avui tot corredor que es calça les
sabatilles o el GPS del senyor Jornet es sent una mica més a prop
del mite de la muntanya i la natura en estat pur.
</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Així doncs, el campió
del món de, deixeu-m'ho dir, “trail running” i els seus homòlegs
triatletes com Josef Ajram no venen samarretes, bicis i llibres només
perquè siguin bons atletes sinó perquè les marques han sabut
vendre'ns una falsa forma d'entendre la vida, i dic falsa perquè el
què acaben generant no són ni atletes més arrelats a la natura, ni
pensadors místics, ans al contrari acaben induint malaltissos
consumidors compulsius.</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Aquests voltors, dels
quals parlàvem dues estrofes més enllà, els trobem a nivell
internacional amb les grans marques amb produccions i penosos salaris
a Xina i Vietnam com també a nivell local amb oportunistes que
s'apunten al carro del suculent esport de muntanya. Al meu poble,
sense anar més lluny, s'ha creat una escola de, com no, “trail
running”. Els infants van a córrer amb samarretes de marca que un
d'aquests voltors els hi proporciona, induint-los ja de ben petits a
anar equipats fins a les dents. Aquest mateix voltor és el que
organitza competicions pel Baix Montseny movent unes quantitats de
diners esfereïdores. També és el mateix que exalta entre els
corredors, els clients vaja, l'extraordinari valor paisatgístic i
mediambiental del parc natural però a la vegada fa propaganda dels
hotels del senyor Gaspar, causants d'una de les principals
afectacions que pateix el biòtop de la reserva. Dubto molt que la
passió per aquest esport siguin les causes dels seus moviments.</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
És per això i moltes més
coses, que em va semblar molt bé que en el sí de l'equip de
corredores on corro, els Montseny Maasais, un exemple de companyonia
i de recuperació d'espais col·lectius, hi hagués aquest debat
sobre els atletes anunci. Perquè en el món de l'esport com en el de
l'educació, del periodisme i en qualsevol àmbit de la societat en
què vivim i que constantment transformem, ser crític i
qüestionar-se les coses que t'envolten és un pas important per
crear nous aprenentatges i no caure en la delirant absurditat que
moltes vegades ens empeny aquest mercat deshumanitzant. Tornem doncs
als valors de l'històric excursionisme d'aquest país, referent
d'arrelament al territori de solidaritat i del treball en comú i
deixe'm d'emmirallar-nos amb consumismes absurds.
</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Ah i a casa del “trail
running” sempre n'hem dit córrer per la muntanya.</div>
<br />elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-34779852274531360662014-02-08T11:20:00.003-08:002014-02-08T11:20:52.064-08:00"La caça" de Thomas Vinterberg<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhva4dFeTuPWSJzMEP0lKa66zyOh2Mkxy2DAJnV0dniJ5Kw5L1MDY-fiyoUQCpdblpqgeNB_BPWWroWDRmklxnbdEf1wfIneUTuF2mYl7Ah9EJn78JnKf0fYGP3CmcLPT2l7SFPS9IMyy4/s1600/La_caza-856722221-large.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhva4dFeTuPWSJzMEP0lKa66zyOh2Mkxy2DAJnV0dniJ5Kw5L1MDY-fiyoUQCpdblpqgeNB_BPWWroWDRmklxnbdEf1wfIneUTuF2mYl7Ah9EJn78JnKf0fYGP3CmcLPT2l7SFPS9IMyy4/s1600/La_caza-856722221-large.jpg" height="320" width="224" /></a>Jagten (The Hunt) “La cacera” es precipita de forma inquietant.
Principi idíl·lic en un poblet danès on el protagonista (Mads Mikkelsen) , un mestre d’infantil, va
trampejant la vida entre la llar d’infants on treballa i l’intent de superar
una separació difícil. De sobte tot es descarrila i s’estimba darrera unes
acusacions d’abusos sexuals a una menor de l’escola. L’actor danès ens brinda
una interpretació on el personatge es sent cada vegada més acorralat per la pressió
social que genera el rumor, cert o no, dels abusos. <a href="http://www.filmaffinity.com/es/search.php?stype=director&stext=Thomas+Vinterberg"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">Thomas
Vinterberg</span></a> retrata amb una minuciositat nòrdica, freda, gairebé gèlida l’estupefacció que pot arribar
a generar un comentari formulat en un moment concret. Com la por es pot
estendre de forma immediata en petites comunitats i com aquest virus anomenat ” rumor”, pot arribar, pràcticament, a aniquilar
una persona en tots els seus àmbits vitals. Només la lluita i la resistència
del protagonista propiciaran que pugui deixar de patir <b>la cacera</b> que està patint. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.filmaffinity.com/es/awards.php?award_id=cannes&year=2012">2012</a>:
Festival de Cannes: Millor actor (Mads Mikkelsen)<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.filmaffinity.com/es/awards.php?award_id=european&year=2012">2012</a>:
Premis del Cine Europeu: Millor guió. 5 nom., incloent millor pel·lícula<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.filmaffinity.com/es/awards.php?award_id=bafta&year=2013">2012</a>:
Premis BAFTA: Nominada a millor pel·lícula de arla no anglesa<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.filmaffinity.com/es/awards.php?award_id=sevilla&year=2012">2012</a>:
Festival de Sevilla: Secció oficial llargmetratges a concurs<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.filmaffinity.com/es/awards.php?award_id=academy_awards&year=2014">2013</a>:
Oscars: Nominada a millor pel·lícula de parla no anglesa<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.filmaffinity.com/es/awards.php?award_id=goldenglobes&year=2014">2013</a>:
Globus d’Or: Nominada a millor pel·lícula estrangera<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.filmaffinity.com/es/awards.php?award_id=nbr&year=2013">2013</a>:
National Board of Review (NBR): Top millors pel·lícules estrangeres de l’any<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.filmaffinity.com/es/awards.php?award_id=spirit&year=2014">2013</a>:
Independent Spirit Awards: Nominada a Millor pel·lícula estrangera<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.filmaffinity.com/es/awards.php?award_id=satellite&year=2013">2013</a>:
Satellite Awards: Nominada a millor pel·lícula estrangera<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.filmaffinity.com/es/awards.php?award_id=goya&year=2014">2013</a>:
Premios Goya: Nominada a Millor pel·lícula europea</div>
<o:p></o:p>elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-27789333445215700922013-08-12T01:51:00.001-07:002013-08-12T01:52:13.855-07:00Educant Intel·ligències<iframe width="560" height="315" src="//www.youtube.com/embed/KVEE9wIeqiM" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-49062696849140475742013-06-21T00:51:00.000-07:002013-06-21T00:54:11.336-07:00Immersos o no.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnvt-T9WaMzWu5-adxiIDvRFC9m922wkD-Mz_mDM-89-FDM_JreOTy3zGl0eF7dzgeMbSXW7ZGcM2q3qJDGfK-ZhaPoEDxKOwIdChjz5t84TnVRtnZDIkAu83_owXp0ewlffPbBRIzhr8/s1600/Retrat_de_Felip_V%C3%A9_exposat_cap_per_avall_al_Museu_de_l'Almod%C3%AD_de_X%C3%A0tiva_per_haver_incendiat_la_ciutat_el_1707.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnvt-T9WaMzWu5-adxiIDvRFC9m922wkD-Mz_mDM-89-FDM_JreOTy3zGl0eF7dzgeMbSXW7ZGcM2q3qJDGfK-ZhaPoEDxKOwIdChjz5t84TnVRtnZDIkAu83_owXp0ewlffPbBRIzhr8/s320/Retrat_de_Felip_V%C3%A9_exposat_cap_per_avall_al_Museu_de_l'Almod%C3%AD_de_X%C3%A0tiva_per_haver_incendiat_la_ciutat_el_1707.jpg" width="232" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Liberation Serif, serif;"><span style="font-size: large;"><b>Immersos
o no. </b></span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Liberation Serif, serif;"><span style="font-size: medium;">Aquests
darrers dies i després del tsunami de vendes propiciades per la
diada de Sant Jordi, he iniciat la lectura de Victus, el best-seller
d'enguany. A dia d'avui aquesta obra ,escrita inicialment en castellà
i posteriorment traduïda al català per Xavier Pàmies, ja porta més
de 150.000 exemplars </span><span style="font-size: medium;">venuts</span><span style="font-size: medium;">.
Pels qui no l'hagin llegit el designi del llibre gira entorn de la
guerra de successió espanyola i concretament dels fets produïts
durant els setges a diferents ciutats del Principat. Albert Sánchez
Piñol traça un retrat històric i antropològic d'una guerra que va
tenir un abast mundial pels embrionaris </span><span style="font-size: medium;">estats
nació i pels pobles que els configuraven. Durant l'obra el
personatge, en Martí Zuviria, fa un gran èmfasi a la reacció del
poble català en la defensa de les seves llibertats com a subjecte.
Zuviria veu com ,independentment de l'exèrcit que l'empari, el poble
respon amb una lluita voraç i efervescent, emfatitzant en la
importància de la defensa i de la conseqüent desfeta. </span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Liberation Serif, serif;"><span style="font-size: medium;">Em
remunto a 1714 perquè és des d'aquí d'on partim com a nació
derrotada i depenent d'un estat nació que es configurava com a tal
dos anys més tard i oficialment s'institucionalitzaria un segle més
tard a Cadis.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Liberation Serif, serif;"><span style="font-size: medium;">Aquest
punt de partida és indispensable per entendre bona part del
comportament del ciutadà català del segle XXI. Comportament que com
qualsevol territori ocupat </span><span style="font-size: medium;">des de fa segle</span><span style="font-size: medium;">
deriva cap a un estat permanent i generalitzat d'autoodi.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Liberation Serif, serif;"><span style="font-size: medium;">Si
ens remuntem a nivells històrics sobre les pressions i assetjaments
que ha patit el poble català no acabaríem mai i potser ens
recrearíem, com a bons pusil·lànimes que som, en casos </span><span style="font-size: medium;">massa
</span><span style="font-size: medium;">concrets. No obstant i donant una certa
transcendència a la llengua ,si parlem d'autood</span><span style="font-size: medium;">i,
</span><span style="font-size: medium;">aquest pren una especial rellevància en el si de
la sociolingüística de</span><span style="font-size: medium;">l</span><span style="font-size: medium;">
passat i </span><span style="font-size: medium;">el </span><span style="font-size: medium;">present. </span><span style="font-size: medium;">No
m'agradaria estendre'm en una infinita enumeració d'accions o de
repressions a la nostra llengua ja sigui </span><span style="font-size: medium;">mitjançant
accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques
que impliquen donar prioritat o oficialitzar en perjudici del català,
però em temo que n'hauré d'esmentar algunes. Per exemple </span><span style="font-size: medium;">ja</span><span style="font-size: medium;">
el 1482 comença la supressió de la Bíblia Valenciana, del 1707 al
1719 s'inicia el famós i atroç decret de Nova Planta, València
(1707), Mallorca (1715), Catalunya (1716) i Sardenya (1719) on </span><span style="font-size: medium;">es
prohibeix l'ús oficial del català. </span><span style="font-size: medium;">Un
segle després i només per destacar un dels </span><span style="font-size: medium;">centenars
d'</span><span style="font-size: medium;">exemples
que citen Benet i Francesc Ferrer i Gironès, el ministre espanyol
Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que
no sigui en castellà. </span><span style="font-size: medium;">Ara
tocaria anomenar la Llei Moyano (1857), no gaire distant a l'actual
LOMCE del </span><span style="font-size: medium;">tertulià,
avui ministre</span><span style="font-size: medium;">
Wert o tantes i tantes lleis, </span><span style="font-size: medium;">decrets,
reials o ministerials, ordres, multes, clausures... que evidentment
s'accentuen el 1939 quan el dictador Francisco Franco afirma
rotundament "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola
llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola.",
evidentment no ha va fer en català. A partir d'aquell dia aquesta
remota llengua </span><span style="font-size: medium;">mil·lenària
</span><span style="font-size: medium;">
parlada </span><span style="font-size: medium;">per
gairebé 12 milions de parlants va deixar de poder-se utilitzar al
carrer. Només es podia fer a casa.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Liberation Serif, serif;"><span style="font-size: medium;">Passejant
per Sants, on visc, l'extraradi de Bellvitge, on precàriament
treballo o inclús per Santa Coloma de Queralt, poble on vaig néixer
i d'on no es pot sospitar que hi </span><span style="font-size: medium;">imperi
la llengua de Nebrija</span><span style="font-size: medium;">,
he pogut co</span><span style="font-size: medium;">nstatar</span><span style="font-size: medium;">
un </span><span style="font-size: medium;">fet</span><span style="font-size: medium;">,
que aquell català només a casa o en “castellano por educación”
,</span><span style="font-size: medium;">F</span><span style="font-size: medium;">ranco
dix</span><span style="font-size: medium;">it</span><span style="font-size: medium;">,
</span><span style="font-size: medium;">està
profundament arrelat. I és que quantes vegades no hem vist,
impotents, escenes col·lectives que un sol castellanoparlant en un
ampli grup condiciona i fa canviar la llengua de la resta de
catalanoparlants? O la multitud de diàlegs entre un catalanoparlant
i un castellanoparlant en el qual l'únic bilingüe és el primer?
Perquè es dona en la major part dels casos aquesta dinàmica
perversa i aniquiladora? Doncs és ben senzill, ens tornem a remetre
a l'històric a</span><span style="font-size: medium;">u</span><span style="font-size: medium;">toodi.
Només des d'aquest es pot entendre la minorització lingüística.
Procés amb el qual els sociolingüistes anomenen el declivi
intencionat o no d'una llengua. </span><span style="font-size: medium;">La
desigualtat lingüística vaja. </span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Liberation Serif, serif;"><span style="font-size: medium;">Si
tot aquest garbuix de dinàmiques socials i lingüístiques les
traslladem a un dels pilars del lapidat estat del benestar, l'escola,
ens trobarem que la situació és ben bé la mateixa. Què passa amb
la llengua a les escoles públiques del nostre país? És sabut per
tothom i de forma diàfana que l'escola està regida per un programa
anomenat Immersió lingüística, </span><span style="font-size: medium;">l'e</span><span style="font-size: medium;">mbrió
del qual va ser gestat després de la dictadura nacional-catòlica,
produint-se així uns certs canvis per tal d'afavorir la
normalització del català. El programa pilot es va iniciar el curs
1983-1984 a dinou escoles públiques de Santa Coloma de Gramenet, una
població d'alumnes majoritàriament castellanoparlants. L'èxit fou
brutal i es va anar establint i estenent progressivament a totes les
escoles, fins que al curs 1992-1993 l'escola en català es va
convertit en el model d'ensenyament a tot el Principat.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Liberation Serif, serif;"><span style="font-size: medium;">Si
ens traslladem a l'any 2013 i confabulem sobre de l'educació pública
d'avui és obvi que la major part dels participants estarà d'acord
amb el desmantellament progressiu i orquestrat d'aquest ens tant
preuat pel país. Però avui no volem parlar de la falta de recursos
o del manteniment dels concerts a les privades, o de la renovació
pedagògica només a l'abast d'algunes elits. No, avui volem parlar
de l'estat de la nostra llengua </span><span style="font-size: medium;">al
sistema educatiu</span><span style="font-size: medium;">.
I </span><span style="font-size: medium;">i</span><span style="font-size: medium;">nevitablement
la pregunta que hom es fa és si la famosa immersió, que cap català
de bé nega qüestionar, està funcionant de forma tant excel·lent
</span><span style="font-size: medium;">com
tothom afirma</span><span style="font-size: medium;">.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Liberation Serif, serif;"><span style="font-size: medium;">Desconeixent
les múltiples realitats canviants del país, m'atreviria a afirmar
que la immersió ha estat un èxit per reflotar una llengua
esbocinada pels reiteratius atacs dels ocupants. No obstant, a dia
d'avui, la salut d'aquest programa no pot ser d'una vitalitat tant
extraordinària si en la societat actual els vicis de l'autoodi estan
a l'ordre del dia.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Liberation Serif, serif;"><span style="font-size: medium;">No
acabo de lligar caps que a l'escola es parli en català i al carrer
majoritàriament es </span><span style="font-size: medium;">faci
en</span><span style="font-size: medium;">
castellà. Què s'està fent malament des de l'escola? O potser el
debat és molt més de fons? Penso que l'escola pública catalana,
sobretot en la zona de l'àrea metropolitana i concretament a zones
principalment castellanoparlants, s'està aplicant una falsa o fins i
tot una contra-immersió. Per posar un exemple, de què serveix que
un mestre o una mestra es dirigeixi als seus alumnes en català a
dins l'aula si quan surten </span><span style="font-size: medium;">i
es dirigeixen als pares ho fan en castellà? De què serveix crear un
oasi lingüístic a l'aula? Entenc que la minorització es resol amb
la normalització però confeccionant bombolles l'únic que acabem
aconseguint és la marginació. La relació d'alguns infants amb el
català comença i acaba a l'escola. Ser que molts docents diran que
</span><span style="font-size: medium;">és
un mínim </span><span style="font-size: medium;">assolit</span><span style="font-size: medium;">
i que molts </span><span style="font-size: medium;">d'aquests</span><span style="font-size: medium;">
infants no haurien sentit mai el català </span><span style="font-size: medium;">sinó
fos per l'escola</span><span style="font-size: medium;">
</span><span style="font-size: medium;">
però a mi no em serveix. “Ja no ens alimenten molles”, com deia
l'estimat Ovidi, “ja volem el pa sencer”. Una llengua, com
qualsevol aprenentatge ha de ser funcional o </span><span style="font-size: medium;">deixa
de tenir sentit</span><span style="font-size: medium;">.
