Acumulació
Camino per terres bruts i enganxosos.
Barcelona fosca, humida, infernalment enganxosa.
Camino trepitjant fort, les meves passes fermes i pausades
saben el què trepitgen.
Els peus tremolosos noten el fum inesgotable de la concentració.
Camino per terres bruts i enganxosos.
Barcelona fosca, humida, infernalment enganxosa.
Camino trepitjant fort, les meves passes fermes i pausades
saben el què trepitgen.
Els peus tremolosos noten el fum inesgotable de la concentració.
Munió espantada i inerta se’m creua. Ni un bri d’esperança
en rostres, cossos i petjades.
Camino encoratjat per carrers desconeguts i uniformes
sense saber què depararà aquest futur ni tant sols sentit.
Mirades i mirades repletes de fum enganxós.
Tant sols un moment i un mirall visualitzen la metxa i l’espurna dels meus ulls
He de continuar caminant.
en rostres, cossos i petjades.
Camino encoratjat per carrers desconeguts i uniformes
sense saber què depararà aquest futur ni tant sols sentit.
Mirades i mirades repletes de fum enganxós.
Tant sols un moment i un mirall visualitzen la metxa i l’espurna dels meus ulls
He de continuar caminant.
2 comentaris:
Camins que ara s'esvaeixen,
camins que hem de fer sols.
Camins vora les estrelles,
camins que ja no hi són.
Vam deixar-ho tot,
el cor encès pel món,
per les parets de l'amor,
sota la pell.
Érem dos ocells de foc
sembrant tempestes;
ara som dos fills del sol
en aquest desert.
Mai no és massa tard
per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses,
camins que ja són nous.
No és senzill saber
cap on has de marxar:
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard
per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins que ara s'esvaeixen,
camins que hem de fer sols.
Camins vora les estrelles,
camins que ja són nous.
S'encomana la sensació de viure entre ciment...
Publica un comentari a l'entrada