Disney i la infantesa deformada (1)

La princesa pujà a la carrossa, ja convertida en carbassa, sense una de les seves sabatetes de cristall de Bohèmia.

El príncep ebri se la trobà, la mirà i l’esmicolà contra la paret.
Cridant i cantant va pujar les escales i se’n tornà a la festa.

Un avi estava parlant amb el seu nét, i li deia:

"Em sento com si tingués dos llops lluitant dins del cor.
L'un és un llop irat, violent i venjatiu.
L'altre és ple d'amor i compassió"

El nét demanà:
"I digues, avi, quin dels dos guanyarà
la lluita en el teu cor?"

L'avi respongué:
"Aquell que jo alimenti"

Arribes i et trobes quatre parets.
És rar semblen distintes.
Els tons, l’escenografia no ha canviat
potser no. Però tot sembla tant diferent!
L’Ovidi canta i ja no sanglotes per temps passats,
poder ara el teu vagit és endebades només per tu,
Ja saps, poder no, les coses de sobte i sense avisar canvien.
Les onades piquen contra el roc i el so i els esquitxos son uns altres.
Les campanes de tardor no paren de repicar
i el vent crec, que ja no se n’anirà.

Fumes i plores no saps ben bé perquè. Potser de tant d’amor.
De tant d’amor per tu. De tant d’amor per l’avui.

“L’abundància i la misèria ens porten cap al mateix indret. La desesperació”

Frase que va respondre una pagesa formenterenca de 89 anys al ser preguntada què en pensava dels temps que corren.