Per tant la immersió com està entesa per molts docents d'aquest
país, comença i acaba a l'aula, sense anar més enllà. </span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Liberation Serif, serif;"><span style="font-size: medium;">Crec
que sinó volem reafirmar i consolidar dinàmiques tant conegudes com
“el catalàn en casa” i ser partícips i còmplices de la nostra
pròpia minorització hem de superar com a docents i com a parlants
l</span><span style="font-size: medium;">'actual</span><span style="font-size: medium;">
“</span><span style="font-size: medium;">el
</span><span style="font-size: medium;">català
a l'escola” i anar més enllà en el nostre esforç i combat de
l'enemic intern, l'autoodi. </span><span style="font-size: medium;">Un
dels grans culpables</span><span style="font-size: medium;">
que no ens deixa avençar com a parlants i com a poble lliure que
aspirem ser.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-1163932800601814612013-03-05T00:35:00.002-08:002013-03-05T00:35:23.665-08:00"Amour" als plans fixos, a la lentitud i a la intensitat.
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm;">
<u>“<b>Amour”
als plans fixos, a la lentitud i a la intensitat. </b></u></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm;">
El passat 11 de
gener, l’ombrívol i pertorbador director Michael Haneke ens va
presentar el seu nou treball: "Amour".
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm;">
Només entrar al
cine i fixar-se en el cartell ja ens n’adonem que la feina de
Haneke pot ser d’allò més interessant, fins al moment 21 premis
en els quals s’inclouen la Palma d’or de Canes 2012, l’Oscar
i el Globus d’or a la millor pel·lícula de parla no anglesa i els
premis del Cine Europeu a la millor pel·lícula, director, actor i
actriu.
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/6Tuc3zjvJU8?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm;">
L’austríac,
conegut pel seus treballs durant els anys 90 com <i>Funny Games </i>o
<i>El vídeo de Benny</i>, no és reconegut per la crítica fins a la
publicació de <i>La pianista</i> (Canes 2001) i <i>Caché </i>(Canes
2005). El seu estil particular parteix de la desconstrucció de les
estructures narratives tradicionals per tal d’assolir el què els
experts anomenen “distanciament brechtià”. Segons Bertolt
Brecht, el dramaturg alemany, es tracta que l’autor pugui
distanciar-se emocionalment dels fets que mostra en l’obra per tal
que el públic pugui reflexionar d’una manera crítica i objectiva
del què està succeint . Haneke ho utilitza d’una forma metòdica
en la totalitat dels seus treballs i evidentment també en Amour.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm;">
“Amour” ens
narra la història de Georges i Anne, dos ancians de vuitanta anys i
antics professors de música que resideixen en una zona alta de
París. Un dia Anne pateix una embòlia que l’obliga a ser
ingressada. En tornar a casa ha de fer front a una nova vida amb mig
cos paralitzat. L’amor entre ells dos és posat a prova.
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm;">
Haneke desenvolupa
aquesta història atípica i complexa de tractar a nivell
cinematogràfic a través d’uns tempos extremadament lents. Com va
aprendre del seu referent Michelangelo Antonioni, rebutja el què
considera convencions estàndard del temps i la continuïtat lògica
i no tem arribar a ser avorrit però sense ser-ho. El film pren des
del principi un aire calmós i cansat, com es seus personatges,
encetant els crèdits inicials sense cap base sonora i acabant de la
mateixa manera. La pel·lícula té ben poca música, tant sols la
que toquen els protagonistes. Destacar Impromptu de Franz Schubert o
Bagatelle de Ludwig van Beethoven.
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm;">
Aquesta lentitud es
veu reforçada per una tècnica extremadament complexa, l’ús del
pla fix. Aquest recurs poc usual, ja que necessita d'una
interpretació sublim per part dels actors i actrius, és emprat amb
una precisió sublim. Només mencionar que hi ha plans escena de més
de 2 minuts que, sorprenentment, no es fan pesats, ans al contrari,
ajuden a que la trama prengui un ritme idoni a més de reforçar
aquest distanciament Brechtià del què parlàvem abans. Haneke ens
mostra, no ens explica i ho fa a través de la interpretació de
Jean-Louis Trintignant i Emmanuelle Rivaque, dos monstres de la
representació que s'han guanyat, de moment, els premis del Cinema
Europeu.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm;">
I és que “Amour”
és una línia tendra i carregada de sentiment. Una línia tant fina
que sembla impossible que no caigui en cap moment. “Amour”, sens
dubte, és una bona mostra de la devastació del temps sobre el cos i
la identitat, la vellesa. I Haneke sap que aquest estat vital és
conegut i viscut, d'una forma o altra”, per tothom, fet que
assegura que tot allò que ens mostri serà entés o interpretat sota
el filtre de cadascú. </div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm;">
Hi ha alguna cosa més subjectiva i universal
que el pas del temps? I l'amor?</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm;">
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm;">
<br /><br />
</div>
<br />elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-8938165785990215202013-02-12T07:10:00.000-08:002013-02-12T07:10:07.644-08:00Improvisant per Turquia (crònica)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal">
<b><u> <span lang="CA">2/8/12 Avió 13:34<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrb5lQoL6JtYl4-p4YKK8YbBNI-Oql8iQTL3UedZYdpYO_J8zbX8qlOZTRKnUICOdkqkhHlhY6aIPcaOOsgtGlTsP37GCipI8eCHPCS2QW5VNMa4WhMcN6xQFn0kwbCxmEC3mRWeUcLOA/s1600/Turquia+249.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrb5lQoL6JtYl4-p4YKK8YbBNI-Oql8iQTL3UedZYdpYO_J8zbX8qlOZTRKnUICOdkqkhHlhY6aIPcaOOsgtGlTsP37GCipI8eCHPCS2QW5VNMa4WhMcN6xQFn0kwbCxmEC3mRWeUcLOA/s200/Turquia+249.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">Acabem d’enlairar-nos, de fet l’avió encara
està en posició diagonal deixant-nos una bonica estampa del Mediterrani
espurnejant petits brillantets solars. Lufthansa, aerolínia alemana, ens durà
cap a Berlín on ens espera el meu estimat germà Mohamed Doudou. Berlinès
d’adopció, algerià de naixement, en Mohamed ens mostrarà un Berlín fugaç ja que
a les 10 de la nit hem de tornar a embarcar rumb a l’antiga Constantinopla.
Estem tranquils. La Bruna s’està llegint la miniguia de la Tieta Coloma de
l’any 1992 i jo he fullejat l’ARA que les hosteses alemanyes, molt amablement,
m’han regalat. Fa una estona una flaire
de menjar preparat ens ha avisat que l’atípic aperitiu feia presència. Mentre
sobrevolem mil·lenàries glaceres dels Alps, vestigis de resistència al canvi
climàtic, ens estem endrapant una paella de verdures, unes olives per picar i
una cervesa alemanya força bona, Warfteiner. Els núvols no deixen veure la
magnitud dels Alps francesos. Ostres, el Mohamed deu estar esperant-nos al nou
aeroport de Brandemburg. Em sembla que el primer que faré quan trepitgi sòl
germànic serà menjar-me un frankfurt i beure’m una cervesa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjprtC2gZBcdfIGVx1Z06hbPDSlpvX2LL9_j6kbgrZRx8ltv8AP_iMVpIB2w1Y-FrnwjW6hR2_7e5lxOT8iOaKU0N_4CMEfnrMcjbq35MGWzUDiPcsI2KZfSANX6NXcahGazrnkDXpeM0k/s1600/Turquia+051.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjprtC2gZBcdfIGVx1Z06hbPDSlpvX2LL9_j6kbgrZRx8ltv8AP_iMVpIB2w1Y-FrnwjW6hR2_7e5lxOT8iOaKU0N_4CMEfnrMcjbq35MGWzUDiPcsI2KZfSANX6NXcahGazrnkDXpeM0k/s200/Turquia+051.JPG" width="200" /></a><span lang="CA"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">2/8/12 </span></b><span lang="CA">22:31 </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Tornem de Berlín amb el coet al cul. La
primera sorpresa a l’aterrar a l’aeroport de Tejel (no el de Brandemburg) ha
estat l’absència del Mohamed. Quin desastre!! Ens havíem confós d’aeroport i
les trucades han estat infructuoses per tal de trobar-nos i erigir-se com a
guia de la capital alemanya.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Hem agafat un bus, el TXL, fins al centre de
Berlín a l’Alexander Platz. De sobte ens hem recordat que la senyoreta Nuria
Riera es trobava a la capital financera de la ultracapitalista UE.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZyo7NURrN7enrNSrsPq1zp-3RHod1W8IZq5CvURnx1XqZLIbTPUSIMRkSLcQWJneaFkB5W2Y1SmizHyvwmO_3Rz6q4DJTzIwqgy-_YvR-sm58QwJdqdL6gmweBDIM3ZhylozAplnLA1I/s1600/Turquia+082.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZyo7NURrN7enrNSrsPq1zp-3RHod1W8IZq5CvURnx1XqZLIbTPUSIMRkSLcQWJneaFkB5W2Y1SmizHyvwmO_3Rz6q4DJTzIwqgy-_YvR-sm58QwJdqdL6gmweBDIM3ZhylozAplnLA1I/s200/Turquia+082.JPG" width="150" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9PNh2amEA8iNwmoSZ56PYR0dhKFQOkPVjx9FgNPf_IQyeg_SlSA75dQIlNkYwSv_69RxbSKZrZl5o-F8ZLnPZ8ulktJN9tg3kn-xb5GX0BnKuXOcilFrY-GEIj5jMA8DK3xyo6hUfztw/s1600/Turquia+078.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9PNh2amEA8iNwmoSZ56PYR0dhKFQOkPVjx9FgNPf_IQyeg_SlSA75dQIlNkYwSv_69RxbSKZrZl5o-F8ZLnPZ8ulktJN9tg3kn-xb5GX0BnKuXOcilFrY-GEIj5jMA8DK3xyo6hUfztw/s200/Turquia+078.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">No hem dubtat ni 1 segon, hem quedat amb ella
i ens ha ensenyat un bocí de la ciutat. El pac turístic incloïa la porta de
Brandemburg, la torre de Fernsehturm erigida per l’antiga República Democràtica
Alemanya, el monument a l’holocaust i fragments del mur que va separar Berlín
des del 13 d’agost del 1961 fins el 9 de novembre del 1989. La Núria ens ha
portat a un corrent pàrquing on a sota hi havia construït el búnquer d’Adolf Hitler,
indret on ell mateix i la seva esposa Eva Braun van ingerir el verí que els
salvaria dels soviètics en l’alliberament de Berlín.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Parlàvem amb la Núria de la delicada història
del fet nazi i del què va suposar abans, durant i després per la humanitat, la
societat alemanya en general i concretament pels berlinesos. De fet l’anonimat
on va morir el major tirà de la humanitat es mantenia ocult per apaivagar
qualsevol tipus de celebració o ritual de caire nostàlgic o enaltidor dels
credos nacionalsocialistes. Tot i el dolor de la història recent, penso que el
què va succeir a l’Alemanya NS té un punt de misticisme esgarrifós.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdw1TnewrGQ3xFTP0zyTL0Nld7rJBYUIAzPhj2qD4zvljwGQk72_WnLRvgATEHkWtDkYmyFDai8tUIQTLNnjtoqxlOlNvpCZPjnrhV4JxFDyqcahrFwQb2WWcutBTiXLB9hSrnKvKwOGU/s1600/Turquia+096.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdw1TnewrGQ3xFTP0zyTL0Nld7rJBYUIAzPhj2qD4zvljwGQk72_WnLRvgATEHkWtDkYmyFDai8tUIQTLNnjtoqxlOlNvpCZPjnrhV4JxFDyqcahrFwQb2WWcutBTiXLB9hSrnKvKwOGU/s200/Turquia+096.JPG" width="200" /></a><span lang="CA"> L’avió
ja s’ha enlairat i ara creuem un indeterminat indret del centre d’Europa. La
Bruna ja dorm arraulida sota la manta que molt amablement ens han donat i que,
probablement, ens endurem. Jo em sembla que m’acomiado o provaré de dormir fins
arribar a la rígida Turquia. Vaig a somiar amb els kurds, els armenis i els
grecs que han sofert en primera persona l’asfixia de la república d’Ataturk.
Bona nit Europa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><u><span lang="CA">4/8/12
9h Seddülbahir<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSYlsfvRff13clnFOjsjwfn_BL0uhssVfzHCRoAvhgtiVoCAnCuVXVQBekxHJCAochpJJgA61zUO5XEDV8X_lx8ni_LGYNvgnVrwfwIy8DVh9tuZZEGKE8p59HuBwgkJgOih7aiZlZMJE/s1600/Turquia+103.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSYlsfvRff13clnFOjsjwfn_BL0uhssVfzHCRoAvhgtiVoCAnCuVXVQBekxHJCAochpJJgA61zUO5XEDV8X_lx8ni_LGYNvgnVrwfwIy8DVh9tuZZEGKE8p59HuBwgkJgOih7aiZlZMJE/s200/Turquia+103.JPG" width="200" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAFRMf2Gt8FqBDiSrFbKmIqJLwj4L00TwAf6cBgMq835Tb8iSvhM-c5g1zyPqSiAcG41ASyA77fEZGBaTuLqv31zvhH7BOqZqnRhvRotVIUODHM09CxhFnr8XoNaz6On_JDW8-ARGv6xE/s1600/Turquia+144.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAFRMf2Gt8FqBDiSrFbKmIqJLwj4L00TwAf6cBgMq835Tb8iSvhM-c5g1zyPqSiAcG41ASyA77fEZGBaTuLqv31zvhH7BOqZqnRhvRotVIUODHM09CxhFnr8XoNaz6On_JDW8-ARGv6xE/s200/Turquia+144.JPG" width="200" /></a><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY5FuVYQd3mzCV-lxfz0wsc870niLjQBfWDRoWwSQAFRmxv08TZt-lpaf5rIrNNITiHmZMSURhI-5t2dw-Tj_GbXI6LKfzV6osZSZXgtlxEVplNuKovv6o1pCXhiVyFJAad__owx4aizA/s1600/Turquia+113.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY5FuVYQd3mzCV-lxfz0wsc870niLjQBfWDRoWwSQAFRmxv08TZt-lpaf5rIrNNITiHmZMSURhI-5t2dw-Tj_GbXI6LKfzV6osZSZXgtlxEVplNuKovv6o1pCXhiVyFJAad__owx4aizA/s200/Turquia+113.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">Torno de córrer una estoneta per la península
de Gallípoli, una remota zona del final de Tràcia (Europa) que mira la seva
veïna Asia. Per fi hem pogut dormir! Després d’una odissea de tren, bus, avió,
bus, avió, cotxe, vaixell, cotxe, vaixell i cotxe ja som a Seddülbahir, un
peculiar poble que ha fascinat a la Bruna, no ser si per la seva senzillesa
fregant el límit de la deixadesa o per un cert punt d’inhòspit que comparteixen
indret i autòctons. Acabem d’esmorzar unes petites galetes turques semblants a
les “Oreo” o a les “Príncipe”. Aquest deu haver estat el pitjor dels àpats que
hem fet des de la nostra arribada. Ahir només travessar el mar de Màrmara en un
ferri que ens va costar 200 lires (100e) vam parar a un petit local al costat
de la carretera entre Bandirma i Çanakkale. Aquí va ser on vam desvirgar-nos a
la gran gastronomia turca, encetant una molt bona primera experiència. Uns
pinxos de pollastre adobat i una mena de botifarrons, sense budell, fetes només
de carn de vedella i cuites a la brasa (köfte). De moment el millor que hem
tastat. Al migdia, ja havíem arribat a la península de Gallípoli, indret on van
morir més de 130.000 homes durant la 1a Guerra Mundial. Abans d’arribar aquí
vam parar a Doyuranlar Gözleme, un petit establiment envoltat de parres
ombrívoles just al cor de la península. Vam demanar: </span><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">Kaşarlı</span><span lang="CA"> Gözleme (una mena de crep amb chedar), el ja conegut Köfte (boles de
carn), Çoban Salata, síndria, pa i “su” (aigua). Farts i tips vam dirigir-nos
cap al sud a cercar un poc de repòs. El poble on ens trobem. Platgeta familiar
després d’una cerveseta fresca servida per un jove d’Istambul i ens vam perdre
pels carrers desordenats del poblet coster. Per canviar d’aires i sense encara
haver paït el dinar vam anar cap a Alçitepe a sopar. Ni una ànima als bars i
restaurants possiblement com a conseqüència del “Ramazan” que celebren el 80%
de musulmans que hi ha a Turquia. De moment no hem trobat cap rastre de turisme
forani, som els únics no turcs que estem per aquestes contrades, cal dir, tant
poc avesades a les masses de turistes tòpics. En aquesta zona afectada per les
batalles de la 1a GM, han viscut dels 12 cementiris on estan enterrats els prop
de 130.000 homes, entre aliats i otomans, que hi varen deixar la pell. Aquests
cementiris atreuen any darrera any les visites d’anglesos, australians i
novazelandesos que venen a retre homenatge a les víctimes d’una batalla,
parcialment liderada per un aleshores anònim Mustafa Kemal “Ataturk”, el que anys
més tard seria l’artífex de la república turca (1923).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC_iMJTUIYpqP5-AaBgXWubFaSIodpkmz3KotWwfeXOUDmTyJhVzoC0y-e_6VGmo_TBgiN9p5yY_7xoP4XiDWivcPj4kKTD4f22ygGHzEI2Z-oSBj2zPwE5tOQeYpu3ztLOLhNULayjls/s1600/Turquia+142.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC_iMJTUIYpqP5-AaBgXWubFaSIodpkmz3KotWwfeXOUDmTyJhVzoC0y-e_6VGmo_TBgiN9p5yY_7xoP4XiDWivcPj4kKTD4f22ygGHzEI2Z-oSBj2zPwE5tOQeYpu3ztLOLhNULayjls/s200/Turquia+142.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzL2_OlBgjlopKwHK8Zf80JUw7R1s-x5faIukVIk5Xy_gloMz45ZiWPTMyhHdRQRq69Z49jldhkA4CrLnz5XtJQbI1chSC0IuF8LQ__tgpzxZPMyvm68NmJ_U5e8zQhLdAP7bbQF1q1Gc/s1600/Turquia+149.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzL2_OlBgjlopKwHK8Zf80JUw7R1s-x5faIukVIk5Xy_gloMz45ZiWPTMyhHdRQRq69Z49jldhkA4CrLnz5XtJQbI1chSC0IuF8LQ__tgpzxZPMyvm68NmJ_U5e8zQhLdAP7bbQF1q1Gc/s200/Turquia+149.JPG" width="150" /></a><span lang="CA">Hem menjat rebé, un estofat de carn i
albergínia, uns canonges amb salsa de iogurt i una mena de Köfte amb comí. A
les 10 estàvem adormint-nos gairebé sense desitjar-nos bona nit, vigilats per
la lluna roja que pintava de carbassa l’estret dels Dardanels.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><u><span lang="CA"><br /></span></u></b>
<b><u><span lang="CA"><br /></span></u></b>
<b><u><span lang="CA"><br /></span></u></b>
<b><u><span lang="CA">Dereköy 5/8/12 9h<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI1Dkp4u__7RwesLNIwIBoA3XvFDKr-3spF5HJMrTUxvt98TO50Ma1ydJip5XF5qHVnfbTiehrBUPbPWkYBpgd-0rv_fWJQOSW9EGpTDR0DXP_3l2SeLp1ZAjAMmsxY9pnhZ_7FJMRhbk/s1600/Turquia+178.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI1Dkp4u__7RwesLNIwIBoA3XvFDKr-3spF5HJMrTUxvt98TO50Ma1ydJip5XF5qHVnfbTiehrBUPbPWkYBpgd-0rv_fWJQOSW9EGpTDR0DXP_3l2SeLp1ZAjAMmsxY9pnhZ_7FJMRhbk/s200/Turquia+178.JPG" width="200" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj48gC1jMt4ctHKV-JSCjeta9f-vSMVuRSVOCkXZXIdqm5vVNtIJgvzxqy9Y7k8wIGHZr_RUdt5emJK2ep_KSWbxIsg5WurP59V9gsBZK6yYMfPVDZO_2UpT-taEBzcO9dgrDRXr5woClU/s1600/Turquia+208.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj48gC1jMt4ctHKV-JSCjeta9f-vSMVuRSVOCkXZXIdqm5vVNtIJgvzxqy9Y7k8wIGHZr_RUdt5emJK2ep_KSWbxIsg5WurP59V9gsBZK6yYMfPVDZO_2UpT-taEBzcO9dgrDRXr5woClU/s200/Turquia+208.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">Ens trobem ara mateix a Dereköy, una població
de Gökçeada, la més gran de les dues úniques illes de l’estat turc, a l’oest de
la península de Gallípoli que ahir vam abandonar. Hem dormit a la platja de
LazKoyu al sud de l’illa. El viatge en ferri fins a Gökçeada ens ha costat 29
lires(13e) i ha durat una hora i mitja. Durant el recorregut hem descobert una
beguda de soda amb fruites que valia 1 lira(50c) i que entre converses amb la
Bruna han alleugerat la calorada del sol a coberta. Un cop arribats a la
“adasi” (illa) primera sorpresa ja prevista: Hem omplert mig dipòsit de
gasolina per 50eurus i és que aquí a Turquia la gasolina va molt cara,
concretament a 2,2 euros el litre. Hem sortit del port després de quedar-nos
bocabadats de l’aridesa de l’illa. Hem avençat per aquesta i ens ha semblat
està recorrent un desert inhòspit i gairebé verge, on els silencis punyents
prenien la paraula per recordar-nos què som i d’on venim. Hem recorregut el sud
contemplant grans extensions de matolls baixos i punxeguts i parant en camins
plens d’oliveres bora el mar cercant una caleta on reposar. Enmig del res hem
localitzat un cartell mig escantonat que indicava Lazcoyu. L’atzar ens ha dut a
una petita badia amb un “xiringuito” a la turca. El seu propietari vivia en una
tenda a la mateixa platja, la mateixa on hem decidit passar la nit. Després
d’una cervesa EFES Pilsen, nom que em recorda a la infantesa basquetbolística,
ens hem dirigir a </span><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">Uğurlu, un petit poble a <st1:metricconverter productid="100 metres" w:st="on">100 metres</st1:metricconverter> a l’interior
del seu moll portuari.</span><span lang="CA"> Hem comprat pa, tomàquets i llet
per l’esmorzar de l’endemà i ens hem cardat un bon sopar a un restaurant ventós
amb vistes al moll. Es feia més que evident, en aquestes alçades del viatge,
que la nostra motivació principal era la gastronòmica-cultural. Hem repetit els
famosos Köfte (boles de vedella) però aquesta vegada a la Bruna l’han deixada
estorada. Ella diu que per la seva textura flonja i tendre i pel seu fort gust
a vedella. Aquestes pasturen, no ser ben bé què, lliurement per l’illa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgam5zkX4HohDwgiTV5wid3fPZtpiUOyQyCJb4ssu3MgdAGXudiUvYAI2hV8E6LyjtirR17-_MOwgMbfJ-n8Uwi2ZEbt6gOdpWwUqRBBZzi1z04HZet7J6K4B4GUuIGJqwzFelronqtvOg/s1600/Turquia+211.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgam5zkX4HohDwgiTV5wid3fPZtpiUOyQyCJb4ssu3MgdAGXudiUvYAI2hV8E6LyjtirR17-_MOwgMbfJ-n8Uwi2ZEbt6gOdpWwUqRBBZzi1z04HZet7J6K4B4GUuIGJqwzFelronqtvOg/s200/Turquia+211.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDBEhfLc6hzHGVD-vEhUXANK9oxcwHues2R-MdFtNaUKlXWy5KVsfcFsV-3Oax4nspCGa_IuAWi9KDMHTAN8B2MYLu4228OKvfjC9dh_ZHCltXmaN4pz6nUgPB8LWbitD1MzTD0x0q7oM/s1600/Turquia+216.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDBEhfLc6hzHGVD-vEhUXANK9oxcwHues2R-MdFtNaUKlXWy5KVsfcFsV-3Oax4nspCGa_IuAWi9KDMHTAN8B2MYLu4228OKvfjC9dh_ZHCltXmaN4pz6nUgPB8LWbitD1MzTD0x0q7oM/s200/Turquia+216.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">De nou cap a la platja acompanyats d’una lluna
roja lleugerament minvant i que els pronòstics feien preveure que a Istambul
ens la trobaríem com a icona emblemàtica del Mediterrani oriental. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ens trobem arraulits a la platja. La Bruna
està llegint 1984 de George Orwell mentre jo estic a punt de caure fregit sota
la llum del satèl·lit que insistentment es filtra per la fina capa de la tenda
caribenya que tant famosa es va fer per la seva resistència grega.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><u><span lang="CA">6/8/12<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqiL-OmXAZc6YUq_LJQhlTaAONMWAsZ7J80mo7ndWx6Jj9fgbyaBN0r-9P52LFarWiVMm7YmQAv50ApyRdQi3i2ChO0hjNMKfPcftIPL6wUcA0xqDkanntCQ-buXs62KvAcBixB0IYRMk/s1600/Turquia+297.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqiL-OmXAZc6YUq_LJQhlTaAONMWAsZ7J80mo7ndWx6Jj9fgbyaBN0r-9P52LFarWiVMm7YmQAv50ApyRdQi3i2ChO0hjNMKfPcftIPL6wUcA0xqDkanntCQ-buXs62KvAcBixB0IYRMk/s200/Turquia+297.JPG" width="200" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiffvgy3CZ6vov_MMaNqJdfZ3VvZb_UDmv0fAku7FsghQZ76vhoAIMRcbwB6fNLZE2cL4UCiRCUSMryVSJeexCo-S0rU1cZYymZYHB2sLUo90Hu2M8l4m-i6bwHyVJGStkOD8Iir4G6A-Y/s1600/Turquia+256.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiffvgy3CZ6vov_MMaNqJdfZ3VvZb_UDmv0fAku7FsghQZ76vhoAIMRcbwB6fNLZE2cL4UCiRCUSMryVSJeexCo-S0rU1cZYymZYHB2sLUo90Hu2M8l4m-i6bwHyVJGStkOD8Iir4G6A-Y/s200/Turquia+256.JPG" width="150" /></a><span lang="CA">Ja estem a Bozcaada, la germana petita de Gökçeada,
al nord d’aquesta. Ahir ens vam despertar en una bonica platja al sud de
l’illa. Amb l’esquena i la ronyonada endurides per la humitat de la sorra vam
fer un bon esmorzar a base de pa turc amb tomàquet, formatge i llet. Vam sortir
pitant després d’un plaent bany a l’estimat Mediterrani i vam anar a visitar
els tres poblets de reducte grec que es troben al nord de Gökçeada. Vam parar a
fer un parell de tes (iki çay) a Dereköy, un petit llogarret fantasma on els
pocs habitants, grecs, que hi quedaven semblaven trets de la Catalunya dels 50.
Rucs i vaques al costat nostre com a elements més d’un mobiliari urbà molt
escàs. Dereköy no ens va fer ni fred ni calor. La segona aturada fou al ben
trobat Tepeköy. El poblet d’estructura i construcció més o menys grega és
juntament amb l’anteriorment anomenat i Zeytinli els últims tres vestigis de
població grega a l’illa. I és que
Gökçeada abans era una illa predominantment grega (dins l’imperi otomà)
anomenada Imbros. El 1923 la nova república de Turquia va retenir Gökçeada
conjuntament amb Bozcaada malgrat cap habitant en va sortir afectat. No
obstant, a la dècada dels 60, quan esclatà el conflicte xipriota, el govern
turc va pressionar els grecs locals (al voltant de 7.000) perquè marxessin.
Actualment queden un centenar de jubilats.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ_5bUUbspb0vgK2dgTCo4rfKYL7fFnIIHVt-MC-EcSxpj6REPkVjlVHXEWZQDq7Z24TgSZ1PXo3M5KVyugdEn7tL1CRP04k2siXL1d53lWOk1GZZlJCoBwqbtIvZhfqC780VMEJzPY80/s1600/Turquia+229.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ_5bUUbspb0vgK2dgTCo4rfKYL7fFnIIHVt-MC-EcSxpj6REPkVjlVHXEWZQDq7Z24TgSZ1PXo3M5KVyugdEn7tL1CRP04k2siXL1d53lWOk1GZZlJCoBwqbtIvZhfqC780VMEJzPY80/s200/Turquia+229.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbt48sc7HcxRqV5xIaEzDyE9mhNjrwa8xgkn_XGAQGC1iNRnGemj4vjhyphenhyphen10RIcqyvod_2dtoiSSNjNNi2qbjgl4CBmIMsVXzNUUOLU6Gyh2jRMn4VJopaC6HUKfVIGL2YT0OPBjHFpqE8/s1600/Turquia+231.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbt48sc7HcxRqV5xIaEzDyE9mhNjrwa8xgkn_XGAQGC1iNRnGemj4vjhyphenhyphen10RIcqyvod_2dtoiSSNjNNi2qbjgl4CBmIMsVXzNUUOLU6Gyh2jRMn4VJopaC6HUKfVIGL2YT0OPBjHFpqE8/s200/Turquia+231.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">Només entrar a Tëpekoy ens hem fet un munt de
preguntes sobre la situació actual de la minoria grega. Hem observat que moltes
de les cases estaven molt ben arreglades i que la major part dels cotxes duien
matrícula hel·lènica. Dissortadament i amb el nas curiós que ens caracteritza
hem tret el cap a l’església catòlica. Al pati d’aquesta, una munió de grecs
sortint de missa d’ofici desbordant felicitat i regalant-se mútuament
deliciosos somriures... entre la multitud, una bona dona d’uns 65 anys ha
respost als nostres curiosos ulls plens de demandes. Entre l’anglès de la Bruna
i el meu italià novell l’hem bombardejat a preguntes sobre el conflicte grec-turc.
Ens ha explicat que a Tëpekoy hi vivien 28 avis grecs. La resta de presents
allà eren familiars o, com ella, una antiga habitant del poble. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlrdBZlGwefOsKw7xZdH8hDlJ65rI7D-I2uhdgAliPD1FVSlWWZ9ge_I2ItF5MwUFrP9dsEvu5sFKjBBXUIKGaDhZHdZ-thEhLW0kBl8-emq9hbUr-4vl-FtDYdUF54P6Ckf1SeYoC1KE/s1600/Turquia+254.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlrdBZlGwefOsKw7xZdH8hDlJ65rI7D-I2uhdgAliPD1FVSlWWZ9ge_I2ItF5MwUFrP9dsEvu5sFKjBBXUIKGaDhZHdZ-thEhLW0kBl8-emq9hbUr-4vl-FtDYdUF54P6Ckf1SeYoC1KE/s200/Turquia+254.JPG" width="200" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizhX5NbXXoaomtz4IkOgWAfkUiTwZR0OzTSd__iV5rEAhpTf7Dff_ppHRvHMD2ZtqLYy-YokHNzaZ2HBHdnzcoJyWF9K2VYTxGZ3v5gq5nz8QI9wetvGJhnyfe-0kSAn9eQEi5bxJcEM4/s1600/Turquia+337.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizhX5NbXXoaomtz4IkOgWAfkUiTwZR0OzTSd__iV5rEAhpTf7Dff_ppHRvHMD2ZtqLYy-YokHNzaZ2HBHdnzcoJyWF9K2VYTxGZ3v5gq5nz8QI9wetvGJhnyfe-0kSAn9eQEi5bxJcEM4/s200/Turquia+337.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAiV1b18qUx2x2EvSDR3Tc6SNXIqL_lP2yK66z4C8rW6oOAsAF2TtZk-txFzqQaGJFhCRcoDezGyEb9fC2aBcQjQ1aQj_Xv2MnCT0M7VDM4pCUHZIESPd9a3B3lIpUb90y_UcE8zBs-lc/s1600/Turquia+318.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAiV1b18qUx2x2EvSDR3Tc6SNXIqL_lP2yK66z4C8rW6oOAsAF2TtZk-txFzqQaGJFhCRcoDezGyEb9fC2aBcQjQ1aQj_Xv2MnCT0M7VDM4pCUHZIESPd9a3B3lIpUb90y_UcE8zBs-lc/s200/Turquia+318.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">El cafè del poble era un local lluminós i amb
la perpètua i obligada figura d’Ataturk penjada a la paret. La senyora ens hi
va fer passar i ens va invitar a un cafè turc per tal que l’acompanyéssim al
costat del seu home que es trobava conversant amb altres antics residents a
l’illa. Tots ells fills del poble, tots ells infants emigrants que un bon dia
en aquells anys 60 es trobaren l’escola tancada per ordre del mateix que ara
penjava de la paret, Ataturk. Ens acomiadàrem de la multitud grega, de la
diàspora retrobada. Vam agafar el ferri i ens vam despatxar de Gökçeada. Travessàrem de nou la península de
Gallípoli fent una aturada obligatòria per dinar. Orada al forn i una mena de
Köfte estofat. Ferri de nou i altre vegada cap a l’Anatòlia, aquest cop
direcció a Troia. La ciutat espanta per la seva connotació històrica. Nosaltres
després d’un breu contrast d’informació de la guia, vam decidir no parar-hi i
agafar de nou un ferri fins a l’illa de Bozcaada, la segona i última illa turka
habitada. Des del ferri vam veure pondre’s el sol amb un gotet de te a les mans
mentre anàvem especulant supòsits de com seria la nova illa que ens esperava.
L’arribada em recordà Panarea, a l’arxipèlag de les eòlies. Bozcaada és una
illa turística i com a tal la maquinària del centre de l’únic poblet estava en
ple funcionament. La Bruna ràpidament va fer un paral·lelisme nostrat amb
Cadaqués. De fet tenia raó, Bozcaada està replet de turistes inequívocament
turcs, classe alta istambulesa. La seva geologia, a diferència de l’àrida
Göçkeada, era uniformada per grans extensions de vinya que utilitzaven per fer
el millor vi de Turquia. Nosaltres en vam comprar una ampolla que a dia d’avui
encara no hem tastat. Ens hem acomiadat del dia instal·lant-nos a l’Ada Camping
(Ada=illa) després de menjar-nos un Lahmacun (pizza àrab) a la saturada i
bulliciosa plaça del poble. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><u><span lang="CA">8/8/12 Ferri destinació Gallípoli<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiel_kkyXGQDkOKrOxItp_ZmWrQW07pduwmjgBLyyYHHkwxjld0aHLM2knA3N_4D_q8CoSeDUD10IYYO2QyPTTsWvUs77BG7CZa3_Lz0JAWj5kL4QN4ELUOL9SzwVHgUrlkg2QLhzFoJPs/s1600/Turquia+362.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiel_kkyXGQDkOKrOxItp_ZmWrQW07pduwmjgBLyyYHHkwxjld0aHLM2knA3N_4D_q8CoSeDUD10IYYO2QyPTTsWvUs77BG7CZa3_Lz0JAWj5kL4QN4ELUOL9SzwVHgUrlkg2QLhzFoJPs/s200/Turquia+362.JPG" width="200" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikizth7ZnekG5H2RKOdLttXu0LoyAApqOaMRs89nCTZRiDVOHOfjzYHzi12X6AyTUC4HCGVliY0p559CT0-OwvFf3B5ZcNyRKk8LOD8qpcuPfCQNM8baBNeaCbVKo1vP-yygcLpgYsUD0/s1600/Turquia+359.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikizth7ZnekG5H2RKOdLttXu0LoyAApqOaMRs89nCTZRiDVOHOfjzYHzi12X6AyTUC4HCGVliY0p559CT0-OwvFf3B5ZcNyRKk8LOD8qpcuPfCQNM8baBNeaCbVKo1vP-yygcLpgYsUD0/s200/Turquia+359.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">Curiosa el·lecció la que fa unes hores acabem
de prendre. Estàvem anant cap al sud direcció Ayvalik amb la intenció de
visitar les antigues ruïnes de la ciutat de Pèrgam quan de sobte hem decidit
girar cua i desmuntar camí direcció, altra volta, cap a la península de
Gallípoli. Ai que m’anticipo i no he explicat d’on veníem. Ahir vam llevar-nos
per segón dia consecutiu a l’illa de Bozcaada. En tant sols dos dies ja teníem
la sensació de tenir apamada l’illa i els nostres moviments eren més segurs i
conscients. Parlant vam coincidir que el ritme nòmada que portàvem no ens anava
bé, que el sedentarisme, sens dubte, ens proporcionaria un punt de calma que
era el què buscàvem. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Fent cas omís a aquests plantejaments vam
agafar nou ferri i marxàrem de l’illa direcció (Behramkale) Assos. Pel camí ens
vam perdre per poblets de la península de Biga i vam poder comprovar l’estat
paupèrrim de la majoria de les seves cases. Vam tornar, per uns moments, a
retrocedir 50 anys endarrere amb petites
pinzellades de tecnologia recent. Pobles grisos amb cafès més grisos replets
només d’homes (les dones estaven cuinant pel ramazzan), cotxes que podien ser
el primer Seat que havia tingut la generació dels nostres pares. Carreteres mig
asfaltades amb gallines, cabres i vaques a banda i banda, observant un desordre
físic que ni la voluntat més positiva podria elevar-ho a la bellesa del caos.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJCuR32PLfMidNLFPcTYV5uV0jraMkdDy3wBs2MCc40bH6z6LaKPUEfRcOq1uYBpu_e5Z1PaYxXAKClt84wzog-HhDGmApUaKIaT8uH-kaaxnYs5ULdjNegrfVyJMyjzjViTtk2NsUilY/s1600/Turquia+377.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJCuR32PLfMidNLFPcTYV5uV0jraMkdDy3wBs2MCc40bH6z6LaKPUEfRcOq1uYBpu_e5Z1PaYxXAKClt84wzog-HhDGmApUaKIaT8uH-kaaxnYs5ULdjNegrfVyJMyjzjViTtk2NsUilY/s200/Turquia+377.JPG" width="200" /></a></div>
<span lang="CA">Vam arribar a Assos, antiga ciutat grega fruit
de la immigració de Lesbos, la illa que hi ha davant i que els catalans que la
van posseir l’anomenaven Metel·lí. A Assos i va viure durant dos anys Aristòtil
però va haver de fugir davant la ocupació persa de la ciutat. Sota aquesta,
anomenada en turc Behramkale, vam trobar un petit port amb càmpings amb els
seus respectius molls. Després d’un peix a la brasa amb el Mediterrani als
peus, Lesbos a l’horitzó i que ens cobréssin dos gots de raki a preu de
combinat, ens hem adormit ARRAN d’aigua.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgimkDqJB7WAGB6AoftR8BBkENJZqRpbHMpHqMa6QnihqId8b-0pC3pnq8bXZxX18Kt2R6AcfnM6hdHYo0K1ulhk_mR06BUYMRks0i4hBdImk7FxzX18JgB0X4gH7Bx8hIobiAT5hNMzAI/s1600/Turquia+343.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgimkDqJB7WAGB6AoftR8BBkENJZqRpbHMpHqMa6QnihqId8b-0pC3pnq8bXZxX18Kt2R6AcfnM6hdHYo0K1ulhk_mR06BUYMRks0i4hBdImk7FxzX18JgB0X4gH7Bx8hIobiAT5hNMzAI/s200/Turquia+343.JPG" width="200" /></a></div>
<span lang="CA">M’he llevat amb l’esquena com una enclusa
rovellada. Per pal·liar-ho ens hem fet un refrescant bany al mar des d’un
bucòlic moll de fusta del càmping. Esmorzar estèticament molt ben col·locat
(destacar la mel amb mantega) i costa a munt cap a Assos. Primera aturada a mig
turonet, el teatre grec de la ciutat. Aquest en un estat bastant pitjor que el
seu homòleg d’Epidaure (Peloponès, Grècia) continua amb uns nivells
excel·lentíssims de sonoritat. Hem fet la típica prova de l’anell caient a
terra i l’hi hem donat el vist i plau. Ens hem assentat sobre les antigues
grades per imaginar una nit estrellada d’estiu gaudint d’un decorat natural amb
el mar i Lesbos al fons i degustant un clàssic d’Homer. Hem fet una volta per
l’acròpolis i un cop d’ull als pilars d’estil dòric que quedaven del temple
d’Atenea. Vivien molt bé aquests grecs i coneixien molt bé el concepte de
felicitat. Menjar, sexe, cultura i vistes panoràmiques com les d’Assos. Es pot
demanar res més?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Carretera i manta per no oblidar la nostra
nòmada itinerància hem baixat cap a la badia de Edremit. No obstant hem donat
mitja volta després de veure que aquella zona no quedava gaire lluny de la
imatge de Castefa i d’encomanar-nos mútuament els dubtes sobre el poc atractiu
de la zona. Destinació Çanakkale de nou per creuar, altra volta, el mar de
Màrmara i arribar per terra ferma a Istambul.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Gelibolu, un petit poble costaner de la
península del mateix nom Gallípoli. Hem descartat dormir en un càmping o a la
platja ja que portàvem moltes hores de cotxe i el ànims una mica descol·locats.
Hem cercat un hotel a la guia i aquesta ens ha dut a l’Hamzakoy Otel. Quan hem
arribat davant d’aquest edifici pintat de rosa i pelat com la pell d’un leprós
ens hem quedat una mica esparverats. Una vegada a l’interior ja no sabíem què
dir. Tota l’entrada desordenada i plena de pols, antigues tasses i recipients
utilitzats deixats sobre el taulell de recepció. Les moquetes arrencades de
terra i les persianes sostingudes només des d’un extrem. Un indret francament
paupèrrim, brut i semiabandonat. I és que a aquestes alçades de viatge ja no
sabíem si allò era normal, o si més no habitual en el “savoir-faire” de bona part de la societat
turca. Mentre ens estàvem regalant contra el turcs i la seva deixadesa ha
entrat un home igual de brut i desordenat com la major part d’aquest país.
Sense parlar anglès ens ha fet entendre que era l’antic propietari de l’hotel
però que actualment (per sort) estava tancat. Ens ha recomanat un altre lloc
per passar-hi la nit però, molt amablement, ens ha ofert una habitació en el
cas de que no trobéssim res. Hem descartat, sota cap concepte, dormir en aquell
ex-hotel just a primera línia de mar i que un bon dia va ser un lloc agradable
on els turcs es despertaven amb unes bones vistes marineres i un te recent fet
a la taula. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPBWlJAtPKzHl1mBRLSloOb076SrhsgIGCKbk9WewrYXW35pQMoxmn_WqP15gYPw7eH9xZ4mBn7WYyH88jocs9wrLXUuTEJaFTF_5wPc5zuGXbYhUB8UyGp2NAByhtp4kzaoM-j5BeJPU/s1600/Turquia+400.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPBWlJAtPKzHl1mBRLSloOb076SrhsgIGCKbk9WewrYXW35pQMoxmn_WqP15gYPw7eH9xZ4mBn7WYyH88jocs9wrLXUuTEJaFTF_5wPc5zuGXbYhUB8UyGp2NAByhtp4kzaoM-j5BeJPU/s200/Turquia+400.JPG" width="200" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9hXRe2sh7-oYNYQk1_p-phKeIaeH3rPgpYMR2AA_3c3NLilRhNxs7f286xc9F5gjVZvDL6kypK0eFs9zeEOGTYlABedx4ZBnaMy4WP6OT9JewIjVGKs6_pKK94E5Ei9xeXgRmLkU-s08/s1600/Turquia+399.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9hXRe2sh7-oYNYQk1_p-phKeIaeH3rPgpYMR2AA_3c3NLilRhNxs7f286xc9F5gjVZvDL6kypK0eFs9zeEOGTYlABedx4ZBnaMy4WP6OT9JewIjVGKs6_pKK94E5Ei9xeXgRmLkU-s08/s200/Turquia+399.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">Després de donar més voltes que un ventilador
hem trobat una sòrdida habitació en un hotel no gaire millor que l’anteriorment
esmentat. En aquesta ocasió es tornava a repetir la situació que havíem viscut
a tots els indrets de l’Anatolia. Érem els únics residents a l’hotel Özen. Ens
havia passat ja en alguns càmpings i restaurants. Una estranya sensació que a
part de ser els únics turistes no turcs, érem també els únics que freqüentàvem
alguns indrets aptes per ser freqüentats. Sense més dilacions ens hem fet una
dutxa amb aigua freda i cap a visitar el portuari Gelibolu. En un trencall
baixant cap al port hem coincidit amb una dona anomenada Özlem (en turc
“desapareguda”) que ens ha indicat , amb un anglès prou bo, on podíem anar a
sopar de forma econòmica. Ens ha dut a menjar l’especialitat local, sardines
arrebossades. Boníssimes. Les hem acompanyat amb el nostre estimat i
inseparable Köfte. Això ens ha servit per agafar forces per la gran caminada
que Özlem ens ha ofertat com a guia autòctona improvisada. Hem visitat el port
des d’on salpaven els ferris (feribots) que connectaven Gelibolu amb Lapseki
(Anatolia). La passejada ens ha servit per preguntar-li moltes de les qüestions
que s’havien generat durant el viatge. Estratificació social per zones, preus
de la gasolina, situació de la dona i sexualitat...els temes delicats els ha
esquivat subtilment fent-se l’orni i mirant a l’horitzó. Qüestions com el
conflicte kurd, Xipre, els veïns grecs i la inexplicable admiració acèrrima a
Ataturk van ser regatejats amb un punt, no ser si fictici, de desconeixença. La
passejada ha acabat a un centre social semblant a un esbart de poble anomenat
Ogretmem Evi (Casa dels mestres). Tal com el seu nom indica és el punt
d’encontre dels docents de la ciutat i el seu entorn immediat fet que provoca
que es respiri un ambient culturalment més potent que en llocs habituals. És un
indret on s’hi reuneixen els culturetis de Gelibolu per veure els partits del
Fenerbache i per veure te tot observant una quantitat desmesurada de vaixells
creuar l’estret del Dardanels i el mar de Màrmara.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjckvqVSWiRChR5G61SpAfYklJ95RPYwzzB-o3s6OY8NKOm1O6UDe5acPNltkXYjpGwruQtpPrMJ4JZSbz1-d-zksdHiUhbaye8D5XRGC98LpWwfWQajPRKdiwAiaGglfGuwQXPA4AtxBU/s1600/Turquia+423.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjckvqVSWiRChR5G61SpAfYklJ95RPYwzzB-o3s6OY8NKOm1O6UDe5acPNltkXYjpGwruQtpPrMJ4JZSbz1-d-zksdHiUhbaye8D5XRGC98LpWwfWQajPRKdiwAiaGglfGuwQXPA4AtxBU/s200/Turquia+423.JPG" width="200" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcHgjqTgk4fOROygchv2W9YI8MOMoqpQyB3iqRckVurzpy3DtC5fcUzju9zAJakDcQEtWW8V7Yq_LB5EkRJwQLdNce02g6PvFom0huMomeP1TzlDX-dNNtWF7B-JdnPYvl0-Lw7z2xPp8/s1600/Turquia+426.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcHgjqTgk4fOROygchv2W9YI8MOMoqpQyB3iqRckVurzpy3DtC5fcUzju9zAJakDcQEtWW8V7Yq_LB5EkRJwQLdNce02g6PvFom0huMomeP1TzlDX-dNNtWF7B-JdnPYvl0-Lw7z2xPp8/s200/Turquia+426.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">La nit ha finalitzat ,a l’aguait de la mitja
lluna roja, en un llarg passeig pels voltants del mar en una curiosa zona de
confluència de nocturns pescadors, avorrits adolescents i campistes
improvisats. La decrèpita habitació de l’hotel Ozen m’ha tornat a la realitat
turka que per uns moments s’havia confós en una altra mediterràniament molt
semblant.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><u><span lang="CA"><br /></span></u></b>
<b><u><span lang="CA"><br /></span></u></b>
<b><u><span lang="CA"><br /></span></u></b>
<b><u><span lang="CA"><br /></span></u></b>
<b><u><span lang="CA"><br /></span></u></b>
<b><u><span lang="CA">10/8/12
Plaça de kiyiköy<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSsJA-4aOj6uUFpPsV1sVf6B0Ybt7-3V6DDixn_XlqiKwE5qV6BJxsJ6QjgGHa4NSIarmZct1KIRxCwa62wvjozmgZll-sgEngod96aGEklnGYaUOM5jlzmoqAAPieKs6-hmeTggMGEs0/s1600/Turquia+432.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSsJA-4aOj6uUFpPsV1sVf6B0Ybt7-3V6DDixn_XlqiKwE5qV6BJxsJ6QjgGHa4NSIarmZct1KIRxCwa62wvjozmgZll-sgEngod96aGEklnGYaUOM5jlzmoqAAPieKs6-hmeTggMGEs0/s200/Turquia+432.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFyZhc0SL8fzESRNbXF22caAQ7dynsYdoZK8eGSa8nD1VqMlg9J2DdQHt5ZCTJ2eQVV37-4hUFyZsPejWqAUfD5wgB32tfcE1gzljYlwTfquZaQEZPlsP0FC5yGTxpsR0sM_fiaJpouwk/s1600/Turquia+445.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFyZhc0SL8fzESRNbXF22caAQ7dynsYdoZK8eGSa8nD1VqMlg9J2DdQHt5ZCTJ2eQVV37-4hUFyZsPejWqAUfD5wgB32tfcE1gzljYlwTfquZaQEZPlsP0FC5yGTxpsR0sM_fiaJpouwk/s200/Turquia+445.JPG" width="200" /></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyFvvKPV7GaGgS0-cyEGhHzSl8Nlq36QiWpkrqcR6qXOpjxNyKHlfbgT5PfOYuV0xW5pNWl0hsC_6YhaKy0s2zH6XnxPSiJTKHupUaCQH0YTTKqK7QEbLNO3czUf8s1lZ7sQMndaW5te4/s1600/Turquia+460.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyFvvKPV7GaGgS0-cyEGhHzSl8Nlq36QiWpkrqcR6qXOpjxNyKHlfbgT5PfOYuV0xW5pNWl0hsC_6YhaKy0s2zH6XnxPSiJTKHupUaCQH0YTTKqK7QEbLNO3czUf8s1lZ7sQMndaW5te4/s200/Turquia+460.JPG" width="200" /></a></div>
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxyAJXm2cPpOlc0VT7tvKcLwl_-yTMeoRD5XqNq3nwEwCMfmeKrOp_MKGTfyWMQWitDF_g4cAYptmO5iFiH3MUTTblo6z2Wl28x5JJ38M933DtB-A58o5Sn5MDaUoIXzsPA2bLgVHMkZY/s1600/Turquia+459.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxyAJXm2cPpOlc0VT7tvKcLwl_-yTMeoRD5XqNq3nwEwCMfmeKrOp_MKGTfyWMQWitDF_g4cAYptmO5iFiH3MUTTblo6z2Wl28x5JJ38M933DtB-A58o5Sn5MDaUoIXzsPA2bLgVHMkZY/s200/Turquia+459.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-2J2qa5UENCRG28Q1ej97Y7-L_5Y4Q2qOO9dEVV3gVnu1mD_38JrZE1ZNTOOGHFuQoEaaABYu0GewyoGXLTkRYqBlhTH5pTL4u9oCvl-8zG5mZw800AMdv-I7qiKfwopCvyDlJvTv-JA/s1600/Turquia+443.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-2J2qa5UENCRG28Q1ej97Y7-L_5Y4Q2qOO9dEVV3gVnu1mD_38JrZE1ZNTOOGHFuQoEaaABYu0GewyoGXLTkRYqBlhTH5pTL4u9oCvl-8zG5mZw800AMdv-I7qiKfwopCvyDlJvTv-JA/s200/Turquia+443.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7R38ghonaTFFuqfmvSEYdXhnt_ch6LtTq4Vuay_MFAiU44CujaoWerixQk6Izz7FZKtaETveTvVJ6xZ2YDWpTeQ6GXOzxFJJW-mKpYyqtirFMlCQTYo21I2P2IV83uAFBuBKMHtXh_kc/s1600/Turquia+438.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7R38ghonaTFFuqfmvSEYdXhnt_ch6LtTq4Vuay_MFAiU44CujaoWerixQk6Izz7FZKtaETveTvVJ6xZ2YDWpTeQ6GXOzxFJJW-mKpYyqtirFMlCQTYo21I2P2IV83uAFBuBKMHtXh_kc/s200/Turquia+438.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">Escric mentre restem assentats a la plaça
d’aquest modest, costaner i petit poble de 2000h humitejat pel fins ara
desconegut Mar Negre. Si tu, ahir després d’un contagi de males sensacions vam
decidir abandonar l’Anatolia, creuar de nou la península de Gallípoli i
investigar Tràcia i les costes del mar de Màrmara i el Mar Negre. Després de
gairebé tot el dia de viatge, vam arribar com a únics turistes no turcs (com ja
va sent habitual) cap a les 7 de la tarda. Volta de reconeixement i una grossa
i afable turca ens va oferir allotjament a la seva pròpia casa. Una bonica
llar, atenció, ORDENADA i neta, de dues plantes i amb una terrassa de teulada
típicament aràbica que mirava el sorprenentment feroç Mar Negre. Ens hem
instal·lat i hem fet un primer passeig pels carrers de Kiyiköy. Poble, es veu,
frecuentat sovint per istambulencs (130 km al sud). Sembla que tot allò que
toquen els de l’antiga Bizanci es
tradueix en netedat, ordre i major manteniment. El poble té un carrer principal
que desemboca al mar a través d’un penya-segat. A la dreta de l’elevada vila hi
ha una bonica riera envoltada de prats força verds per ser estiu i que
serveixen d’aliment a ramats d’ovelles, cabres i vaques. Davant de la riera un
port pesquer i una platja bonica però bruta, com gairebé tot. A la banda oest
del poble hi veiem una llarga i també bruta platja fuetejada pel vent del nord
que esbraona el mar bru. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><u><span lang="CA">Istambul <o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpQAGWWbxybaFGGrn-hcInfanNngULjuq6GPwv2zLbY-bGrK3v12lQfadRF2VQuzK6kJ5MGKwCxU48yrG3heB64fcUH3n9F0fHGFNR__8kzphYigxVqt6vvm6E1_4hQcEjmWPv8WOZkp0/s1600/Turquia+495.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpQAGWWbxybaFGGrn-hcInfanNngULjuq6GPwv2zLbY-bGrK3v12lQfadRF2VQuzK6kJ5MGKwCxU48yrG3heB64fcUH3n9F0fHGFNR__8kzphYigxVqt6vvm6E1_4hQcEjmWPv8WOZkp0/s200/Turquia+495.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixvJ8yA68TKojaeLA6zzM_BA4WFEabtPMsh61xBcdK4uxIWyFXZpw5WIpF4qBTuQxQR49cqnbXa7DPjWog2ndHvKsfNIfsrRIYRQSZykYpmF1-VhIGP4CpEEbbXYIHXdsSf3TLwlewqwU/s1600/Turquia+494.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixvJ8yA68TKojaeLA6zzM_BA4WFEabtPMsh61xBcdK4uxIWyFXZpw5WIpF4qBTuQxQR49cqnbXa7DPjWog2ndHvKsfNIfsrRIYRQSZykYpmF1-VhIGP4CpEEbbXYIHXdsSf3TLwlewqwU/s200/Turquia+494.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">Hem estat a Kiyiköy dos dies. Hem assaborit
uns esmorzars de luxe preparats per la riallera i amigable propietària.
Esmorzars típicament turcs a base de pa deliciós acabat de fer, brioixos i
pastes farcides, melmelada de maduixa, mel, formatge blanc de cabra o d’ovella,
embotit de xai, cogombres i tomàquet, ou dur i olives negres. Tot emulsionat
amb litres del ja normalitzat Çay, que sense adonar-nos ha fet passar als
anhels de la història el fins ara preuat cafè. Kiyiköy ens ha servit per fer un
punt i apart del viatge. Finalitzar la part anatòlica i girar el cap direcció
Istambul. Aquest humil poble de pescadors ens ha servit per tancar unes
observacions i anàlisis de la societat rural turca que vam iniciar només
trepitjar l’Anatolia. Els çays i les Efes Pilsen a l’acollidora i ombrívola
plaça major del poble ens van servir per concloure que el poble rural turc viu
principalment del sector primari i que l’ús de bens de consum encara no ha
quallat, per sort, en les seves gents. Que tenen agents canalitzadors
capitalistes com la tele turca que majoritàriament està occidentalitzada però
que hi ha un contrapès important, l’Islam. Aquest abraça més del 70 % de la
població tot i tractar-se d’un estat laic. La barreja d’aquests dos factors
deixa un quadre de pobles que podrien ser la Catalunya dels anys 50 però
evidentment amb la tecnologia del consum de masses que malauradament ens brinda
aquesta xacra anomenada capitalisme.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4M6cFqXTCJuZK5H_X2fFjtVYwyBfrA4GKrqj4MM-pZQ4PhvcS1YC6iMLqRdroDTlzH2K864M7zFC1agk_GcA5GLZ3hFRIgMXSLUXuH13N1zz09GkeIxD8rt1bxYb5LEZg1MgocKcAY2M/s1600/Turquia+499.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4M6cFqXTCJuZK5H_X2fFjtVYwyBfrA4GKrqj4MM-pZQ4PhvcS1YC6iMLqRdroDTlzH2K864M7zFC1agk_GcA5GLZ3hFRIgMXSLUXuH13N1zz09GkeIxD8rt1bxYb5LEZg1MgocKcAY2M/s200/Turquia+499.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDrG_D9m_O-_3hRTFJH0kn3qwq2JB54rCQB_lytgbO-ZExvWJrDxVnqDp7zS-FksO9qMKFL9FvKEWStlN1G1Wo1u1TtsGdvl0TF8YP3HbGrAmBY3n7b_MpyDWFzMt6azBhOtnTMS4c-Q8/s1600/Turquia+501.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDrG_D9m_O-_3hRTFJH0kn3qwq2JB54rCQB_lytgbO-ZExvWJrDxVnqDp7zS-FksO9qMKFL9FvKEWStlN1G1Wo1u1TtsGdvl0TF8YP3HbGrAmBY3n7b_MpyDWFzMt6azBhOtnTMS4c-Q8/s200/Turquia+501.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">Hem comprovat també el nostre grau
d’occidentalització i de la necessitat constant tant estètica com de consum de
models europeïtzats, sobretot pel què fa la neteja i el manteniment dels llocs.
Sobre l’eterna pregunta de si Turquia pot entrar a la Unió Europea. Jo dic que
no. Potser des d’aquí a Istambul les coses es veuen diferents però aquesta
ciutat de més de 13 milions d’habitants no és significativa per un país de 70
milions de persones. Amb això no pretenc reivindicar o enaltir l’espai comú
europeu. Escric tot això assegut a un còmode hotel del centre d’Istambul amb
vistes al Bósfor i a punt d’esmorzar. Que quedi dit.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><u><span lang="CA"><br /></span></u></b>
<b><u><span lang="CA">12/8/12
Barri de </span></u></b><b><u><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">Beyoğlu</span><span lang="CA"> (Istambul) Sota la torre de Gàlata</span></u></b><u><span lang="CA"> <o:p></o:p></span></u></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsYyZtXqVhRY8N9gp0VYtfLi24ZCsjaC9_5LRHQB1vA7wOYSRcvDbC3q4LjUwf2midbqJtOiscu7QR90Ed2SJe0H7ZVmvvtl1reanDqKD2YaG_NsLMAg3jO6IEqlwfHXskc8Fl2Qb1FeY/s1600/Turquia+518.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsYyZtXqVhRY8N9gp0VYtfLi24ZCsjaC9_5LRHQB1vA7wOYSRcvDbC3q4LjUwf2midbqJtOiscu7QR90Ed2SJe0H7ZVmvvtl1reanDqKD2YaG_NsLMAg3jO6IEqlwfHXskc8Fl2Qb1FeY/s200/Turquia+518.JPG" width="200" /></a></div>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWFpy62qe7bPOpTDTG2zuamN4QOp-LOiCdGFU-i1YxQCaWJYagf5B_oPvQ04csznnqXWVtMou7GgaRKAYQdOCAMHRS6wWqoWWXPxh-tGLELnxjs97xo114dj8Q14hfVmL3LA5SMJYDVVw/s1600/Turquia+579.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWFpy62qe7bPOpTDTG2zuamN4QOp-LOiCdGFU-i1YxQCaWJYagf5B_oPvQ04csznnqXWVtMou7GgaRKAYQdOCAMHRS6wWqoWWXPxh-tGLELnxjs97xo114dj8Q14hfVmL3LA5SMJYDVVw/s200/Turquia+579.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">Ahir vam arribar a Istambul. Després de tancar
la primera part del viatge. Vam veure la necessitat d’avançar un dia la nostra arribada
a la ciutat intercontinental. Vam deixar el Renault Symbol a l’Ataturk
International Aeroport. A darrera nostre deixàvem un bon sac d’experiències
dels últims nou dies de ruta per l’Anatolia, bona part de Tràcia i a tocar de
la frontera amb Bulgària. La gran ciutat amb el doble de població que el
Principat se’ns aparegué molts quilòmetres abans de travessar el cartell que
l’anunciava. Gratacels, cotxes de gamma alta i el mateix caos turc. Entrant per
l’eix principal semblava que ens endinséssim a Barcelona, Londres o qualsevol
ciutat europea, estàvem accedint al ventre del cosmopolitisme a oriental.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><u><span lang="CA"><br /></span></u></b>
<b><u><span lang="CA">13/8/12 Observant el Corn d’Or i el
Bósfor<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOO_6Vd489EQcvn5F_sSpZm_NgZW-ZLk8EO7FTEJ_yT_tNG4I8A4EooQ5bdHxyJEJwGn8JJDNXwKQyC1ppTDqIrqHZFZ_zSbnw05FHqCKlH4_s_q96EwazaVBFkInx1fpmCag3ugRfBuk/s1600/Turquia+559.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOO_6Vd489EQcvn5F_sSpZm_NgZW-ZLk8EO7FTEJ_yT_tNG4I8A4EooQ5bdHxyJEJwGn8JJDNXwKQyC1ppTDqIrqHZFZ_zSbnw05FHqCKlH4_s_q96EwazaVBFkInx1fpmCag3ugRfBuk/s200/Turquia+559.JPG" width="150" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMgXo52L8fj0NHAmvsiXGfRI2AXdf66DAOFwdW6Kc4Q74Yn_jid6MgkFv1FTznmr_BoxQBb3VBE_eiGVWGmmHtzBfj6wosFIVQRm_A-UdfhPDB1fsdwcQ75TdhsOlguWTFs0vUBpR97eI/s1600/Turquia+533.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMgXo52L8fj0NHAmvsiXGfRI2AXdf66DAOFwdW6Kc4Q74Yn_jid6MgkFv1FTznmr_BoxQBb3VBE_eiGVWGmmHtzBfj6wosFIVQRm_A-UdfhPDB1fsdwcQ75TdhsOlguWTFs0vUBpR97eI/s200/Turquia+533.JPG" width="200" /></a><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6k0gqE_urv2_ipSkAukNcsK_ttvUFKGCgveTHgLZ0R5i0y0hC6p52PwdKpQmQADi2iEqNKBENUIIl3w9Ao7HUvwQZHYoZB_gM6aNcgi-1_nIgt_RQglVHlKmQCfTtTZG0NjPtOEJjkOw/s1600/IMG_0847.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6k0gqE_urv2_ipSkAukNcsK_ttvUFKGCgveTHgLZ0R5i0y0hC6p52PwdKpQmQADi2iEqNKBENUIIl3w9Ao7HUvwQZHYoZB_gM6aNcgi-1_nIgt_RQglVHlKmQCfTtTZG0NjPtOEJjkOw/s200/IMG_0847.JPG" width="150" /></a><span lang="CA">Les mesquites d’Istambul bramen de fons com a
recordatori intermitent de la presència del “Ramazan”. Estic prenent un te a la
terrassa de l’hotel mentre espero a la Bruna que pugi a esmorzar. Ens hem
enfadat una mica potser per la quantitat de dies que portem junts. Aquesta ha
estat la segona nit que hem passat a Istambul. La primera la vam dormir en un
cèntric hotelet de 5 habitacions a la zona de Sultanahmed. La nostra ubicació
estava a 5 minuts de la majoria d’indrets d’obligada visita. Després de
situar-nos i veure de ben a prop la majestuosa mesquita de Süleymaniye (1550)
vam optar per seure i marcar-nos, tranquil·lament, uns itineraris més o menys a
seguir durant aquests 5 dies d’estada a la capital cultural de Turquia. Només
arribar a Istambul he començat a tenir sensacions molt positives. Possiblement
pel contrast amb la decadència observada aquests darrers dies per l’Anatolia i
segurament també per la meva condició d’urbanita. Vam trepitjar el gran parc de
Sultanahmed en honor a Ahmet I. En aquesta gran esplanada tens les tres joies
de la corona, les mesquites d’Aya Sofia, la mesquita blava i una mica més enllà
el Palau de Topkapi, pupurri de les megalomanies de tots els sultans i que quan
pugi la Bruna anirem a veure.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCl5gWSc-7N2R3ahVKbRRrLRyFu8goqoDCH2UdIEuomzdYbolfHKOTDwuDTuBzqFhyphenhyphenrB-SqrDn3p9rNrA04o1UNxY2X2RLmVjrrpEf3K4EosXntP2fBd8_BIXdQr72pRyjgDZZx440tiE/s1600/IMG_0722.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCl5gWSc-7N2R3ahVKbRRrLRyFu8goqoDCH2UdIEuomzdYbolfHKOTDwuDTuBzqFhyphenhyphenrB-SqrDn3p9rNrA04o1UNxY2X2RLmVjrrpEf3K4EosXntP2fBd8_BIXdQr72pRyjgDZZx440tiE/s200/IMG_0722.JPG" width="150" /></a><span lang="CA">Bé, la primera tarda nit d’Istambul acabà a un
restaurant anomenat Sar (muntanya), recomanat per uns catalans amb els que vam
topar pels primers carrers trepitjats de la ciutat. Vam degustar només per 22
lires (10e) dues Çorbas (sopes) de llenties i de pollastre i vam compartir una
çipura (orada). El ressò de les mesquites cridant a l’oració de la nit ens va
acompanyar durant el darrer çay (te) del dia. Vam caure rendits esperant a
l’endemà per menjar-nos la ciutat sencera!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp8XSqXBX0qKQUFbFZBcybGeBWlx01xbbLOF4rN-5vwxbg0vK5hXa8t6HL5wzdtCWs0haE6XINxV0zjtjT2w_DEHJAsdhfjNp_dBgTf_kgka2y9fbLiMKRTsOi-cWHjbSsO-z4MmkjBwc/s1600/IMG_0859.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp8XSqXBX0qKQUFbFZBcybGeBWlx01xbbLOF4rN-5vwxbg0vK5hXa8t6HL5wzdtCWs0haE6XINxV0zjtjT2w_DEHJAsdhfjNp_dBgTf_kgka2y9fbLiMKRTsOi-cWHjbSsO-z4MmkjBwc/s200/IMG_0859.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">El segon dia a Istambul va iniciar-se amb un
canvi d’hotel prèviament pactat i que canviava la nostra situació i punt de
trobada. A partir d’ara estaríem just al costat de la tomba de Mimar Sina, el
famós arquitecte coetani del sultà Suliman el Magnífic, autor entre d’altres de
la imponent mesquita de Süleymaniye (1550) que tenim just al darrera del nou
emplaçament.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFP4sX0-9pos_sCZ5MBehA-gN-HNNJ6LFKEghoHHbWHE-8xJABPOh_ZdFXQC9Sil_m3mxJzCsby5a4DYtbxMKhl5zHVB-vYpitTvTQ4uWlgcEiAJSCa7Mqgef-qyZ7yADdcSqbp-DWBeI/s1600/IMG_0902.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFP4sX0-9pos_sCZ5MBehA-gN-HNNJ6LFKEghoHHbWHE-8xJABPOh_ZdFXQC9Sil_m3mxJzCsby5a4DYtbxMKhl5zHVB-vYpitTvTQ4uWlgcEiAJSCa7Mqgef-qyZ7yADdcSqbp-DWBeI/s200/IMG_0902.JPG" width="200" /></a></div>
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4jgSAUeuneQoaaeb9EO5Gb9RGQGGVTp_372cxS04orPsbk0rhqpMRQ3kTKOR0KzbB4WQRXsBllgu38-hy7L5Zbip-7Yori1aOXtLs9Z-9_SL8c5T41ukQZ_pwpBlnDQWGJY_lARaQ3DI/s1600/IMG_0909.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4jgSAUeuneQoaaeb9EO5Gb9RGQGGVTp_372cxS04orPsbk0rhqpMRQ3kTKOR0KzbB4WQRXsBllgu38-hy7L5Zbip-7Yori1aOXtLs9Z-9_SL8c5T41ukQZ_pwpBlnDQWGJY_lARaQ3DI/s200/IMG_0909.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjVA6zQklruIZ6ZmGnmCYGWU7v6SSipjhlrdZbZExWp3tVhL-W0chyphenhyphenGe_iHgy9oZKxVkYxg8V5j1ii3q3SBhXwGKnwmoqwTYehs_mgdWko-5CVQwKc4NneJ6vGxkWiTa3sNiqlsZqyZsg/s1600/IMG_1003.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjVA6zQklruIZ6ZmGnmCYGWU7v6SSipjhlrdZbZExWp3tVhL-W0chyphenhyphenGe_iHgy9oZKxVkYxg8V5j1ii3q3SBhXwGKnwmoqwTYehs_mgdWko-5CVQwKc4NneJ6vGxkWiTa3sNiqlsZqyZsg/s200/IMG_1003.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaBPBf7tkHWjV5pS-Fsj3F7m2r0-P247WaQmjJtbYwzryskbktGDzsaTVAAaKNzu13QW_q0OxDdBnO43vsIjYpP9x0gm3pwY7hqyreSRztoJxTB3JecycENZkZmLjx09aWZI0ZIuD3ypc/s1600/IMG_0880.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaBPBf7tkHWjV5pS-Fsj3F7m2r0-P247WaQmjJtbYwzryskbktGDzsaTVAAaKNzu13QW_q0OxDdBnO43vsIjYpP9x0gm3pwY7hqyreSRztoJxTB3JecycENZkZmLjx09aWZI0ZIuD3ypc/s200/IMG_0880.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">Ràpidament vam anar a visitar el què fins ara
més m’ha impressionat d’Istambul, Aya Sofia. Aquest edifici, manat construir
per Justinià (Bizantí), es va acabar el 537 i va ser la més gran església del
cristianisme. Mehmed el Conqueridor va convertir-la en la mesquita més
important de l’imperi otomà. Finalment Ataturk, el 1923, va decidir
transformar-la en museu. Aya Sofia ha remogut les entranyes íntimes de la
història de l’emplaçament més estratègic de la mar(e) Mediterrània. Per dinar
vam decidir tastar una altra especialitat turca que havíem abandonat per la seva
internacionalització. La pizza turca anomenada Pidesi. Híbrid entre l’estendard
napolità i el “calzone”. Amb la panxa plena, dos tes i un llibre de cuina turca
sota el braç hem visitat la famosa mesquita blava, manada construïr per Ahmed I
entre 1606 i 1610 i que són les seves rajoles d’IzniK (població turca) de
colors blavosos que l’hi donen aquest popular nom. No m’ha agradat. L’he trobat
poc acollidora a nivell de llum i colors a part d’una permanent i intrusiva
pudor de peus. Hem acabat el dia traspassant el pont de Gàlata i visitant la
torre que porta el mateix nom que el pont, o el rebés? Era el rebés perquè la
torre hi era molt abans. De fet la torre de Gàlata va ser construïda pels
genovesos el 1348 i que ara dona el nom al barri de Galatassaray nom també d’un
dels tres equips turcs de futbol de la ciutat. Hem pujat pel famós bulevard
d’Istiklal per arribar a la plaça Taksim. Actualment aquesta zona és molt
impersonal, molt semblant al Portal de l’Àngel o qualsevol zona comercial
europea. No obstant el carrer Istiklal, a finals del segle XIX, s’anomenava
Gran Rue de Pera, indret on es concentraven diplomàtics i comerciants, és a dir
un petit oasis de modernitat dins Istambul. Quan l’Orient Experss arribava a la
vella Constantinoble, la burgesia parisenca es dirigia immediatament a Istiklal
Caddesi. D’aquells temps de modernitat iconogràfica només en queden les
ambaixades transformades en consolats degut a la capitalitat d’Ankara ordenada
per Ataturk i un immens carrer comercial que serveix a europeus com nosaltres
per poder arribar a casa i dir: “Ai quins contrastos a Istambul!”. En aquest
punt del viatge hem tingut una petita discussió i amb cares llargues i morros
fins a terra hem tornat fins al pont de Gàlata a cruspir-nos un entrepà de
verat fregit en un port on només es respirava el derbi futbolístic entre dos
dels equips locals, Galatassaray vs Fenerbache. Ens hem adormit tapant-nos els
morros que ens arribaven als genolls. A veure si acabem d’esmorzar l’assumpte
es resolt.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><u><span lang="CA">15/8/12 <o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Esmorzant de nou amb un Istambul emboirat als
peus. He estat dos dies sense escriure degut a la immensitat metropolitana
d’aquesta singular ciutat. Reprenc com pugui el relat i intentaré recordar
detalls tot i que són molts i de gran intensitat. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_w6eCxNPWw29k1vqB7-IEgl0UTYOK2t1u75C3Jzv30jydYufEVUBntdfyw7Yv3QdyZ-5T_V4L8dnyca7th8O0ZTWR0FXg2q4ffnKGGRqt6NfboZfv-ngRTtCOS7WqBGACCnXuGKr_P7A/s1600/IMG_1024.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_w6eCxNPWw29k1vqB7-IEgl0UTYOK2t1u75C3Jzv30jydYufEVUBntdfyw7Yv3QdyZ-5T_V4L8dnyca7th8O0ZTWR0FXg2q4ffnKGGRqt6NfboZfv-ngRTtCOS7WqBGACCnXuGKr_P7A/s200/IMG_1024.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOQpnOgFavu9J8X3BuNZzP5FUj7SvBoNM0MgqMSHQGp0Yx3hJiLU04ipJf9ISoA-0WPHpY2xLIXhnXD1Cry1aPnoPL-xoLL4xjIFgHJRjWXukoXaKsEKYpA18s1o8eqbLmtI0WyN4_NPM/s1600/IMG_1039.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOQpnOgFavu9J8X3BuNZzP5FUj7SvBoNM0MgqMSHQGp0Yx3hJiLU04ipJf9ISoA-0WPHpY2xLIXhnXD1Cry1aPnoPL-xoLL4xjIFgHJRjWXukoXaKsEKYpA18s1o8eqbLmtI0WyN4_NPM/s200/IMG_1039.JPG" width="112" /></a><span lang="CA">Ens vam llevar i després d’esmorzar els morros
s’havien convertit en petons. Objectiu: Palau de Topkapi. Molt difícil
d’explicar però diré, de forma ultraresumida, que va ser construït per Mehmed
el Conqueridor poc després de prendre Constantinoble el 1543 i que cada sultà hi
va anar afegint la seva dosis de megalomania. Els tresors de l’antic imperi
otomà es troben guardats a l’interior. Durant les 5 hores que vam estar a
l’interior del palau només vam poder visitar les dependències exteriors, els
seus 4 jardins i els Kosks dels sultans, paraula que segles més tard donaria
nom als nostres quioscos. Vam deixar per la pròxima ocasió que visitem la
ciutat la part de l’Harem, zona on el
sultà hi tenia les 4 dones i les seves indefinides concubines. Destacar que
malgrat ser un règim ultra-patriarcal, la mare del sultà “valide Sultan”
exercia un poder tant gran que a voltes sobrepassava el del propi monarca.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br />
<br />
<span lang="CA">Ens vam esmunyir pels carrerons de Sultanahmed
i vam repetir al restaurant Sar, al carrer Gedikpasa, sota la cèntrica plaça Beyazit.
El menú: ½ pollastre i una curiosa i deliciosa mescla d’estofat de xai i
verdures amb formatge gratinat i puré de patates. Molt be. De postre, deixar
que la tarda ens acompanyés recorrent els esfilagarsats carrers del gran Basar
i el Basar de les espècies. El primer, arquitectònicament sorprenent però res
de genuí, el segon hi vam mostrar més atenció. Vam cercar-hi safrà però només
ens en venien de turc i l’iranià era inasomible. No obstant vam comprar una
espècie per amanir els Köftes (voles de carn), tomàquets assecats i vam tastar baklavas empalagoses i festucs
ensucrats.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><u><span lang="CA">16/8/12 avió rumb a Ginebra<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMFVnWkbEDvrkorjc5QlCO-hSxTIJiURcpELDqlLszzR9uHgAnWF1xE2FtZDrCYh91H7Jxh-ZwJ3rMk_5R7f_rvRLezoqVuhvotRU0-yQNhyR-hY3DB_IIPT1Orfl0vxuSSFYwchFwbAU/s1600/IMG_1109.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMFVnWkbEDvrkorjc5QlCO-hSxTIJiURcpELDqlLszzR9uHgAnWF1xE2FtZDrCYh91H7Jxh-ZwJ3rMk_5R7f_rvRLezoqVuhvotRU0-yQNhyR-hY3DB_IIPT1Orfl0vxuSSFYwchFwbAU/s200/IMG_1109.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">Hauria d’haver escrit la crònica diàriament
però no ho he fet. Ja a l’avió, just davant la sortida d’emergència i amb la
Bruna a 5 files més enllà, hauré de fer memòria dels dos dies que queden per
explicar. Bé continuo. L’endemà ens llevàvem i com sempre vam passar per
Süleymanyie a relaxar-nos estirats a catifes. Una altra volta pel basar de les
espècies i els carrers gremials adjacents i cap a Eminönü a buscar el ferri que
ens havia de dur a fer la volta al Bósfor. Grans palaus, mansions i mesquites,
alguna de l’omnipresent Mimar Sinan, eren les construccions dels voltants
d’aquest, per mi, sobrevalorat estret. Zones històricament de l’aristocràcia i
actualment de la burgesia i de l’exèrcit ( fortament testimonial a tot
Turquia). Hem tornat al port amb el desig de visitar la part asiàtica, amb la
mofa als llavis d’una parella que s’havien estat tot el viatge morrejant-se
sense respirar i amb la brillantor als ulls després de veure dos juganers
dofins creuar el pont de Gàlata. El vespre s’anava acostant i el meu cor
s’accelerava degut a l’atípica cita amb l’Ali, vigilant de l’hotel i kurd
botifler. Aquella nit assistiria al meu primer Kadir Gecesi, el dia més
important del Ramazan i del calendari musulmà. Dia en què es celebra que Mahoma
va acabar d’escriure l’Alcorà. Havíem quedat a les deu de la nit però abans
hauriem de menjar alguna cosa. L’excitació del moment no podia descarrilar
l’objectiu principal pel qual havíem vingut a Turquia, a menjar. Mentre els
minerets de Süleymanyie anunciaven, a tota castanya, que el desdejuni havia
acabat, nosaltres topàvem amb una petita “pidecisi”, indret on fan pides (piza
turca). L’establiment era regentat per la família Yilmaz. El pare, la mare i
tres filles. El tiet els ajudava amb el forn de llenya d’on anava treient
pides, Lahmacun (piza àrab) i pa deliciós. Ostres, ara mateix per les pantalles
d l’avió indiquen que sobrevolem el Balcans. Belgrad a la meva dreta i Sarajevo
a l’esquerra. Ai si Tito estigués aquí al meu costat en comptes d’aquest
voluptuós turc que no para de roncar, quantes coses llegiria de la nostra
història recent que poc pensava que passarien quan ens deixés. Ni ell ni la
resta de mortals no hauríem pogut imaginar que un cop dissolta l’antiga
Iugoslàvia comunista hi acabaria havent tanta mort i desolació. Com cantava
Lluís Llach en la seva versió del Cant dels Ocells; “Mediterrani enllà, als
infants orfes de Bòsnia”. Mentrestant jo continuo patint un efecte sangonera
constant i estic menjant, com si fes dos dies que no ho hagués fet, aquest bon
menú de la més que sospitosa Turkish Airlines. De primer una petita ració de
mongeta tendra, maionesa i salmó fumat, plat el qual he pogut repetir gràcies a
la desganada que seia al meu costat. De segon arròs amb una albergínia farcida
de vedella i de postres una suau pannacota de vainilla, pa bo i una Efes Pilsen
calenta. Collons tu, ara em demanaré un çay (te) i com un senyor. Això
d’acostumar-se a viatjar amb “low-cost” i després fer-ho en una companyia
normal et depara sorpreses com aquestes. No obstant, i amb el ventre ple de
sang, continuo pensant que aquest model és insostenible. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4RI9MgJsGny1-eU90s36jMaElS6GLEDcjl_IjrQRpKkr_GH6oCH3lMyyS6lG69OShUu0Hrk6rhutxLsD9IclqSeSRLlheQCciKsRH2GI8d7NOMHbCrITyTp4WAVJkCHk8Wf8VQVttKzM/s1600/IMG_1146.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4RI9MgJsGny1-eU90s36jMaElS6GLEDcjl_IjrQRpKkr_GH6oCH3lMyyS6lG69OShUu0Hrk6rhutxLsD9IclqSeSRLlheQCciKsRH2GI8d7NOMHbCrITyTp4WAVJkCHk8Wf8VQVttKzM/s200/IMG_1146.JPG" width="200" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgslc7YCL3-RyOYis_p3zmYUXtiZO0qhaGwC-PpIRjWy3HBso2f-9kCiI1V1kafjrf2U9PmzdJZ0Ymz5woDoJf4k5sbq8vNj773uF0eoYvHyWokI0wv4O3N2JNIHrsOhtlvdldGAOjCgok/s1600/IMG_1122.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgslc7YCL3-RyOYis_p3zmYUXtiZO0qhaGwC-PpIRjWy3HBso2f-9kCiI1V1kafjrf2U9PmzdJZ0Ymz5woDoJf4k5sbq8vNj773uF0eoYvHyWokI0wv4O3N2JNIHrsOhtlvdldGAOjCgok/s200/IMG_1122.JPG" width="200" /></a><span lang="CA">Reprenc el fil. Després de sopar al Safranbolu
Pidecisi, nom inspirat en el poble d’on són fills els Yilmaz, ens vam trobar
amb l’Ali a l’hotel, just darrera de Süleymanyie. La gentada cap a la mesquita
era espectacular, famílies senceres amb la pressa pessigant-li les cames i els
nervis rosegant-li les mirades. Em recordaven les corredisses cap a l’església
de quan era xic i anàvem a celebrar la missa del gall. Vam entrar als patis del
voltant i l’Ali em va explicar que hi devia haver unes 6000 persones resant. Jo
també podria fer-ho al seu costat, la Bruna no... A la mesquita no hi cabia ni
una agulla i vam col·locar-nos al costat del centenar d’homes que ocupaven el
pati interior. Escolanet durant 5 anys, catòlic no practicant i molt pròxim a
la teoria de l’alliberament, estava allà, a la mesquita més bonica de Turquia resant-li
a Alà.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHmSgsMgkD3blf2hFy85wpQNp2mxjYlvPI8VMBs0gUa3oEe0TlH909BNsTWXTAnIh2rRTS_AzxMqOQFgf_6qplWJQehshPh18e39xKaMlFtxhHd8NtCeAq7ifvSmUz5vnxPWUb1QRmgKI/s1600/IMG_1143.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHmSgsMgkD3blf2hFy85wpQNp2mxjYlvPI8VMBs0gUa3oEe0TlH909BNsTWXTAnIh2rRTS_AzxMqOQFgf_6qplWJQehshPh18e39xKaMlFtxhHd8NtCeAq7ifvSmUz5vnxPWUb1QRmgKI/s200/IMG_1143.JPG" width="200" /></a></div>
<span lang="CA">Vam sortir ½ hora després i ens vam quedar
passejant pels patis exteriors de la mesquita. No sabria com explicar-ho. Això
és el què vaig escriure en aquell instant: “ 6000 persones a Süleymanyie. La
mesquita esdevé un indret difícilment descriptible. Infants jugant, noies amb
mocador parlant, fidels resant, vells i joves discutint, la Bruna i l’Alí
conversant. Una atmosfera de pau absoluta convertida en estampa on jo deixo
d’existir...en aquesta plàcida nit del 14 d’agost de l’any 2012 puc assegurar
que la mesquita és l’agent socialitzador més important d’aquest país.” </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><u><span lang="CA">28/09/12 a la caseta de Sants<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Reconec obertament i la data així ho verifica,
que no he fet els deures. Em poso a escriure el final d’aquest viatge des de
caseta amb les primeres pluges de tardor esquitxant el pati. Fa més d’un mes
que vam tornar del nostre improvisat viatge per l’altre extrem del Mediterrani
i no ha estat fins ara, que he passat totes les anotacions a l’ordinador, que m’he
donat compte que em faltava un dia i mig de viatge. M’excuso però la memòria
encara és recent i espero que aquesta no em falli en la voluntat de recordar
cada un dels fets i gestos que van succeir el dimecres 15 d’agost.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ens vam llevar i immediatament després vam
esmorzar el de cada dia. La intenció del darrer dia era visitar la part
asiàtica d’Istambul i contrastar-la amb la part europea. Les informacions de
les quals partíem i que havíem recollit en els últims dies eren que a la part
europea hi residien principalment immenses bosses de població immigrada
d’altres parts del país, principalment de l’Anatolia, de fet els anomenaven
“anatolian people”. Per altra banda i descartant barris europeus com Fenrbache,
Galatasaray i Besiktas, a la part asiàtica és on resideix la classe mitja alta
de la ciutat. Així doncs que vam anar fins a Eminönü per agafar l’enèsim ferri
del nostre viatge. Un Çay a bord per no perdre el costum i desembarcament a
Üsküdar. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Només arribar al port d’Üsküdar vam apreciar
el canvi arquitectònic respecte al centre europeu d’Istambul. Curiosament i tot
i estar en sol asiàtic, els edificis, parcs i jardins s’atansavaven més a
l’ideal europeu. Caminàrem direcció el nord, tot resseguint la riba asiàtica
del Bósfor. Durant aquest recorregut vam veure mansions i palauets que
elititzen, per mi, una sobrevalorada costa i unes sobredimensionades vistes.
