dimecres, 20 de gener del 2010

Tants estrats de paorosa jacimentació
La bonhomia ja no impera
Espellifada o no ja no serveix ara i aquí
Impàvidament em poso a apedaçar roba neta
“...perquè tot està per fer i tot és possible...”

2 comentaris:

Júlia ha dit...

M´ha agradat molt!. Molt bonic.Felicitats.
Jo penso el mateix i s´agreeix el final.
Júlia

elscliks ha dit...

l'últim fragment és del poema "Ara mateix" de Miquel Martí Pol