El secreto de sus ojos
De nou, la col·laboració entre Juan José Campanella i Ricardo Darín ens deixa enganxats a la butaca els cent vint-i-nou minuts que dura la pel·lícula. El secreto de sus ojos, que està basada en la primera novela de l’escriptor argentí Eduardo Saccheri La pregunta de sus ojos, és una mescla de thriller i drama romàntic amb uns tocs d’humor.
La pel·lícula relata la història de Benjamín Espósito, un treballador dels jutjats que s’acaba de jubilar i omple les seves hores escrivint una novel·la, basada en un assessinat que va investigar fa 25 anys. Els records d’aquella tràgica història el porten a enfrontar-se amb un dilema d’amor que l’obsessiona des da fa massa temps. Campanella explica una història realment original, profunda i plena de sentiments que manté la intriga fins al final. Amb El secreto de sus ojos, Campanella segueix amb la temàtica de les seves anteriors pel·lícules, el drama, els elements romàntics, el sentit de l’humor i la humanitat que desprenien El hijo de la novia i El mismo amor, la misma lluvia, tot envoltat per una trama criminal. A més, ens mostra el seu incondicional amor pel seu país, centrant la història a Buenos Aires, i la crítica a la dictadura argentina i a la corrupció de la Justícia.
Així, El secreto de sus ojos compta amb un guió elaborat, a més, reforçat amb una magnífica actuació de tots els actors. Com sempre, Ricardo Darín ho dóna tot per construir el seu personatge. Amb la seva xarrera i el seu bonic accent argentí és capaç de fixar tota l’atenció de l’espectador, fins i tot en els llargs diàlegs. A més, forma una esplènida parella amb Soledad Villamil, com ja vam comprovar a El mismo amor, la misma lluvia. La pel·lícula també compta amb una gran interpretació dels secundaris, com Guillermo Francella o l’escalofriant Javier Godino.
I no només destaca per les brillants interpretacions, sinó que El secreto de sus ojos també t’atrapa amb una ambiciosa posada en escena: un muntatge excel·lent amb abundància de plans detalls i el recurs del flashback, a més d’una molt bona fotografia. Tot això, fa que aquesta producció argentina hagi aconseguit molts elogis per part de la crítica i una bona recepció a taquilla.
De nou, la col·laboració entre Juan José Campanella i Ricardo Darín ens deixa enganxats a la butaca els cent vint-i-nou minuts que dura la pel·lícula. El secreto de sus ojos, que està basada en la primera novela de l’escriptor argentí Eduardo Saccheri La pregunta de sus ojos, és una mescla de thriller i drama romàntic amb uns tocs d’humor.
La pel·lícula relata la història de Benjamín Espósito, un treballador dels jutjats que s’acaba de jubilar i omple les seves hores escrivint una novel·la, basada en un assessinat que va investigar fa 25 anys. Els records d’aquella tràgica història el porten a enfrontar-se amb un dilema d’amor que l’obsessiona des da fa massa temps. Campanella explica una història realment original, profunda i plena de sentiments que manté la intriga fins al final. Amb El secreto de sus ojos, Campanella segueix amb la temàtica de les seves anteriors pel·lícules, el drama, els elements romàntics, el sentit de l’humor i la humanitat que desprenien El hijo de la novia i El mismo amor, la misma lluvia, tot envoltat per una trama criminal. A més, ens mostra el seu incondicional amor pel seu país, centrant la història a Buenos Aires, i la crítica a la dictadura argentina i a la corrupció de la Justícia.
Així, El secreto de sus ojos compta amb un guió elaborat, a més, reforçat amb una magnífica actuació de tots els actors. Com sempre, Ricardo Darín ho dóna tot per construir el seu personatge. Amb la seva xarrera i el seu bonic accent argentí és capaç de fixar tota l’atenció de l’espectador, fins i tot en els llargs diàlegs. A més, forma una esplènida parella amb Soledad Villamil, com ja vam comprovar a El mismo amor, la misma lluvia. La pel·lícula també compta amb una gran interpretació dels secundaris, com Guillermo Francella o l’escalofriant Javier Godino.
I no només destaca per les brillants interpretacions, sinó que El secreto de sus ojos també t’atrapa amb una ambiciosa posada en escena: un muntatge excel·lent amb abundància de plans detalls i el recurs del flashback, a més d’una molt bona fotografia. Tot això, fa que aquesta producció argentina hagi aconseguit molts elogis per part de la crítica i una bona recepció a taquilla.
Ona Tribó Miró
2 comentaris:
Està molt ben explicat i descrit.
Jo igual dic alguna cosa malament perquè sóc molt despistada, eh!
A mí em van agradar moltes coses:
El toc d´humor que ajuda a que, tot i el tema és fort, no, vaig poder disfrutar del tipus de pel.lícula que m´agraden.
La confirmació de que la justícia és literalment "una merda" i té de tot menys això. Jo no entenc perquè fa tants anys que existeix
és tot menys això. I ningú et fa cas, eh!; tu dius que no s´ha fet justícia i és igual perquè per desgràcia el que interessa a part del món és no tenir problemes i tirar endavant encara que sigui amb els ulls tancats i orelles de burro(amb tots els respectes als animals.No es pot confiar en el que considero més bàsic al món:el respcte a la veritat, a el que "és", amb tots els riscos i embolics.
Trobo que el personatge és "persona", no, és fidel a la seva feina i pensament.
La comunicació entre ell i la Soledad és preciosa, penses que no pot haver-hi una comunicació més equilibrada que aquella, real, autèntica i que surt del cor.
El final no me´l esperava, em vaig donar un susto!
Júlia
Jejeje!!! No calia que firmessis amb nom i cognoms!!!!
Publica un comentari a l'entrada