divendres, 28 de maig del 2010


Ja

Només et mirava els ulls. Vull dir, te’ls resseguia intentant perforar aquelles microtaquetes que te’ls protegien. Mirallets aferrats al voltant d’una retina rasa, verge de desgavell. Memoràndum en deien els de la vora del Tíber. Te’ls continuo mirant perquè només en ells he vist jardins plens d’arbres fruiters, roques esquerpes de cotofluix i ginesta perfumant-me el sexe... necessito escriure-ho. També corrent i jugant, infant, nadó...
Em veia allà, embafat de delectança, al ventre de la Fina.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Genial, delicat

Unknown ha dit...

Ei Martí, no se si et van les peticions, però m'agradaria llegir un text teu que expressi la ràbia que sentim tots per la massacre que ha fet l'estat d'Israel, un altre volta. La veritat, em bull tan la sang que no sabria que dir, ni per on començar, nomes sento un odi, que crec que mai havia estat tan pur..

Muxu bro