Z.A.L. (*)

L’iman de Folegandros...”l’horitzó d’absències infinit”, la porta de la nevera oberta i a dins caducitat a tort i a dret malgrat que l’enlluernament no em deixava llegir les tapes on una màquina d’algun polígon industrial havia estampat, mecànicament, la data de la seva fi.
Occident i Orient barrejats sota la mateixa idiosincràsia d’estoïcisme mal entès. La quotidianitat esdevenia l’heroïna demolidora per convertir-se, mecànicament, en la morfina del demà. La carta mal tancada presumia del seu remitent mentre un malaltís acèrrim defensor de James Wan esperava el millor moment a la cantonada

El polígon industrial continuava en moviment. Els torns eren seguits.

(* Zona d'Activitats Logístiques)

Algú sap on puc trobar una goma?

Sóc animador, educador, actor, psicòleg, guia turístic, micòleg, traductor, ponent, lingüista, psiquiatre, dissenyador, formador, escriptor, dibuixant, actor, mag, cantant...en definitiva, sóc mestre. Treballo en una escola de l’humil barri barceloní de la Verneda on evidentment les condicions són majoritàriament molt precàries. Aquest més hem anat de colònies. Dos dies només ja que la condició socioeconòmica de les famílies ronda, m’atreviria a dir, el llindar de la misèria. Només han pogut gaudir d’aquesta intensa sortida de dues jornades la tres quartes parts del discents. La quarta part restant no ha pogut pagar els 80 euros que valia poder sortir, durant dos tristos dies, de la quotidianitat i paràlisi que nodreixen els carrers del barri.
M’acaba d’arribar una notícia des del barri veí de les Corts. Les escoles de tot el districte decideixen la supressió de les colònies en resposta a l’anul•lació de la jornada intensiva del més de juny. Torno a encetar el tema que tantes vegades m’ha fet bullir el terrat. Francament és complicat d’abordar, d’entendre les parts implicades. Els mestres que denunciem que l’aplicació vulnera de manera flagrant la llei d'educació de Catalunya, que estableix un llindar de 1.050 hores lectives per curs, que al juny fa massa calor per treballar. Els pares queixant-se de la desaparició de les colònies. Els 1500 monitors, personal de servei i cuina que viu del lleure, de l’educació no formal i que també llencen el crit al cel. Ens trobem doncs en una situació infinitament ambivalent que posa sobre la taula de l’educació d’aquest país dues prioritats, l’econòmica-laboral i la pedagògica. Sempre defensaré la segona. No obstant els i les docents d’aquest país que encara creiem en l’educació com un valor inalienable ja fa massa temps que estem patint les conseqüències i es que al meu centre no hi ha diners ni per gomes.

"A peu de carrer"; Burxa, octubre de 2010

La ringrazio Laura. Ci sono molti Pieros oggi a Baghdad, a gaza o per l'occidente. Ci vidiamo presto.

El Barça fa un “coitus interruptus” en el pla Miniestadi

El dimecres 13 d’octubre el F.C.B. va sol•licitar la paralització de la reordenació dels seus terrenys a les Corts.

La Coordinadora d’Associacions de veïns i entitats de les Corts ha rebut amb entusiasme però amb cautela la decisió del nou president del Futbol Club Barcelona, Sandro Rosell, d’aturar el procés de requalificació dels 70.000 m2 que el club volia destinar a la construcció de 1.600 pisos amb els seus respectius equipaments. El procés iniciat a l’estiu del 2009, en ple auge esportiu blaugrana, pretenia una modificació del P.G.M. ( Pla General Metropolità) per requalificar una zona, la de l’actual Miniestadi, catalogada com a equipaments esportius consolidats i convertir-la amb zona d’habitatges i equipaments públics. La permuta iniciada per l’antic president Joan Laporta pretenia fer un trasllat de qualificació amb uns terrenys de Moncada i Reixac i de la Plaça Alfons Comin al barri de Gràcia. Rosell ha donat la raó als veïns afirmant que aquests dos punts no complien les condicions idònies com a equipaments. El president declara, en una carta adreçada als veïns, que la voluntat de la nova junta no és immobiliària i que no volen desprendre’s de patrimoni del club. Cal recordar que dels 70.000m2 totals, el Barça en cedia 50.000 per zones verdes i equipaments com un CAP, un IES i una residència per la tercera edat. Segons la Coordinadora aquests serveis no eren suficients tenint en comte les noves 1.600 vivendes i el dèficit històric d’equipaments de la zona. Actualment el veïnat confia en l’administració que a canvi de la suspensió vol mantenir la demanda dels 11.2000m2 per emplaçar-hi els futurs equipaments. El Barça se’n veuria beneficiat ja que el consistori, a través de plans parcials, cediria llicències per construir un hotel, diverses instal•lacions adreçades al socis, una nova pista de gel i un nou pavelló, tots aquests ubicats als actuals terrenys del Palau Blaugrana. És en aquests terrenys on volen incidir ara els veïns i on no finalitzen les seves peticions de cara a aconseguir un pavelló municipal i un nou IES.

Burxa novembre 2010

Posa't a ballar Rocksteady suaument

Com m’amoreges! Retorçada entre el meu ventre i la punta estimulada dels dits dels peus. Com t’esmunys entre entrellaçades entranyes i retopes el costellam encrostat. Melodia esfilagarsada, greus colpidors i ja no ser on tinc la orella, el melic ni els genitals. Embriaga’m altra volta i fon-me amb l’apassionat o apassionada que et sent com jo, que befa amb tu, que sanglota amb tu, que perviu gràcies a tu. Reviscola’m els malucs i flueix fins l’eternitat! Com només tu saps fer-ho.

Poruc, poruga, porucs

No t’ho pensaves pas eh? Pa tou per avui gana pel demà...tic-tac tic-tac. La plaça bruta però, confonent-me entre la multitud, diviso aquella pell colrada resseguida per la bromera de les seves dents. De reüll m’amaro del seu plaer i el faig meu. És quan torno sol a la butaca de Joan Maragall i com un mosaic de petites i delicades credencials estructuro subjectivament LA LLEI DE L’AMOR. Hem ressona Cesare Pavese en “l’exaltació de l’ofici de viure” i com un glop de reafirmació entenc ara perquè tot ha canviat menys les credencials, la fe, la determinació de prevaldre en la perenne religió.
Silenci, el pati dorm i Pasolini em xiuxiueja des de la finestra “Solo l’amare, solo il conoscere conta”... em colo doncs en el seu desert devastat de falsos miratges i esdevinc oasis.

Quin gran coratge al sentir la olor del desig inoportú

Pipilotti Rist

El passat 21 d’octubre vaig poder descobrir la Pipilotti Rist. Aquesta videoartista sueca anomenada Elisabeth Charlotte Rist però que va agafar el sobrenom de Pipilotti per influències de “Pipi calzaslargas” ens mostra una obra mestra a cavall entre el conceptualisme i la tendresa humana. I es que si alguna cosa aconsegueix crear Rist és plaer. El capta mitjançant el color, el so ( menció especial pel tema “Wiched Game” de Chris Isaak i que canta ella mateixa) i evidentment l’extraordinari muntatge de projeccions. Com que no hi entenc molt només em queda recomanar aquesta fantàstica obra que, al poder ser, intenteu anar a veure a primera hora, abans que les riuades d’energúmens sense cervell, anomenats “guiris”, envaeixin la Fundació Joan Miró.
Salut, art i plaer!

"Le ceneri di Gramsci" part VI i VI de Pier Paolo Pasolini

Espectacular!

Beirut maig del 2010

Dos dies després de l'assalt i l'assassinat d'activistes per part del Tzahal en els vaixells que portaven ajuda humanitària a la franja de Gaza - coneguts com la 'Flotilla de la Llibertat, que havia partit desde Turquia- , a ciutats de tot el món es van mobilitzar per denunciar la impunitat de l'estat d'Israel. Aquesta sèrie de fotos les va realitzar a la capital del Líban, Beirut, un bon amic fotoperiodista, on totes les organitzacions polítiques libaneses d'alliberament nacional i d'esquerres es van afegir en aquest clam internacional. Entre d'altres van assistir Hezbullah i el partit comunista libanès. L'escenari, la plaça coneguda popularment com la Plaça dels Màrtirs, davant de l'edifici de l'ONU.
Veure més a: http://www.flickr.com/photos/maskoni/

El periodista maltès Joe Sacco publica, després de dos anys de feina i la seva tercera visita a la Franja, el seu llibre "Notas al pie de Gaza". Després dels èxits com Gorazde, Palestina, El Mediador o War's End, recomano a tots i totes aquelles que disfrutin llegint còmic periodístic la gran obra d'aquest modest però punyent mestre.

http://www.libreriamanga.com/comic.asp?id=12353

Recomanació

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/179225

El lingüista Noam Chomsky va elaborar la llista de les “10 Estratègies de Manipulació” a través dels mitjans: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/404664/index.php