Després d’observar tal com deien les guies que en aquella zona i residia la
classe mitja alta de la ciutat, vam decidir anar cap al sud direcció Kadiköy.
Un micro bus compartit ens hi va dur. Aquests petits busos, més semblants a una
furgoneta, passen constantment. No fa falta que els esperis en una parada,
només aixecant el braç quan en veus un i aquest s’atura perquè t’hi puguis
enfilar. Bé, amb aquest còmode i col·lectiu transport que t’obliga a
interaccionar amb els altres viatgers vam arribat a Kadiköy, res a
destacar...vam parar a dinar i vam tornar a travessar el Bósfor direcció
Europa. Objectiu, fer caminant tot el
corn d’or per veure des del seu extrem la posta de sol del nostre darrer dia al
país.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La caminada d’uns 5km la vam fer resseguint la
ribera oest del corn. Durant el recorregut ens vam trobar petites i atrotinades
barques amarrades a banda i banda, els pescadors i taxistes d’aquestes jugant a
cartes o intentant retallar temps al ramazan, parelles passejant, un parell de
rates mortes i molta, molta brutícia flotant. Arribàrem al barri d’Eyüp
acompanyats per Ausenur, una jove maquillada i vestida a mode islàmic (mocador
i gavardina llarga) que ens </span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">trobàrem de camí a aquest
bonic barri. Eyüp és un districte d’Istambul entre els rius </span><span lang="CA"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ka%C4%9F%C4%B1thane" title="Kağıthane"><span style="background: white; color: windowtext; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Kağıthane</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background: white; font-family: Calibri; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;"> </span></span><span lang="CA" style="background: white; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">y Alibey</span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> i és on neix el Corn d’Or. Es tracta d’una
zona important pels ciutadans, sobretot musulmans, ja que hi descansen les despulles
d’ </span><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Abu Ayyub al-Ansari</span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">, company del profeta Mahoma. Sembla
ser que en la darrera dècada Eyüp ha estat netejat de fàbriques que
contaminaven i embrutien el Corn d’Or i moltes famílies musulmanes
conservadores s’han instal·lat a una zona on vam apreciar grans dosis de
devoció religiosa. La visita a aquest barri costerut va inicar-se amb un llarg
passeig per l’immens cementiri musulmà. Ens perdérem entre tombes horitzontals
i silencis trencats per reduïts grups de turistes, fins a la posta de sol. El
crepuscle arribà amb moltes expectatives ja que la llum solar havia de
reflectir les aigües del Corn d’Or i crear l’afecte daurat que l’hi dona nom.
Aquest port natural de 8 km de llarg divideix la part europea en la ciutat
antiga i la part de Gàlata on hi trobem els barris alts de Galatasaray,
Besiktas i Karaköy. Mehmed el conqueridor li va posar el nom de Corn d’Or en
passar, fascinat, llargues hores veient com el sol dibuixava reflexos a
l’aigua. Jo m’hi vaig esforçar molt però no vaig veure cap tonalitat que
s’acostés al mineral més preuat. La
nostra darrera tarda es dissolia amb el batre dels minerets cridant a l’oració
del vespre. En un obrir i tancar d’ulls estàvem sortint de l’antiga
Constantinoble i sobrevolant la desconeguda Bulgària rumb a un país antagònic
en el si europeu, Suïssa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">L’estada
a la rica Ginebra no ens va servir per apreciar cap tast cultural suïs. Només
de reüll i ja rumb cap a casa nostra, vam veure els 4808 imponents i nevats
metres del Montblanc, el príncep dels Alps. Un cop aterrats la primera imatge
que vaig veure va ser la nostra platja del Prat. Tornàvem de nou a veure
l’estimat Mediterrani, aquesta volta des d’on més ens agrada veure´l, des de
casa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Ai
Turquia...les imatges que em tornen al cap són tantes...no sabria com definir
la meva estada en un país tant proper i tant llunyà a la vegada. Un país que
cavalca a dues velocitats. La primera lligada als grans capitals europeus i
asiàtics, la segona el 80% de població rural que fan de Turquia un país
exportador i autosuficient de primeres matèries. Una Turquia on tampoc m’he
trobat tants contrastos com m’havien dit sinó una forta i cada vegada més
present islamització de la majoria dels àmbits socials. Esperem que les tesis
d’Atatürk de mantenir l’estat laic es puguin mantenir intactes. Mentrestant els
turcs tenen una altra assignatura pendent, començar a desmitificar precisament
el creador de la pàtria (Mustafa Kemal Ataturk) i començar a estimar-se una
mica més al país i a ells mateixos. Si més no, que la propera vegada que la
trepitgem no ens trobem la deixadesa i la brutícia per carrers, muntanyes i
platges. Nosaltres ens enduem a casa les seves olors, les seves sopes i coques,
la seva gastronomia mediterrània, les converses amb qui ens hem anat trobant
pel camí, les llargues hores de carretera i el preu de la gasolina, la nova
visió del Ramazzan, la injustícia cap a les minories armènia, kurda i grega, la
vida al carrer no segrestada per estúpides lleis del civisme inexistents, les
rajoles d’Iznic i la pau olfatada a Süleymaniye i molts aprenentatges i
preguntes que amb els dies hem pogut resoldre i que de ben segur ens faran
tornar a aquest país del nostre Mediterrani. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Türquiye Hoşçakalın, teşekkürler!!!! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-63888815484924078592013-02-08T02:39:00.002-08:002013-02-08T02:43:19.860-08:00Django desencadenat<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
El 18 de gener s'estrenà el nou
llargmetratge del polièdric Quentin Tarantino. Molts esperàvem
l'al·legat als tant emblemàtics Spaguetti-western que el director
nord-americà només havia gosat tocar en pinzellades subtils a
altres films com Kill Bill volum 1 i volum 2.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
QT rememora així els westerns fets a
la italiana en l'època dels seixanta i rodats, majoritàriament a
Almeria per inqüestionables llegendes com Sergio Leone, Sergio
Corbucci o Sergio Sollima.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
“Django desencadenat” segueix fil
per randa els perfils de western mediterrani, complexitat dels
personatges, protagonistes antiherois (un negre cowboy) , plans
contrapicats i detall i una ajustada bso que s'adapta al ritme dels
esdeveniments i esdevé element imprescindible per il·lustrar
escenes de llarga i progressiva tensió. No cal remetre'ns al profeta
del gènere, ma dreta de Leone i oscar honorífic però és que
Ennio Morricone ens hi obliga. Ell firma tres dels vint-i-quatre
temes de la Banda Sonora del film on destaq<span style="font-family: Liberation Serif, serif;">uen
</span><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">
“</span><span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">I
Giorni Dell’ira” </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">de
</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">Riziero
Ortolani, </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">dos
temes de hip hop i aquesta meravella d'Elisa Toffoli “Ancora qui”</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://0.gvt0.com/vi/gc1v_qnk4iw/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/gc1v_qnk4iw&fs=1&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/gc1v_qnk4iw&fs=1&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">Quentin
demostra amb Django que per sobre de director és un guionista
estratosfèric. El nen que va créixer en un video club </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">fa
com ha fet en anteriors films i</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">
ret petits homenatges a altres directors i moments de la història
del setè art.”</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">Dos
cavalquen junts” i “Duel a l'alta serra” a Kunta Kinte, passant
per “Nord i sud” amb Leone, Corbucci i l'art d'utilitzar el zoom
enmig del desert.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">La
pel·lícula de 165 minuts no deixa cap estona per l'avorriment, et
manté enganxat a la butaca amb tocs còmics i lleugers, com las
surrealista democràcia interna del Ku </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">K</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">lux
</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">K</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">lan
que trobem en l'escena de l'assemblea improvisada o tocs d'extrema
calma tensa a Candyland en la negociació per la compra d'esclaus.
Tarantino es regala, com sempre, en dues escenes on fa aparèixer a
una noia de rostre tapat i destral en mà que centra l'atenció de
l'espectador. La noia és dibuixada i tractada de forma més complexa
que altres personatges però quan penses que prendrà una rellevància
en la trama, Tarantino la mata. </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">Emulant
a Hitchcock surt en escena com havia fet en altres pel·lícules però
aquesta vegada la seva aparició és tant ridícula que acaba immolat
per Django, Jamie Foxx que es queda en un paper a mitges
possiblement a l'ombra dels personatges secundaris. Destacar
l'entranyable paper del doctor Schultz interpretat per Christoph
Waltz amb una interpretació intel·ligent, elegant i encarnant
l'antirracisme més humanitzant. Leonardo di Caprio i Samuel L.
Jackson tenen un paper importantíssim, el primer va de mes a menys i
el segon esdevé l'encarnació de l'autoodi negre, un personatge
fosc, no per la seva pell, malintencionat i venut a la complicitat
del poder blanc.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">La
pel·lícula acaba amb una sentència més enllà del ressò de les
bales i en forma de pregunta retòrica: “Per què els que pateixen
la injustícia no s'aixequen contra els explotadors i els maten a
tots?”</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">Un
gran film que us recomano </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;">
</span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/3BmChl80CnU?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif, serif;"><br /></span></span></div>
elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-825031840437633102013-01-12T00:36:00.001-08:002013-01-12T00:36:14.412-08:00Recomanació: "El professor"<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El director britànic Tony Kaye ens sorprèn amb
aquesta pel·lícula de menys de 100 minuts i un ritme calmat però intens. “Detachment”
que és el seu títol original està protagonitzada pel nord-americà Adrien Brody,
conegut pels seus anteriors films “The pianist” (2002) o “Midnight in Paris”
(2011). El magre actor de rostre perpètuament entristit borda una interpretació
crua i realista de Henry, un mestre substitut en un institut públic d’Estats
Units. Un tema tant recorrent i utilitzat en el setè art com aquest té, d’entrada,
molt poc atractiu. No obstant Kaye furga en un terreny més ampli i transversal
com és el món de les creences socials, molt més enllà del tòpic del supermestre
no reconegut, aconseguint un anàlisis dels mals endèmics d’una societat podrida
i mancada d’ambició moral. El director londinenc acaba regalant-nos una cruel i
realista retrat de la infantesa robada per adults incapaços de gestionar i
viure en unes credencials òptimes d’humanitat, respecte i empatia. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per acabar m’agradaria fer una menció especial
a la veu en off de Brody que des d’una perspectiva de pacient psicològic va
fent reflexions en veu alta durant tota la trama, oferint-nos unes complexes dissertacions
que només aquells que alguna vegada han remogut infantesa en teràpies
fructuoses saben de l’extrema profunditat a la que pot arribar “Detechment”. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per més informació: http://www.filmaffinity.com/es/film831815.html</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://2.gvt0.com/vi/Xy2I_UffgxY/0.jpg"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Xy2I_UffgxY&fs=1&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/Xy2I_UffgxY&fs=1&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-52747678242537317622012-10-09T11:35:00.003-07:002012-10-09T11:35:48.674-07:00Recomanació cinematogràfica "Una ampolla al mar de Gaza"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/76l-qiyekG8?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<a href="http://www.meliescinemes.com/?p=812"><span style="font-size: large;">On anar-la a veure</span></a>elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-74923059426289766082012-09-16T01:50:00.001-07:002012-09-16T01:50:22.029-07:00Nostàlgia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/WKUfTbWzemc?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-19847697783536684232012-08-29T02:44:00.001-07:002012-08-29T02:44:29.856-07:00Havanera vestida de nit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/HZO97ZLEc-o?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-264010981531240822012-06-21T10:31:00.002-07:002012-06-21T10:31:46.309-07:00Recomanació “Memòria d’uns ulls pintats”<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmdv7zF_8MmoB6ACPfRE_lHhpksV236pNXeVbiVYjke-owthzhgl_3iszt8OQNMfKt7anWvAE6zi6UlYqifcDKo9F7ILW9GCLwfpSuffkU-Cc6jH1vRRBb6ZU4W-VusGmrqSlQ5fUbrHI/s1600/llibre-llach239.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmdv7zF_8MmoB6ACPfRE_lHhpksV236pNXeVbiVYjke-owthzhgl_3iszt8OQNMfKt7anWvAE6zi6UlYqifcDKo9F7ILW9GCLwfpSuffkU-Cc6jH1vRRBb6ZU4W-VusGmrqSlQ5fUbrHI/s200/llibre-llach239.jpg" width="131" /></a><span lang="CA">Regal de Sant Jordi i l’escepticisme barrejat
amb l’oportunisme em tornaven de l’estomac com aquells escriptors que,
aprofitant la diada, munten les seves respectives parades de plàstic d’usar i
tirar. Podia un dels meus referents d’univers propi haver-se apuntat al carro
de la rendibilitat? </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquests pensament van ser el primer condicionant
per encetar l’inicial llibre del cantautor, vinícola i polifacètic Lluís Llach.
