dimarts, 29 de desembre del 2009

Bon Nadal!




Estranyeses entaforades enmig de Nadals inqüestionables. Que encara hi ets?
Engoleixo instants perplexos de trobada i reflexió.
Quin Nadal estimada. M’he hagut d’inventar la màgia en unes parets de paper humit i putrefacte.
Te’n recordes quan anàvem corrents a buscar el bastó per fer cagar el tió?
Jo si, però ahir no va cagar. Vacuïtat tant sols i trossets de carbó de sucre.
Em va dir el tronc màgic que la seva merda no era significativa, que no se’n podia esperar res d’un solitari tòtem que només se l’estima un cop a l’any. Quanta raó cagada!
Em digués que l’amargor al paladar i l’acidesa al pap eren normals, només paint-les tindria forces per encetar un pot de vidre farcit de dolçor d’almívar. De moment, no et queixis- em digué el fetitxe- tens un petit tast en forma de lignit dolç.

A tots aquells Nadals plens de sotragades. Demaneu, demaneu desitjos que , sense cap mena de dubte, se us compliran!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

T'estimo Martí

Júlia ha dit...

És veritat!.És com si aquests dies tot es redueixi a uns dies entre parèntesi,un tió, un arbre,un dia de Reis,passi el que passi la resta dedies de l´any i passi el que passi a un lloc llunyà del més proper.De bona sort que el dia a dia compte i mentre vius.

Mantek products ha dit...

Vacuitat tant Sols de trossets the carbon de Sucre. Go tell em que el Tronc the magic shit is not significant Seva ERA, que no se'n POD res que esperar of a totem Solitare Nomes Estima IF the UN to police at any time.