Llegint psicologia de Walter Riso ,en l’intent de desconstruir models de relació dependents i mal gestionats, m’he trobat aquest breu text de Fernando González.
Crec que sintetitza molt bé la raó per la qual cal procurar construir relacions sanes i revisades. Aquí el teniu.
"Etern plaer amarg, aquest de l’amor! Perpetu desig de posseir la teva ànima i perpètua llunyania de la teva ànima! Sempre serem tu i jo; encara que els meus ulls esguardin els teus de molt a prop, sempre hi haurà un espai en què cadascú es formarà una falsa imatge de l’altre...¿Com puc entendre què sents quan escoltes aquella música, si la meva ànima és diferent de la teva?
Egoisme amarg, aquest de l’amant: voler ser un allà on n’hi ha dos; voler lluitar contra l’espai, contra el temps i contra els límits"
Crec que sintetitza molt bé la raó per la qual cal procurar construir relacions sanes i revisades. Aquí el teniu.
"Etern plaer amarg, aquest de l’amor! Perpetu desig de posseir la teva ànima i perpètua llunyania de la teva ànima! Sempre serem tu i jo; encara que els meus ulls esguardin els teus de molt a prop, sempre hi haurà un espai en què cadascú es formarà una falsa imatge de l’altre...¿Com puc entendre què sents quan escoltes aquella música, si la meva ànima és diferent de la teva?
Egoisme amarg, aquest de l’amant: voler ser un allà on n’hi ha dos; voler lluitar contra l’espai, contra el temps i contra els límits"
2 comentaris:
Martí estic totalment d'acort amb tu. Només revisant els errors podem aprendre i tirar endavant en el llarg aprenentatge que és aquesta vida. Ets un crac nen. Un petó molt gran amic amic.
Tens tota la raó del món. Com m'agradaria poder anar a la mateixa velocitat que tu. Ser que tard o d'hora tornarem a gaudir plegats del paradís!
Publica un comentari a l'entrada