Amb un amic al mar
El passat 16, 17 i 18 vaig poder gaudir de tres dies d’ecosistemes marins i terrestres amb un gran amic. Les terres del Cap de Creus, amb els seus bancals anònims i perfectament arrenglerats van ser els testimonis d’un fet nou per mi. Em vaig capbussar amb un tratge de neoprè que una amiga m’havia regalat pel meu 25é aniversari. La sensació de control va ser una de les més palpables. Jo i el fons marí, jo i l’aigua, jo i els animals…quina desigualtat tant gran. L’home sense cap mena de dubte és el gran depredador del planeta Terra, cosa que ha demostrat i està demostrant contínuament amb la seva sobreexplotació i devastació. No obstant amb el meu amic Icar vam coincidir en què el medi es fa inhòspit i autènticament amenaçador quan no el controlem. Potser la por a vegades pot ser bona, fins i tot quan el nostre egocentrisme humà se’n veu perjudicat.
El passat 16, 17 i 18 vaig poder gaudir de tres dies d’ecosistemes marins i terrestres amb un gran amic. Les terres del Cap de Creus, amb els seus bancals anònims i perfectament arrenglerats van ser els testimonis d’un fet nou per mi. Em vaig capbussar amb un tratge de neoprè que una amiga m’havia regalat pel meu 25é aniversari. La sensació de control va ser una de les més palpables. Jo i el fons marí, jo i l’aigua, jo i els animals…quina desigualtat tant gran. L’home sense cap mena de dubte és el gran depredador del planeta Terra, cosa que ha demostrat i està demostrant contínuament amb la seva sobreexplotació i devastació. No obstant amb el meu amic Icar vam coincidir en què el medi es fa inhòspit i autènticament amenaçador quan no el controlem. Potser la por a vegades pot ser bona, fins i tot quan el nostre egocentrisme humà se’n veu perjudicat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada