Com un “bestseller” vas arribar,
amb lluentor de tapes arteroses.
L’explosió de la metxa
que consumeix ràpid,
l’oxigen alliberador.
Quan va viure Molière?
Després del fingit fuet de patum,
pólvora buida, imitació xinesa.
Et queda “el clàssic”,
de metxa lenta, mai tenallada,
que és llum ignífuga,
car és lenta i escalfa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada