Revisions '07
Els carrers buits i la gelor segarrenca ni l’albirem.
Infinita carretera que mai acaba com el calimotxo de litre que portem a les mans.
La innocència més volguda en l’adolescència més perduda.
Llavis tacats de perversió càlida. El principi de la insurrecció, la glopada de la descoberta, el petó i la llàgrima, l’abraçada infinita.
Us continu entreveient cantant cada una de les cançons, rebolcant-nos als sofàs del cau de les il·lusions. Al carrer Major allà on ningú ens molestava i on vàrem aprendre que la companyia és això, companyia. L’esquadró dels que avui sobreviuen a batzegades i que fan de la nuesa una llegenda a voltes inconnexa.

Ai que important que és l’educació!
L’educació és un dret universal, o encara podríem dir més, és un dret inalienable, indiscutible, essencial, inqüestionable....
L’administració és l’ens que ha de vetllar per garantir aquesta llicència en condicions de qualitat i igualtat.Ens situem en un teòric estat del benestar que els socialdemòcrates d’ Eduard Bernstein tant van defensar a la segona internacional comunista. Si aquest i els seus afèrrims poguessin gaudir d’un reviure impossible podrien presenciar el tancament de batxillerats i cicles formatius, les ràtios sobresaturades en centres amb grans dificultats socials, l’aplicació de decrets sobre autonomia de centres i direccions, la guetització i la segregació en centres de classe obrera, el tancament de CAEP’s , la tercialització de l’educació per adults... un desmantellament de l’escola pública a tota regla. Que vinguin ara els del tribunal constitucional i passin aquestes mesures pel filtre de la santa Constitució!!!

Publicat a la Burxa com a editorial petit. maig 2010

Aquest poema del gran Enric Casasses és per un bon amic. Perquè puguis donar-li cos a aquestes paraules

FERRO GUERRA CORRE CANYA

Cada paraula
m’estripa un tros de vida
amb cada estrip
em faig més poderós
com més poder
més m’acarono i ploro
com més m’amago
més em sorprèn divendres
les seves mans
i els ulls que m’endivinen

BEURE CAURE RIURE PLOURE

Recomanació

Després d'Arlerí, us recomano aquest fantàstic còmic del mateix autor, Edmond Baudoin. Us deixo l'enllaç per fer una ullada sobre el seu contingut. Salut, plaer, lectura, dibuix, art i còmic. A disfrutar!

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.tebeosfera.com/1/Obra/Tebeo/Astiberri/viaje.jpg&imgrefurl=http://www.tebeosfera.com/1/Obra/Tebeo/Astiberri/ElViaje.htm&usg=__zaOlQMSsIE02R8O8aPYBpPXinNE=&h=358&w=257&sz=53&hl=es&start=2&um=1&itbs=1&tbnid=0d9YczY-3SZjtM:&tbnh=121&tbnw=87&prev=/images%3Fq%3Del%2Bviage%2Bastiberri%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rls%3Dcom.microsoft:*:IE-SearchBox%26rlz%3D1I7GGLL_es%26tbs%3Disch:1

A Pasolini per la verità

Frammento alla morte

Vengo da te e torno a te,
sentimento nato con la luce, col caldo,
battezzato quando il vagito era gioia,
riconosciuto in Pier Paolo
all'origine di una smaniosa epopea:
ho camminato alla luce della storia,
ma, sempre, il mio essere fu eroico,
sotto il tuo dominio, intimo pensiero.
Si coagulava nella tua scia di luce
nelle atroci sfiducie
della tua fiamma, ogni atto vero
del mondo, di quella
storia: e in essa si verificava intero,
vi perdeva la vita per riaverla:
e la vita era reale solo se bella...
.......................................................
Sono sano, come vuoi tu,
la nevrosi mi ramifica accanto,
l'esaurimento mi inaridisce, ma
non mi ha: al mio fianco
ride l'ultima luce di gioventù.
Ho avuto tutto quello che volevo,
ormai:
sono anzi andato anche più in là
di certe speranze del mondo: svuotato,
eccoti lì, dentro di me, che empi
il mio tempo e i tempi.
Sono stato razionale e sono stato
irrazionale: fino in fondo.
E ora... ah, il deserto assordato
dal vento, lo stupendo e immondo
sole dell'Africa che illumina il mondo.

Africa! Unica mia
alternativa

Pier Paolo Pasolini

Maleïts

Les fustes dels barracons grinyolen
Auschwitz crida la blasfèmia humana.
El whisky i les putes es van adormir a la mateixa fusta de la taula d’una petita taberna alemana. Es va fer el silenci perquè no hi havia vida per cap mot.
Caïm i Abel es confonien entre grials i cendres carnívores. Ja no hi havia pauta.
Sense contenció, el Mediterrani pren la paraula i desconsoladament plora pels fills de Srebrenica i Gorazde, pels infants Kurds, pels orfes palestins....
Pel tribut gratuït.

Divendres nit de juny, nit de Corpus.
Barcelona fresca i sinuosa.
Barret, mocador i passió penjats al penjador.
Esperant el darrer salt, o el primer…
Flairo , flairo la pólvora d’ahir.
La plaça deserta ja no bateja
El palpitar ha arribat delicadament Llobregat avall,
com una evidència tot deixa de ser important.
Plaça, foc, música i suor.
El roig del barret per no oblidar cap dels detalls
per no desatendre la mirada de l’àliga, el giravolt del gegant, el repic dels turcs, els saltirons dels nans, l’orgasme dels plens, la dolçor de la barreja...
Sense Patum no existiria l’amor.