Les set de la tarda i el sol de Tots Sants ja fa estona que s’ha perdut darrera la silueta de Filicudi. En Marcelo i en Maurizio fa mitja hora que han tancat les mules als estables que hi ha bora la Roca Bucata. Saluden en Giovani que encera la seva barca entremig de xarxes foradades i bidons blaus.
La jornada ha estat variable, com sempre. Han carregat ciment amb l’animal de càrrega fins a la casa que la Rosina està fent-se molt a prop del cràter. Mentre esperaven que el Marco els tornés a cridar, s’han passat llargues estones a la botiga de queviures observant el mar i afertant-se de “panini” de mozarela de búfala, tomàquet raff i alfàbrega.
Ara, amb els banyadors encara molls, deixen els arpons rovellats al quartet dels pescadors d’un moll que ensuma a peix i tàperes.
En Maurizio passa la ma per sobre la tensa espatlla del Marcelo.
- Com estàs? Encara estàs amb allò de la sirena?
- No, estic bé – va dir en Marcelo
- Fa temps que no apareix a la Cala Nera?
- Maurizio, et puc llegir una frase que he escrit?
- Es clar company
- “Des de les hores l’hem trobat a faltar, en el sol, en la tempesta i en el crepuscle”
- De qui és Marcelo?
- D’un tal Paul Auster, em sembla...
- I aquest qui collons és?
- No en tinc ni idea Maurizio, em sembla que és un ianqui.
Els dos nois, sense adonar-se’n, es trobaven davant de les seves respectives cases. Els banyadors se’ls hi havia eixugat i la marinada semblava no deixar-los més temps per conversar. S’abraçaren de forma masculina i s’acomiadaren.
La jornada ha estat variable, com sempre. Han carregat ciment amb l’animal de càrrega fins a la casa que la Rosina està fent-se molt a prop del cràter. Mentre esperaven que el Marco els tornés a cridar, s’han passat llargues estones a la botiga de queviures observant el mar i afertant-se de “panini” de mozarela de búfala, tomàquet raff i alfàbrega.
Ara, amb els banyadors encara molls, deixen els arpons rovellats al quartet dels pescadors d’un moll que ensuma a peix i tàperes.
En Maurizio passa la ma per sobre la tensa espatlla del Marcelo.
- Com estàs? Encara estàs amb allò de la sirena?
- No, estic bé – va dir en Marcelo
- Fa temps que no apareix a la Cala Nera?
- Maurizio, et puc llegir una frase que he escrit?
- Es clar company
- “Des de les hores l’hem trobat a faltar, en el sol, en la tempesta i en el crepuscle”
- De qui és Marcelo?
- D’un tal Paul Auster, em sembla...
- I aquest qui collons és?
- No en tinc ni idea Maurizio, em sembla que és un ianqui.
Els dos nois, sense adonar-se’n, es trobaven davant de les seves respectives cases. Els banyadors se’ls hi havia eixugat i la marinada semblava no deixar-los més temps per conversar. S’abraçaren de forma masculina i s’acomiadaren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada