G-8, entre la fissura i el sisme 
La cimera del G-8 celebrada a la població de Copito durant els dies 8, 9 i 10 de juliol evidencia el poder de Silvio Berlusconi.
La Fortificació medieval seu de la Guardia de Fidanza de Copito va ser el lloc establert pel president de la república italiana per celebrar la trobada de mandataris del G-8. Després de descartar la ubicació a les illes Magdalenes – nord de Sardenya- Silvio Berlusconi va tornar a treure les seves cartes. El lloc escollit va ser la regió de Labruzzo, al centre de la serra dels Apenins. Concretament a 7 km. de l’Aquila, ciutat de 72.000 habitants i coneguda pel tràgic terratrèmol de l’abril d’aquest any que va provocar 300 morts i prop de 5000 ferits.
L’aposta de Berlusconi tenia com a intenció aprofitar la tragèdia local de l’Aquila per foragitar qualsevol tipus de protesta al carrer. Segons els organitzadors de les aïllades protestes la intenció de “Il Cavalieri” era el d’utilitzar el veïnat per insistir en la tragèdia viscuda i així evitar-se mals de cap en una ciutat on una part important de la població viu hores d’ara en campaments improvisats.
Les protestes aïllades, descentralitzades i gens coordinades van començar el dissabte 4 a la base militar de Visenza –nord d’Italia- on un grup d’antimilitaristes propers al grup “Tutti Bianchi” liderat entre d’altres per Lucca Cassarini, van intentar entrar a la seu militar estadounidenca. El DIGOS, policia secreta italiana, va sorprendre a tothom el diumenge 5 abans de la cimera detenint a 24 persones que segons fons policials havien participat el 18 de maig a Torí en una marxa prèvia contra el G-8. Les reaccions per part d’autònoms i precaris en lluita van ser immediates. El dilluns 6 s’ocupaven sis facultats arreu del país mentre s’entrava el rectorat de la “Sapienza” a Roma. A la mateixa capital l’endemà es duia a terme un tall de trànsit a la Piràmide, un encreuament molt concorregut de la ciutat. La “Polizia de Fidanza”, “La Polizie” i els “Caravinieris” van carregar brutalment contra els concentrats. Els actes a Roma no van donar mes de si i les mirades es centraven en l’afectada L’Aquila. Els veïns d’aquesta ciutat van sortir al carrer el cap de setmana previ a la cimera per retre homenatge als morts del sisme i aprofitar la presència internacional per demanar més ajudes per la reconstrucció. L’altre mobilització va ser el divendres 10 en plena celebració de la cimera. Unes 3000 persones convocades pel sindicat COBAS van sortir caminant de Paganica per dirigir-se a L’Aquila, on un cop allà van ser bloquejats per la policia.
De Gènova a Roma s’ha dissolt el moviment
Els més de 3000 periodistes acreditats durant la cimera van veure atònits com la jugada berlusconiana havia fet el seu afecte. Les accions descoordinades evidenciava que els moviments socials italians no passen per un dels seus millors moments. Els sectors que durant la cimera de Gènova van treballar units per evitar la celebració de la reunió feien palès la seva fractura i la manca de capacitat per engrescar i fer una crida a la resposta organitzada. I es que des del 2001 han passat moltes coses, tots aquells sectors en lluita, des dels “Tutti Bianchi” fins els autònoms han topat contínuament contra un poder mediàtic pràctica i totalment controlat pel president italià. Un clar exemple va ser la resposta d’una ciutadania com la de L’Aquila, on el descontent per la reconstrucció no va eflorir en cap moment pels carrers d’una ciutat fantasma i inhòspita.
No és d’estranyar doncs que les notícies que donaven els mitjans oficials no fessin pràcticament referència a les activitats dutes a terme pels contraris a la cimera i en canvi si que es fessin ressò dels temes públics tractats damunt la taula. Canvi climàtic, combatre la crisi mundial, la fam a l’Àfrica i la situació al Pròxim Orient. Segons experts en lluites socials la situació que es deriva de Gènova 2001 a L’Aquila 2009 pot portar a un estat de reflexió i replantejament de les lluites anticapitalestes per afrontar reptes tant difícils com són el control dels mitjans d’informació i la coordinació per fer-hi front.
