El paissatge espigat per peu de taula uns coixins replets de grà es fonen deconstruint la noció de taula i cadira dels començals en un espai en el que el sol no es filtra entre l'arquitectura sinó que és part substancial de l'experiència gastronòmica.
La vaixella de policarbonat s'erigeix com a contrast d'entre la textura de la pell de la bota i la cuberteria més minimalista i primitiva.
El concepte de cuina de la familia salvet s'acull a les noves tendències del kilòmetre 0; distància recorreguda en la passejada al remolc i el dinar de tuper que t'ofereix una dia de sega qualsevol.
La vaixella de policarbonat s'erigeix com a contrast d'entre la textura de la pell de la bota i la cuberteria més minimalista i primitiva.
El concepte de cuina de la familia salvet s'acull a les noves tendències del kilòmetre 0; distància recorreguda en la passejada al remolc i el dinar de tuper que t'ofereix una dia de sega qualsevol.
Salveta
2 comentaris:
m'havia deixat quelcom d'important; el xef de la contrada és el vanguardista Martí G. que a cavall entre la prosa i el vers nombra i significa els paladars més exquisits, aquells que des de l'estómac toquen el cor.
Moooolt bèstia!!!
Publica un comentari a l'entrada