diumenge, 9 de maig del 2010




Esquinçant el vímet

Palpo incredulitat i llavors inertes, humides després de tants anys perdudes en aquell podrit reconet de sota casa. Te’n recordes? Allà on guardàvem la llenya per atiar el foc d’aquells hiverns tant gèlids, tant... freds.
Les espurnes no avisen i quan s’han després ja res pot desviar l’el·lipse que dibuixen.
Si si, en aquell reconet inert on només hi havia foscor i on ara hi ha revolució, trasbals i canvi. Canvi, canvi i vida...Amor.
El dibuix està traçat i continua perenne en miralls quotidians, cada dia més propis cada dia revifats. L’univers ho sap i en comptes de girar el cap sospira de tendresa, de passió i d’enveja.
Com diuen alguns mots de Xàtiva... juntes en el mateix paisatge. Juntes sota el mateix paraigües. Juntes en el mateix llenguatge.

El vostre amor em fa avui molt més lliure, m’omple, no se perquè d’una desconeguda dignitat.

Per la Sílvia i la Itza, pel dia del seu casament, de part del padrí. Espinalbet (Berga) maig del 2010. Per tot el què han significat aquestes hores.

Si si, el Pi de les Tres Branques m’ha xiuxiuejat moltes coses.





3 comentaris:

silsoca ha dit...

martí, amic, company, amant,
et llegeixo i encara em frisa la pell, encara t'escolto rapsoda d'aquests racons de l'ànima que ningú s'atreveix a nombrar.
Les teves paraules em reafirmen en l'empenta de fer camí perquè encara que la vida ens porti per altres senders sempre sabré tornar a la meva terra, a tu martí.

Martí Gutiérrez ha dit...

Que ets boja! no m'escriguis aquestes coses.
Si no ens veiem aquests dies ens trobem a la plaça per PAtum.
T'estimo

Itza AV Huerta ha dit...

y yo? perdida en la ciudad del ruido, la contaminación, los millones de personas.... perdida un poco sin el Martí, sin la Silvi, sin el Damián... reencontrandome con mis otros grandísimos amores.... pensando en el amor -cuando no es solo de pareja- pienso, irremediablemente en vos. Te espero en esta mi amadisima ciudad.