La cimera del G-8 celebrada a la població de Copito durant els dies 8, 9 i 10 de juliol evidencia el poder de Silvio Berlusconi.
La Fortificació medieval seu de la Guardia de Fidanza de Copito va ser el lloc establert pel president de la república italiana per celebrar la trobada de mandataris del G-8. Després de descartar la ubicació a les illes Magdalenes – nord de Sardenya- Silvio Berlusconi va tornar a treure les seves cartes. El lloc escollit va ser la regió de Labruzzo, al centre de la serra dels Apenins. Concretament a 7 km. de l’Aquila, ciutat de 72.000 habitants i coneguda pel tràgic terratrèmol de l’abril d’aquest any que va provocar 300 morts i prop de 5000 ferits.
L’aposta de Berlusconi tenia com a intenció aprofitar la tragèdia local de l’Aquila per foragitar qualsevol tipus de protesta al carrer. Segons els organitzadors de les aïllades protestes la intenció de “Il Cavalieri” era el d’utilitzar el veïnat per insistir en la tragèdia viscuda i així evitar-se mals de cap en una ciutat on una part important de la població viu hores d’ara en campaments improvisats.
Les protestes aïllades, descentralitzades i gens coordinades van començar el dissabte 4 a la base militar de Visenza –nord d’Italia- on un grup d’antimilitaristes propers al grup “Tutti Bianchi” liderat entre d’altres per Lucca Cassarini, van intentar entrar a la seu militar estadounidenca. El DIGOS, policia secreta italiana, va sorprendre a tothom el diumenge 5 abans de la cimera detenint a 24 persones que segons fons policials havien participat el 18 de maig a Torí en una marxa prèvia contra el G-8. Les reaccions per part d’autònoms i precaris en lluita van ser immediates. El dilluns 6 s’ocupaven sis facultats arreu del país mentre s’entrava el rectorat de la “Sapienza” a Roma. A la mateixa capital l’endemà es duia a terme un tall de trànsit a la Piràmide, un encreuament molt concorregut de la ciutat. La “Polizia de Fidanza”, “La Polizie” i els “Caravinieris” van carregar brutalment contra els concentrats. Els actes a Roma no van donar mes de si i les mirades es centraven en l’afectada L’Aquila. Els veïns d’aquesta ciutat van sortir al carrer el cap de setmana previ a la cimera per retre homenatge als morts del sisme i aprofitar la presència internacional per demanar més ajudes per la reconstrucció. L’altre mobilització va ser el divendres 10 en plena celebració de la cimera. Unes 3000 persones convocades pel sindicat COBAS van sortir caminant de Paganica per dirigir-se a L’Aquila, on un cop allà van ser bloquejats per la policia.
De Gènova a Roma s’ha dissolt el moviment
Els més de 3000 periodistes acreditats durant la cimera van veure atònits com la jugada berlusconiana havia fet el seu afecte. Les accions descoordinades evidenciava que els moviments socials italians no passen per un dels seus millors moments. Els sectors que durant la cimera de Gènova van treballar units per evitar la celebració de la reunió feien palès la seva fractura i la manca de capacitat per engrescar i fer una crida a la resposta organitzada. I es que des del 2001 han passat moltes coses, tots aquells sectors en lluita, des dels “Tutti Bianchi” fins els autònoms han topat contínuament contra un poder mediàtic pràctica i totalment controlat pel president italià. Un clar exemple va ser la resposta d’una ciutadania com la de L’Aquila, on el descontent per la reconstrucció no va eflorir en cap moment pels carrers d’una ciutat fantasma i inhòspita.
No és d’estranyar doncs que les notícies que donaven els mitjans oficials no fessin pràcticament referència a les activitats dutes a terme pels contraris a la cimera i en canvi si que es fessin ressò dels temes públics tractats damunt la taula. Canvi climàtic, combatre la crisi mundial, la fam a l’Àfrica i la situació al Pròxim Orient. Segons experts en lluites socials la situació que es deriva de Gènova 2001 a L’Aquila 2009 pot portar a un estat de reflexió i replantejament de les lluites anticapitalestes per afrontar reptes tant difícils com són el control dels mitjans d’informació i la coordinació per fer-hi front.
Publicat a la Burxa de l'agost 09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada