dilluns, 16 de novembre del 2009


Pa, vi i gasosa


Felicitat ensopegada en minuts d’exuberant humanitat
Ingredients perennes d’una pàtria volguda.
El vent carregat d’emanació mediterrània,
Sinuoses branques de faig pentinant els nostres cors joves de voluntats i nobleses.
El cotxe fa olor de fum i tots nosaltres ja fa estona que anem sortosament drogats i embriagats d’autèntica joia.
Els miro als tres i els percebo com tres àngels que un innocent nen ha col·locat al pessebre d’aquest dia quimèric.
El sol s’amaga suggerint la finalització del jorn.
Malauradament aquest no podrà desenganxar-se mai més de les nostres ànimes.
Si us plau em portes un cigaló?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Martí,
dius tantes coses importants i difícils d´explicar...i que són de l´ànima(com dius tu) i són del jo(la ment amagada a la ment, que dius tu).
Felicitats!
Una abraçada!
Júlia
Em sembla que necessito veure els jocs de magia!

Anònim ha dit...

Martí et trobo a faltar. Espero que estiguis bé. M'agradaria poder estar al teu costat ara mateix i abraçar-te i fer-te un milió de petons fins a descolorir-te la melanina de la teva pell. un dia quan pugui et trucaré i a veure si et puc veure els teus ulls sincers i altius. T'estimo estimat.
;)