Buscant

Nit curta i ulls eixuts. Poc a poc la tranquil·litat s’apodera de l’anima.
No, no, continua a la platja, aquella que mai hagués pogut sentir que trepitjaria.
Aquella on la sorra és més frívola i molla que la nit més llarga d’hivern.
Aquella on torna haver rellotge i les ones ja no piquen contra el roc.
Volo cercant a la vora d’un oceà calmat i erm i no, no ho trobo.
Només sento la fredor a la cara i el foc que em crema.