H2O

L’hortet ja fa un parell de mesos que comença a fer goig. Ja s’han collit els primers enciams ( trocadero, fulla de roure i maravilla). Les tomaqueres comencen a enfilar-se per les canyes que molt amablement em va donar el savi meteoròleg colomí Josep Niubó. Després de ser atacades pels pardals, les pebroteres sembla que van empenyent amb força tot recordant les difuntes bledes assassinades per una garsa afamada. Però el més important, a partir d’ara totes les hortalisses podran gaudir d’aigua extreta directament del pou. Aquest cap de setmana varem poder extreure H2O i omplir la bassa que a principi de segle havia construït el meu besavi. Així doncs s’ha acabat anar amunt i avall amb les garrafes. Un dels tants aprenentatges que m’ha aportat l’hort és que l’aigua és el món per utilitzar-la. No es tracta de si en gastem molta o poca sinó l’ús que se’n fa i la propietat que la gestiona. Jo per sort la trec de terra i la torno a la terra, potser per això em mereixo no pagar-la.