Patim, hi ho fem perquè quelcom de la lletra petita porta tint de sagristia podenta. “Patam” quan aquest colorant ens inunda venes i artèries i ens “Indignam” i aixequem veu i coll. Tot cercant, buscant i ponderant plaers i dolors, descendim, assossegadament, a la perenne plenitud de la Patum.
Algunes construccions les vaig robar del Marcel Caselles, el dimarts 21 de juny, en motiu del concert de Patum que va realitzar l’ESMUC al museu Etnològic de Catalunya.
dijous, 23 de juny del 2011
dilluns, 20 de juny del 2011
dissabte, 18 de juny del 2011
Recomanació
Un cop finalitzat el suculent i fructuós TAST DE VINS, realitzat durant aquesta tardor-primavera al Casal Independentista de Sants, us deixo amb dues excel·lentíssimes recomanacions. Avisar que, tant el Negre de Negres, un cupatge de Garnatxa negra, Carinyena, Cabernet Sauvignon i Syrah del Priorat, com el Nun de varietat Xarel·lo i, paradoxalment amb criança en barrica, només són a l’abast de paladars granats i per les butxaques més copioses ( 20 i 35 eurus respectivament).
A gaudir de la VIda!
dijous, 9 de juny del 2011
dimarts, 7 de juny del 2011
Los combates Cotidianos (recomanació)
"Los combates cotidianos” els quatre volums, una sèrie oberta amb tapa dura, de la que pel moment, acaba d’aparèixer en castellà la quarta entrega. Produida per Manu Larcenet, un dibuixant francès amb llarga trajectòria i que durant molts anys,des de 1994 fou membre de la revista d’imaginari punk “Fluide Glacial”. El primer volum d’aquesta obra va aparèixer el 2004 i va rebre el reconeixement en forma de premi a la prestigiosa Fira d’Angoulême. El van seguir, el mateix any, el segon volum, “Tantas pequeñas cosas…” i el 2006 el tercer, “Lo que de verdad cuenta…”.Fins que ara, després d’una impacient espera, ha sortit el quart “Clavar clavos”. A “Le Combat ordinaire” (Los Combates cotidianos (2004) l’autor ens il·lustra la vida exetrior i interior de Marco, un fotògraf de guerra retirat per un temps indefinit, una mica neuròtic i escèptic, que passa de retratar la violència de les guerres espectaculars a fotografiar un altre tipus de guerres, les que cada dia han de viure els estibadors de la fàbrica on treballava son pare. Treballadors, que després de renunciar a tot per ser encadenats a la fàbrica, amb les transformacions neoliberals i la reubicació del mercat productiu, veuen amenaçats els seus llocs de treball, quan ja no tenen forces ni per lluitar.
dissabte, 28 de maig del 2011
Més Casasses, refrany
Al pot petit hi ha poca confitura
i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura,
la llibertat, la llei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura,
i el paradís, un bon plat de verdura.
i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura,
la llibertat, la llei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura,
i el paradís, un bon plat de verdura.
dijous, 26 de maig del 2011
dimarts, 10 de maig del 2011
dilluns, 9 de maig del 2011
Sofres
Com un “bestseller” vas arribar,
amb lluentor de tapes arteroses.
L’explosió de la metxa
que consumeix ràpid,
l’oxigen alliberador.
Quan va viure Molière?
Després del fingit fuet de patum,
pólvora buida, imitació xinesa.
Et queda “el clàssic”,
de metxa lenta, mai tenallada,
que és llum ignífuga,
car és lenta i escalfa.
recomanació
La gran comèdia clàssica sobre la hipocresia humana
El misantrop és una de les peces més brillants de Molière, i el seu protagonista excel·leix entre tots els arquetips humans que poblen la literatura dramàtica universal.
Alceste és un home tocat per una aversió profunda a tot allò que respira i es mou al seu voltant, però té la virtut de resistir-se a qualsevol interpretació unívoca: si d’una banda és difícil que no simpatitzem amb la seva crítica hilarant i implacable de la hipocresia, la mediocritat i la petulància que l’envolten, de l’altra també costa passar per alt les seves febleses i contradiccions, la seva condició de botxí i de víctima al mateix temps. Sorprèn comprovar com, tot i haver estat escrita al segle XVII, El misantrop no ha perdut vigència. D’alguna manera, la societat continua oferint motius de sàtira i ridiculització que encaixen perfectament amb la divertida peça de Molière.
És, precisament, amb la voluntat decidida de subratllar-ne la vigència i la modernitat que Georges Lavaudant ha revisat aquest clàssic universal, i ho fa amb un text traduït, a la Sala Gran del TNC i amb un equip de pesos pesants de l’escena catalana actual.
dijous, 5 de maig del 2011
dimecres, 4 de maig del 2011
diumenge, 1 de maig del 2011
Presentació del nou CD d'Antònia Font
Després dels tres concerts de presentació a Barcelona, aquí tenim un dels millors temes de l'album "Lamparetes" d'Antònia Font.
divendres, 29 d’abril del 2011
divendres, 22 d’abril del 2011
Com t’ho podria dir flor de gessamí.
Ja em vas avisar, a Hammamed,
perseguint-me pels carrerons de la medina,
amoixant-me de fragàncies amazigues.
Les injuries eren totes per tu,
mentre jo intentava abastar
el teu pistil enganxós d’essències àrides.
Ets foll! cridava el rusc a l’uníson,
mentre tu t’emprovaves unes nike falses.
Es va aturar la vida,
va parlar el silenci.
dissabte, 16 d’abril del 2011
diumenge, 10 d’abril del 2011
matí del nou
Qui es va inventar la pau? La deshora inexacta que Ra desencalla inoportú! Austeritat altre cop, perpètua a tothora. Embolcall com paper de regal dels vint duros. L’ordre del dia? El desordre. Amb els punts importants a cada element. Sol, diari, cigarret(s) i tu mare calmada, sempre tèbia, de reüll.
divendres, 8 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)