divendres, 4 de juny del 2010


Divendres nit de juny, nit de Corpus.
Barcelona fresca i sinuosa.
Barret, mocador i passió penjats al penjador.
Esperant el darrer salt, o el primer…
Flairo , flairo la pólvora d’ahir.
La plaça deserta ja no bateja
El palpitar ha arribat delicadament Llobregat avall,
com una evidència tot deixa de ser important.
Plaça, foc, música i suor.
El roig del barret per no oblidar cap dels detalls
per no desatendre la mirada de l’àliga, el giravolt del gegant, el repic dels turcs, els saltirons dels nans, l’orgasme dels plens, la dolçor de la barreja...
Sense Patum no existiria l’amor.


3 comentaris:

El güerito de la salsa ha dit...

gran frase aquesta darrera, "sense patum no existiria l'amor". I com ens agrada cercar-lo descendint a l'orgàsmic infern dels Plens!!! El cor en un puny, company, el cor en un puny

elscliks ha dit...

Quina Patum company, quina Patum!
Et vas perdre el segon salt, la plaça la meitat de plena i el cor en un puny, ja ho has dit bé ja.
Encara avui retumben els tirabols d'ahir. Un petó amic.
Un dels millors salt de plens el que vaig fer amb tu...

El güerito de la salsa ha dit...

l'any que ve hi seré a tots i cadascun dels balls, al teu costat mestre!!! Diverses ampolles de barreja en donaran fe!