dilluns, 2 de novembre del 2009

Possible connexió entre el cas Millet i la gestió de l’orfeó de Sants

Els cantaires veuen paral·lelismes inquietants en l’assessorament de Raimon Bergós.


La situació del Cor de Cantaires de l’Orfeó de Sants s’ha convertit en un autèntic calvari després de fer-se públic, el 20 de setembre, l’assessorament de Raimon Bergós en l’afer Millet. Els fets es remunten a principis d’estiu del 2008 quan els membres de cor van rebre,via circular, una notificació informant-los d’un canvi de direcció musical. Montserrat Tous, després de 28 anys al càrrec; va ser substituïda per Alfred Cañamero. Els canvis estructurals en el si del funcionament artístic van anar encapçalats per la creació de dos nous cors, el Nou Orfeó de Sants i el Cor Pérez Moya. Relegant progressivament al Cor de Cantaires en un dels grups anomenat ,a partir d’ara, Cor Històric. 33 membres d’aquest darrer s’aferren als estatuts, dels quals se’n desprèn que a l’Orfeó només hi pot haver un únic cor. Aquest canvi s’ha llegit com una estratègia de la direcció ,encapçalada per Joan Rovira, per apagar les veus dissidents d’un projecte controvertit. Les sospites dels denunciants vénen de molt lluny, quan el 2003 la compra dels terrenys de l’antiga seu va anar precedida per la creació de la Fundació Sants XXI. Un òrgan justificat per l’actual president com a ens que permetria estalviar-se impostos i que va ser configurada sense l’aprovació de l’assemblea per raons de temps. Curiosament els vincles entre associació i fundació són prou sospitosos ja que els dos comparteixen mateix president, Joan Rovira i els dos comparteixen tres quartes parts de membres. Però això no és tot. Independentment de la creació de la fundació i la compra i edificació, no acabada per falta de pressupost, de la nova seu al carrer Papin amb Miquel Àngel, els cantaires es queixen de la ocultació perpètua de les entrades i sortides de diners i la poca transparència de balanços i operacions entre ambdós organismes (fundació i associació). Concretament el període entre 2001 i 2005. De fet, un cop esclatat l’afer Millet, es va fer públic que Raimón Bergós, assessor especialitat en temes fiscals i conegut per participar com a vocal en la junta directiva del F.C. Barcelona i com a assessor de la C.C.M.A. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, havia recomanat la creació de la Sants XXI i la nova estructura interna que vinculava l’associació amb la fundació. Un cop apareguda la carta on s’evidenciaven recomanacions de Bergós a Millet per fer frau a Hisenda, l’assessor deixaria els càrrecs tant al Barça com a la CCMA. És aquest fet ocorregut que confirma les sospites de que Bergós estava darrera de tots els moviments que estava duent a terme la direcció de l’orfeó. Curiosament la similitud d’estructuració interna entre l’Orfeó de Sants i l’Orfeó Català són bastant coincidents. El de Millet estava compost per un consorci, una associació i una fundació. El del barri prescindeix del consorci però manté l’associació i la fundació, creada curiosament a recomanació de l’assessor Bergós. Actualment el Cor de Cantaires es veu obligat a funcionar paral·lelament a la resta de recents cors de l’Orfeó. Assagen a Cotxeres i l’única resposta que han rebut de l’aturada d’obres de la nova seu ha estat que amb el pressupost inicial s’ha aixecat l’estructura principal i que només manca finalitzar la part interior. Després de varies demandes interposades, entre d’altres per no deixar entrar assessors dels denunciants a les assemblees, han presentat un escrit a la fiscalia denunciant cada una de les coincidències amb el cas del Palau. Podríem trobar-nos davant d’un apèndix de l’afer més impactant dels darrers mesos. Fet que evidenciaria que la classe política i la corrupció van sovint de bracet.

Burxa octubre 2009