El de Verges ha estat per mi un dels instigadors de concebre la vida com ho
faig avui en dia, d’apropar-me a escriptors com Segarra, Papasseit o Miquel
Martí Pol. El vocalista de versos és i ha estat qui ha condicionat per sempre més
la meva relació amb la Mar(e) Mediterrània, els seus pobles i els raconets més
sinuosos d’aquest pseudoestany que ha aixoplugat guerres, calamitats, amors i
naufragis de civilitzacions senceres. Sorgien dues preguntes: escriuria igual
la narrativa que la ficció? Abusaria del seu univers propi i personalment
inabastable?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Tot aquest garbuix d’hipòtesis van passant a
mesura que avances la lectura. Poder si que al principi et sembla una
escriptura forçada en l’estil i hi trobes un excés en la descripció minuciosa
de cada mot o indret, inclús un petit deix de prosa poètica excessiu però que
acabes entenent que tots aquest elements són necessaris. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Mica en mica t’endinses a la Barceloneta de la dècada dels 30 amb
detalls ràpids però captivants i quan ja n’has llegit una estona sembla que
caminis pels carrers estrets de l’humil i mariner barri de Barcelona.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La novel·la transita a través d’un fil
conductor principal, la relació de Germinal, el protagonista, amb el seu amic
David. No obstant al voltant d’aquesta van apareixent un reguitzell de
subtrames que s’alternen amb el relat històric i contextual de fets, lluites i quotidianitats
dels veïns d’un dels barris, aleshores, més pobres i massificats de la ciutat. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Llach aconsegueix transmetre unes emocions
feroces, agredolces i d’una tendresa sublim molt característiques pels qui
coneixen aquest univers romàntic amb clatellades constants de realisme i que el
compositor ens ha acostumat durant tant temps. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Era de suposar que aquest món genuí havia de
fer-se palès durant la narració. Algunes traces o referències de cançons van
sortint al llarg de la història d’una forma no forçada i encaixada en la trama.
Són moltes també les referències històriques del pre, durant i post guerra
civil. Sent un tema tant exprimit, Llach l’hi posa ulls, primer d’infant innocent,
després d’adolescent incrèdul per deixar pas a un adult solcat per la forçada
politització del fet que ha anat vivint. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Us recomano aquesta intensa lectura per trobar
moments històricament vibrants i commovedors i perquè la memòria dels sense nom
prengui un relleu, a voltes, molt difícil de ser reconegut. </span></div>elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-45586976175321297032012-06-07T00:30:00.000-07:002012-06-07T00:30:43.688-07:00<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Companyes i companys tornem a ser aquí. Un
dimarts més, I aquest ja és el segon, ens concentrem al centre neuràlgic dels
Monjos, la població on residim, treballem i procurem viure dignament.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHh_rDTUziWhY-kT38AfYiAnbAkhZPAxor7n8Y3TYX20oXbbGxYtTVrdTTqxV6wj1rYZ_ci_6UArAFkRJe5M9EHOXJ2ENxqIAfiMtkgpY8ojDzF08EN6Xx6M0ndJuV0A1-LoA7RxGh6So/s1600/mani2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHh_rDTUziWhY-kT38AfYiAnbAkhZPAxor7n8Y3TYX20oXbbGxYtTVrdTTqxV6wj1rYZ_ci_6UArAFkRJe5M9EHOXJ2ENxqIAfiMtkgpY8ojDzF08EN6Xx6M0ndJuV0A1-LoA7RxGh6So/s200/mani2.JPG" width="150" /></a><span lang="CA">Hem vingut avui aquí perquè ens hi obliguen
però també perquè volem. Hem vingut aquí perquè som conscients que la que ells
anomenen crisi i nosaltres capitalisme, ens obliga a fer-ho, a defensar la
nostra condició de ciutadans i ciutadanes valentes, responsables i coneixedores
dels veritables culpables d’aquesta profunda depressió en la que ens han
condemnat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Hem vingut aquí perquè ni el ministre Wert, ni
la consellera Rigau poden decidir el futur dels fills de les classes populars i
el model educatiu precari, segregador i humiliant que pretenen imposar amb el
pretext d’apretar-nos tots el cinturó. Que se l’apretin ells!!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La comunitat educativa dels Monjos, mestres,
pares, mares i infants, tenim clar que una política contraeducativa, com la que
pretenen els governs de CIU i PP, ara ja sense guant de seda, de l’escola pública
i això només ens porta cap a un indret, la precarietat, la submissió i
l’alienació dels pobres de sempre.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I diem pobres perquè ho som de butxaca però no
d’esperit. La cultura i el coneixement són llibertat i això, nosaltres, ho
tenim molt clar. Som coneixedors de la frase feta “La unió fa la força” i ens
la creiem i la fem nostra com a arma d’aprenentatge col·lectiu.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbq71d-lICDy3jCaF6Av_IWgUlkmBWhkSIcakmJAsfUXXfnRM3kMGQS_-6hvfyODHjowfdhqQEg7dQJnlkSdq6fdfpIU5NmhfQ7z0JDcHIFQXXVlpCE8jzPuEZMpcIv_5s5Qtpp5cRqlQ/s1600/mani1.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbq71d-lICDy3jCaF6Av_IWgUlkmBWhkSIcakmJAsfUXXfnRM3kMGQS_-6hvfyODHjowfdhqQEg7dQJnlkSdq6fdfpIU5NmhfQ7z0JDcHIFQXXVlpCE8jzPuEZMpcIv_5s5Qtpp5cRqlQ/s200/mani1.JPG" width="200" /></a><span lang="CA"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Senyors i senyores que preteneu governar les
nostres vides, polítics, empresaris, jutges i banquers; nosaltres n’estem molt
d’units i sabem que no us produeix cap mena de satisfacció, ens voldríeu a tots
aïllats i egoistes, competitius i arrogants però senyors l’escola pública no
està tant degradada com voldríeu, ens queda la dignitat de dir no i posar-nos a
treballar de nou, encara més units, més conscients i desperts i rescatant els
principis de l’escola nova: Solidaritat, esperit crític i aprenentatge
constructiu.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Segon dimarts i som més que el passat. Des de
les escoles dels Monjos us volem donar les gràcies pel suport, la participació
i la responsabilitat que tots demostrem com a ciutadans i ciutadanes. <b>Perquè
Sols el Poble Salva el Poble!!<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">No a les retallades a l’educació pública!!<o:p></o:p></span></b></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">Que la crisis la paguin els rics!!!<o:p></o:p></span></b></div>elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-54503094976068265682012-05-14T14:06:00.003-07:002012-05-14T14:06:23.222-07:00<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfwWDsBjLRePMVYsYROAmD8dGJ1J3YFsO60DF3JRo1V7KqMNG6btT3zqUpAq-rhr_niMXoWNZgdnUJB6q2h3n6mDPlM-zdaMrELIQnmru3JpZALxhnb-o4NQGW9lv1mDfKAqE_XiuiX0c/s1600/formiga.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfwWDsBjLRePMVYsYROAmD8dGJ1J3YFsO60DF3JRo1V7KqMNG6btT3zqUpAq-rhr_niMXoWNZgdnUJB6q2h3n6mDPlM-zdaMrELIQnmru3JpZALxhnb-o4NQGW9lv1mDfKAqE_XiuiX0c/s200/formiga.jpg" width="150" /></a><span lang="CA">Me l’he mirat de reüll i supurava. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El beix mucós d’antigues desfetes.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La gassa paürosa, el tallar sofert de
maldestra hemorràgia.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">No la cus, l’eixuga, fins que torna a brollar.</span></div>
</div>elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-5050028767859151892012-05-06T05:19:00.001-07:002012-05-14T13:58:23.266-07:00És més fàcil del què sembla<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<b style="font-size: x-large;">La XAPSLL publica les dades de gent sense llar a Barcelona durant l’any 2011.</b><br />
<br />
Martí Gutiérrez Farré 5/5/12<br />
El passat 12 d’abril la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar feia públiques les dades i els anàlisis derivats del recompte que, 696 voluntaris, havien fet a la nit del 8 de novembre del passat any. La XAPSLL ,que agrupa a un total de 27 entitats d’acció social i que es va crear amb l’objectiu principal d’enfortir la capacitat d’acció a la ciutat, ha realitzat un estudi minuciós d’una problemàtica o símptoma que ha crescut en els darrers anys. Des de la Burxa volem endinsar-nos-hi a través d’una breu aproximació en forma de síntesis.
Pòtol, rodamón, transeünt o vagabund són paraules que tradicionalment s’utilitzaven, i encara s’utilitzen, per fer referència a les persones que no tenen un lloc de residència i que passen gran part del seu temps al carrer. Aquesta terminologia, sovint utilitzada de manera despectiva, traça una línia divisòria entre la gent amb una vida “normalitzada” i les persones que van d’un recurs social a un altre sense accedir a cap de les dues vies essencials per construir un estil de vida acceptat i coherent amb la societat majoritària: una ocupació i, sobretot, un habitatge. Però, sempre ha estat així?<br />
<br />
<b>Breu història conceptual </b><br />
A Europa, durant molt de temps s’ha preferit no relacionar les situacions d’exclusió social amb l’exclusió de l’habitatge. Durant gran part del segle XX, la perspectiva dominant es centrava en els factors individuals que portaven a les persones a mantenir-se al marge dels estils de vida de la societat majoritària. El 1958, al seu assaig La societat opulenta¸ l’economista Galbraith ja desvinculava la pobresa de circumstàncies estructurals i l’atribuïa a factors individuals com la deficiència mental, la mala salut, la falta de disciplina, una fertilitat excessiva, el consum d’alcohol, una educació insuficient o un combinació de diversos d’aquests factors. No és fins més endavant que es comença a utilitzar l’expressió o concepte “exclusió social” o “quart món” fent referència a la situació de marginació dels beneficis del creixement econòmic en què es trobaven els grups “tradicionalment pobres”. El debat avui s’ha vist modificat pels profunds canvis que han viscut les societats de primera industrialització. El sociòleg alemany Ulrich Beck (2006) l’anomena “la societat de risc”. La globalització neoliberal i la crisi dels estats del benestar provoquen una “democratització” dels riscos socials entre extensos grups de les àmplies classes mitjanes dels països rics. Les deslocalitzacions, la desindustrialització i terciarització de l’economia, la individualització dels hàbits socials i el deteriorament de les xarxes de relació i suport mutu, la contenció dels salaris reals i les reformes laborals que redueixen la protecció dels llocs de treball són alguns dels factors que fan que el risc de caure en situacions d’exclusió social s’estengui més enllà dels col•lectius tradicionalment marginats.<br />
<br />
<b>Situacions o categories</b><br />
Abans d’analitzar les dades caldria una aproximació a certes classificacions o categories. Entenem les persones sota el paraigües compartit de sense llar des de quatre grans definicions: Sense sostre: quan la persona no disposa d’un espai físic per viure. Sense habitatge: quan la persona disposa d’un espai físic, encara que aquest no reuneixi les condicions
necessàries per desenvolupar les activitats normals de la vida privada, i l’ocupant no en té permís d’ús legal. Habitatge insegur: quan la persona disposa d’un espai físic on pot desenvolupar la seva vida privada però no té permís legal d’utilització de l’allotjament. I finalment, Habitatge inadequat: quan la persona viu en un espai que no reuneix les condicions adequades per a l’habitabilitat. Disposa, per tant, d’un espai físic on pot desenvolupar la seva vida privada, amb permís legal d’utilització o tenint-ne la propietat, però amb les incomoditats derivades del deteriorament dels equipaments.<br />
<br />
Les dades de l’estudi són molt àmplies. No obstant sintetitzen molt bé el creixement respecte el darrer recompte del 2008, amb un increment de 204 persones sense sostre. L’estudi no es limita a un recompte de les persones que pernocten a la intempèrie sinó que va més enllà, avaluant el nombre de persones que en general no tenen llar (veure taula 1). Per tant en el total de l’estudi també es comptabilitzen les 695 persones “pseudoresidents” en assentaments. Aquests estan formats per persones que no tenen cap altre habitatge i utilitzen caravanes, estructures provisionals o naus abandonades com a lloc de pernocta i residència. Els equips de detecció constaten que en els darrers mesos s’ha produït un augment força rellevant en el volum dels assentaments a la ciutat. Entre el tercer i el quart trimestre de 2011, el nombre de persones en assentaments va pujar un 40%. Tampoc es poden obviar el gruix de persones que s’allotgen en el recursos que habilita la XAPSLL, amb la notable xifra de 1258 persones, de les quals 560 són de titularitat pública i 698 són privades. Cal destacar que els percentatges segons sexes denoten una part molt reduïda de dones sense sostre, vora el 15%, fet que confirma que les dones es sumen més ràpid a la recerca d’un “cau” on establir-hi una continuïtat, per precària que sigui. Si en centrem en Sants, l’increment respecte el recompte del 2008 no és molt notori, amb 4 persones més. Però si ho fem als districtes de l’Eixample i Ciutat Vella l’augment és considerable, amb 45 i 26 individus més respectivament, seguit de Sant Martí i Sants-Montjuïc. Des de la XAPSLL, no es vol centrar el problema en la pèrdua de llocs de treball producte de la crisi, ja que els trencaments que es produeixen en la història de vida d’una persona passa principalment per les xarxes de suport social i familiar. És per això que, malgrat no poder assumir la resposta a la demanada creixent, es fa una crida a fer polítiques centrades sobretot a aquells nuclis familiars que perden o poden perdre l’habitatge i que no disposen de la xarxa familiar anteriorment anomenada.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4-OUO486NytELV2PA_QaB75W4-rgSWnKoZxWIVUIKoGB2G417XaqOIpb8fl6rlDzcDfsI879FwZ8pjU-sx4eqnoIJkWJ86MZSC0ildScoCFbnWsgN0JOCDkY5Q3cbUaugUgqLfIKS-QI/s1600/taula.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4-OUO486NytELV2PA_QaB75W4-rgSWnKoZxWIVUIKoGB2G417XaqOIpb8fl6rlDzcDfsI879FwZ8pjU-sx4eqnoIJkWJ86MZSC0ildScoCFbnWsgN0JOCDkY5Q3cbUaugUgqLfIKS-QI/s320/taula.jpg" width="320" /></a></div>
No seria procedent finalitzar l’article sense remarcar la importància de seguir generant coneixement al voltant de la situació, el nombre i el perfil de les persones sense llar. És per això que des de la Burxa hem cregut oportú penjar, a la publicació digital, la totalitat de l’estudi. També volem recordar que l’estudi ha estat realitzat en col•laboració de l’Obra Social la Caixa i que les darreres dades de desnonaments perpetrats per entitats bancàries a la ciutat en el darrer any són de 26 desnonats diaris. Dades que ens porten a la reflexió.</div>elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-18046691480737327162012-04-22T10:01:00.001-07:002012-04-22T10:08:33.268-07:00final de Terra Baixa Rebel<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Aga_whDf5TM" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Terra Baixa Rebel va ser la culminació d'una setmana sencera de projecte teatral realitzada a l'escola Arrels dels Monjos (Alt Penedès). La idea no és meva, la vaig treure d'una interpretació realitzada per Dídac, mestre del País Valencià. Vam utilitzar una mescla de formats que interaccionaven entre si, la gravació i la interpretació en directa. Va sortit molt bé i els alumnes van poder gaudir i aprendre nous registres que fins aleshores els hi eren desconeguts. Salut i teatre. L'educació és rebel o no és...elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8924232088958548396.post-78144719754096359452012-03-26T00:01:00.001-07:002012-03-26T00:01:23.845-07:00Quim i la pedagogia per la llengua<iframe width="100%" height="166" scrolling="no" frameborder="no" src="http://w.soundcloud.com/player/?url=http%3A%2F%2Fapi.soundcloud.com%2Ftracks%2F40810189&show_artwork=true"></iframe>elsclikshttp://www.blogger.com/profile/07502787039827767449noreply@blogger.com0