divendres, 28 de maig de 2010


Ja

Només et mirava els ulls. Vull dir, te’ls resseguia intentant perforar aquelles microtaquetes que te’ls protegien. Mirallets aferrats al voltant d’una retina rasa, verge de desgavell. Memoràndum en deien els de la vora del Tíber. Te’ls continuo mirant perquè només en ells he vist jardins plens d’arbres fruiters, roques esquerpes de cotofluix i ginesta perfumant-me el sexe... necessito escriure-ho. També corrent i jugant, infant, nadó...
Em veia allà, embafat de delectança, al ventre de la Fina.

dijous, 27 de maig de 2010


L’IES Montjuïc venç les retallades


dilluns, 24 de maig de 2010

dilluns, 17 de maig de 2010


Recosits

Atònit em deixen els hereus de la por.
Aquells que no avisen i te’ls trobes amb el cap enterrat
i els ulls plens d’arena.
Creuen en tot i en tothom, o això es pensaven.
Caminen, tant sols fan això, caminen
sense saber-se nàufrags de la carn que habitaven.
Aquella polpa que deien estimar però que en realitat
confonien per un mirall.
Contemplant-se a l’espill, a mi, a la pròpia basarda que albiraven.
No feien altre cosa que buscar-se.
Ayer

Ayer pasó el pasado lentamente
con su vacilación definitiva
sabiéndote infeliz y a la deriva
con tus dudas selladas en la frente

ayer pasó el pasado por el puente
y se llevó tu libertad cautiva
cambiando su silencio en carne viva
por tus leves alarmas de inocente

ayer pasó el pasado con su historia
y su deshilachada incertidumbre/
con su huella de espanto y de reproche

fue haciendo del dolor una costumbre
sembrando de fracasos tu memoria
y dejándote a solas con la noche.


Mario Benedetti

diumenge, 9 de maig de 2010




Esquinçant el vímet

Palpo incredulitat i llavors inertes, humides després de tants anys perdudes en aquell podrit reconet de sota casa. Te’n recordes? Allà on guardàvem la llenya per atiar el foc d’aquells hiverns tant gèlids, tant... freds.
Les espurnes no avisen i quan s’han després ja res pot desviar l’el·lipse que dibuixen.
Si si, en aquell reconet inert on només hi havia foscor i on ara hi ha revolució, trasbals i canvi. Canvi, canvi i vida...Amor.
El dibuix està traçat i continua perenne en miralls quotidians, cada dia més propis cada dia revifats. L’univers ho sap i en comptes de girar el cap sospira de tendresa, de passió i d’enveja.
Com diuen alguns mots de Xàtiva... juntes en el mateix paisatge. Juntes sota el mateix paraigües. Juntes en el mateix llenguatge.

El vostre amor em fa avui molt més lliure, m’omple, no se perquè d’una desconeguda dignitat.

Per la Sílvia i la Itza, pel dia del seu casament, de part del padrí. Espinalbet (Berga) maig del 2010. Per tot el què han significat aquestes hores.

Si si, el Pi de les Tres Branques m’ha xiuxiuejat moltes coses.





dimarts, 4 de maig de 2010

Còmic recomanat


Els millors poemes sobre la llibertat son obra de persones que es van veure privades d’ella. Els homes han escrit els més bells poemes d’amor. Potser per què els hi ha estat vetat? Per què el magnifiquen perquè resulti impossible d’assolir? Sempre està en un altre indret, en el paradís perdut del ventre matern.


diumenge, 2 de maig de 2010


La LEC accelerarà el procés de desmantella-ment de l’escola pública
Entrevista a Melina Rodriguez Mestra, representant d’USTEC·STEs al barri de Sants i membre del secretariat nacional d’aquest sindicat que va néixer fa 25 anys al nostre país.