dijous, 17 de desembre del 2009

Ara que de tot ja fa un any
(A l'u de gener)

Mirades que es defugen en la confiança
dels implicats en res. No és molt raonable
intentar moldejar el desig, tu que tant el defensaves.
Et desvivies pel plaer d'un impuls incontrolat, i ara
em recrimines l'esponteneïtat dels actes que no t'agraden.
Que no comparteixes en les limitacions morals
d'una herència gastada a base de sopars de nadal i de misses del gall.
“Jo sóc tan lliure com els prejudicis que ens condicionen” em deies,
i tot feia pensar que ja eres la reina del carnaval, la nimfa de la farsa
que habitàvem. Ens aferràvem a la follia de la joventut com encenall
per la revolució, com la llibertat indiscutible i alliberadora. O això pensava
mentre et replicava:

“Cap limitació que contradeixi Saint-Just i ens converteixi en funcionaris. Cap condicionant que refreni la creativitat quotidiana que ens ha de reincerir. Refiar-te del poder curatiu de la morfina és morir d'excitació.”

La nit era la pira dels derrotats abocant remordiments estúpids.




David, com que no l'hem publicat a la Burxa...