Vallespir 25, la partida d’escacs continua oberta

“La història inacabable” un film que els veïns i veïnes de l’immoble núm. 25 del carrer Vallespir porten vivint en carn pròpia des del 22 de maig de l’any 2008. Va ser aleshores quan la negativa de la propietària de reparar uns desperfectes a la part posterior de l’immoble va aixecar els primers ais de sospita d’un possible assetjament immobiliari. Segon el que estableix l’article 118 de la LAU (Llei d’Arrendaments Urbans) “El propietari té la facultat de resoldre els contractes d’arrendament si les obres de rehabilitació superen el 50% del valor actual de les vivendes” Al voltant d’aquest article ha girat la batalla iniciada ara fa més de dos anys entre els veïns, la propietat i les seves respectives advocades. Després de que el jutge indagués sobre els informes presentats per les dues parts sobre l’estat de l’immoble i veiés que els números sobre el valor que li donava cadascú no coincidia va ordenar a un pèrit que elaborés un nou informe. Aquest va valorar els pisos de 82 metres quadrats en uns 23.000 euros i els de 58 metres quadrats en 17.000. Els veïns van respondre atònits que si el preu era aquest compraven els habitatges i així evitaven el seu propi desnonament. Després de varies sentències, alguna d’elles, favorables als veïns es va declarar, el passat 16 de febrer que l’immoble estava en ruïna econòmica. Des del Centre Social de Sants i conjuntament amb altres associacions de veïns es van entregar el passat més de juliol 880 signatures al districte per tal d’evitar l’execució de la sentència. Sembla ser que a dia d’avui l’advocada de la propietat, Helena Costa ha declarat que no té intenció d’executar-la. Ara la partida resta a les mans del jutge i del districte de Sants que, sense discussió, tenen a les seves mans la vida de quatre veïns jubilats sense recursos per fer front a un nou habitatge.

Arboricidi a Carretera de Sants

Els veïns i veïnes de Carretera de Sants poc es pensaven que les obres iniciades a principis de setembre de 2009 produirien l’espiral de conseqüències d’aquests darrers quatre mesos. Emmarcat dins el pla urbanístic “Fent Barcelona” el consistori va iniciar les obres d’arranjament del carrer de Sants, entre Pl. de Sants i Riera Blanca. Aquestes obres que tenen un termini d’execució de dos anys pretenen adequar les calçades i voreres per tal d’adequar-les a les necessitats, segons l’ajuntament, d’una nova Barcelona. Una ciutat que, segons el ja esmentat pla, ha de reduir el transport privat afavorint així la mobilitat de vianants i el foment del transport “públic”.
No obstant a finals de maig dues veïnes detectaren que, de forma progressiva, anaven desapareixent els arbres de Carretera, fet que les va portar a mobilitzar-se i a recollir prop de 400 firmes. Veient que l’arboricidi no s’aturava el passat 28 de juliol es va convocar una assemblea veïnal a la confluència de Badal amb Carretera. En aquesta convocatòria hi assistiren una cinquantena de persones que van mostrar la seva indignació per la decisió unilateral de retirar els arbres, fet que consideren un atac a un valor emocional i quotidià, a la pèrdua d’ombra de les seves cases i a la malversació de l’aïllament sonor que suposa el fet de la tala de plataners. Les mobilitzacions no s’han aturat i el passat 27 de setembre es va celebrar una segona assemblea on els veïns van celebrar la no tala dels plataners entre Badal i Riera Blanca i on van decidir portar al Síndic de Greuges les seves reivindicacions i la possibilitat d’una futura coordinació amb altres barris per tal d’evitar el desert “fashion” en que s’està convertint Barcelona.

Ballem com sabem a Sotllo

Una catarsi d’alegria folla. Injeccions d’incoherència, inexactitud gestual, absurditat erigida només perpetrada per la pròpia exultació...i la teva. Sinergies que ens abracen cautelosament i que ens desabriguen com nadons fràgils en temps de dependència lactant i afectiva.
Adoro la teva nitidesa, la teva senzillesa mofada capaç d’esbudellar la retòrica més sigil•losa. Contundència a cops d’humanitat, fragilitat i escolta.
Ets l’espill on, sota cap circumstància, vull deixar de percebre’m, d’estimar-me...d’estimar-te.
Ets tot el què no sóc o el que , inútilment, pretenc ser.
Ets tu germà. La impossibilitat de desprendre’m de l’entesa perpètua.

Explica-me’n un altre

El pati respira i cala aquella frescor de terres uberoses i roba remullada.
Els anys no han passat en aquest indret. L’escabetx en forma de formol aviva les esquerdes que, colpidorament, mantenen vives totes aquelles quotidianitats arrelades en fers obrers i austers.
Senzilleses apamades, crits i rialles estrepitoses entre olors d’oli barat que foragiten els inerts d’esperit individualista. No goséssiu pas transgredir-nos! Som el què volem o el què ens deixen ser...però carai que bé que s’està envoltat de sobrietat!

Bons propòsits

Anotar en una llibreta el nom de tota la gent que es diu d'esquerres i maltracta els cambrers dels restaurants

Joan Barril i Joan Ollé

Aqui, ara i així! jajaja!

Per tu Mirlo Blanco perquè puguis iniciar-te en el plaer de poder gaudir de la música com la cosa més bonica, com a art, com a plaer com...el què tu vulguis!