No he escrit
perquè;
La cortina s’ha mogut
quan la nit era dormida.
Ells han plorat a Dubrovnik
les carícies anhelades.
El vi fa sol i ombra
a la plaça de la Font.
No he escrit
perquè;
L’MDMA t’ha banyat
de quantitats efímeres.
La flor carbassa ha rebrotat
mentre les dents de lleó s’amagaven de la tramuntana.
El sol ha entimidit l’estiu
i tu i jo ens hem torrat com anxoves.
El film s’ha col·lat
per convertir-se en pel·lícula.
No he escrit
perquè;
L’escriptura ha estat mitigada
pel viure.
El protagonista entra muntat
a cavall. (Però si la càmera
retrocedia veuríem l’actor
sobre un cavall de fusta mogut
per un tramoista davant un
bosc projectat en una pantalla.)
Joan Brossa ( El dia a dia)
Aquesta obra de David Vann, nascut a la illa d’Adak, Alaska ha estat comparada a la dels escriptors del seu país, Hemingway i Cormac McCarthy. I es que d’aquest darrer, la Carretera té molt a veure amb Sukkwan Island. Jim, un pare ple de culpabilitats, matrimonis frustrats i cavil·lacions que no el deixen viure en pau, decideix convidar el fill, del seu primer matrimoni, a una solitària illa d’Alaska. La idea de Jim és recuperar el temps perdut i aquells vincles paternals, que el temps i la distància no l’hi havia permès de dur a terme. A mesura que passen els dies la situació es va tornant cada vegada més insostenible i asfixiant, fins que la tragèdia es manifesta.
La duresa i l’enquistament que l’autor va creant de forma minuciosa, sense utilitzar construccions difícils, amb un llenguatge fàcil però complex, m’han semblat dignes d’una obra mestra. Com un imant la novel·la et va enganxant, malgrat les grans dosis de rudesa i follia fosca, i en alguna ocasió no saps si vols aturar-te i agafar una mica d’aire o continuar submergint-te en la complexitat del seu protagonista, en Jim, que encarna aquella reflexió en veu alta a cavall entre la bogeria o la complexitat interior de l’ànima.
Un cop finalitzat el suculent i fructuós TAST DE VINS, realitzat durant aquesta tardor-primavera al Casal Independentista de Sants, us deixo amb dues excel·lentíssimes recomanacions. Avisar que, tant el Negre de Negres, un cupatge de Garnatxa negra, Carinyena, Cabernet Sauvignon i Syrah del Priorat, com el Nun de varietat Xarel·lo i, paradoxalment amb criança en barrica, només són a l’abast de paladars granats i per les butxaques més copioses ( 20 i 35 eurus respectivament).
A gaudir de la VIda!
Com un “bestseller” vas arribar,
amb lluentor de tapes arteroses.
L’explosió de la metxa
que consumeix ràpid,
l’oxigen alliberador.
Quan va viure Molière?
Després del fingit fuet de patum,
pólvora buida, imitació xinesa.
Et queda “el clàssic”,
de metxa lenta, mai tenallada,
que és llum ignífuga,
car és lenta i escalfa.
