diumenge, 18 d’abril del 2010


TMB i els testos de coeficient intel•lectual


Amb les lleganyes enganxades i amb aquella inquietud matinal que caracteritza el despertar barceloní vaig enfilar cap al metro per iniciar com tots els dies el meu pericle laboral. Amb les mans tacades pel suc d’una dolça taronja vaig treure la T-10 arrugada de dins el bitlleter per introduir-la a la ranura i de sobte, tota aquella son que no et permet ser persona fins a mig matí, va fugir esperitada com per art de màgia. Què veien els meus ulls? “ET CREUS MOLT LLEST? “ un adhesiu d’un color cridaner amb una figura asexuada fent allò que tanta gent fa, colar-se al metro. Ràpidament vaig veure que no es tractava d’una campanya a favor d’aquest gest, ans el contrari, era la darrera croada publicitària de TMB. Un disseny molt auster, simple i concís recordava a tots aquells llestos i llestes que pecar d’egoista et podia costar entre 50 i 600 eurus i que per si no ho recordaves estàvem envoltats de més de 3000 càmeres que vetllaven per la nostra seguretat. Baixant les escales procurant no trepitjar el cordó descordat de les bambes vaig començar a donar toms sobre si em creia molt llest. Mentre rumiava vaig guardar la targeta de 7’85 eurus a la cartera. Com que el metro no arribava per culpa d’una avaria em vaig dedicar a contemplar els anuncis d’empreses privades que envaïen l’andana, la via, les papereres, les televisions...Vaig pensar en el cost econòmic d’aquella estúpida campanya publicitària, en la demanda de desallotjament de Can Vies, en les vagues pels dos dies de descans setmanal dels conductors de bus... Vaig entrar al vagó asfixiat per la munió humana i com vaig poder vaig entreobrir el diari per llegir que Juan Murcia i Miguel Bonilla, responsables de personal de TMB cobraven 7.000 eurus mensuals. Enfadat vaig tancar el diari i la son retornar. Mentre se’m tancaven els ulls vaig tenir un fugaç pensament. Et creus molt ruc?