diumenge, 21 de novembre de 2010

9:12



Ens hem vist avui, a la plaça on descansa la memòria del herois anònims. T’he amanyagat el llom resseguint cada una les venes de la morera que habites. Les fulles esgrogueïdes no es rendeixen al pas dels primers freds i les riuades de turistes que no et coneixen ignoren el jaç de placidesa on tu i jo confabulem. Els carrers tornen a ser només per nosaltres, pels pescadors que arriben a recer, pels extenuats obrers de Santa Maria...per la inconnexió no resolta del anys de misèries i gaubances. Me’n vaig que el dia comença i ja tot és primavera.

dissabte, 20 de novembre de 2010

divendres, 12 de novembre de 2010



Increïble versió de “pi-iaio bugia”, tema d’Skatalà cantat pels grans Roots Diamoons en el nou CD publicat per Black Borinot Records i anomenat Embolingats (tribut a Skatalà). Ens veiem a cala Montse menjant olivetes i vi bo, bo...

dijous, 11 de novembre de 2010

Z.A.L. (*)


L’iman de Folegandros...”l’horitzó d’absències infinit”, la porta de la nevera oberta i a dins caducitat a tort i a dret malgrat que l’enlluernament no em deixava llegir les tapes on una màquina d’algun polígon industrial havia estampat, mecànicament, la data de la seva fi.
Occident i Orient barrejats sota la mateixa idiosincràsia d’estoïcisme mal entès. La quotidianitat esdevenia l’heroïna demolidora per convertir-se, mecànicament, en la morfina del demà. La carta mal tancada presumia del seu remitent mentre un malaltís acèrrim defensor de James Wan esperava el millor moment a la cantonada

El polígon industrial continuava en moviment. Els torns eren seguits.
(* Zona d'Activitats Logístiques)

dilluns, 8 de novembre de 2010

Algú sap on puc trobar una goma?

Sóc animador, educador, actor, psicòleg, guia turístic, micòleg, traductor, ponent, lingüista, psiquiatre, dissenyador, formador, escriptor, dibuixant, actor, mag, cantant...en definitiva, sóc mestre. Treballo en una escola de l’humil barri barceloní de la Verneda on evidentment les condicions són majoritàriament molt precàries. Aquest més hem anat de colònies. Dos dies només ja que la condició socioeconòmica de les famílies ronda, m’atreviria a dir, el llindar de la misèria. Només han pogut gaudir d’aquesta intensa sortida de dues jornades la tres quartes parts del discents. La quarta part restant no ha pogut pagar els 80 euros que valia poder sortir, durant dos tristos dies, de la quotidianitat i paràlisi que nodreixen els carrers del barri.
M’acaba d’arribar una notícia des del barri veí de les Corts. Les escoles de tot el districte decideixen la supressió de les colònies en resposta a l’anul•lació de la jornada intensiva del més de juny. Torno a encetar el tema que tantes vegades m’ha fet bullir el terrat. Francament és complicat d’abordar, d’entendre les parts implicades. Els mestres que denunciem que l’aplicació vulnera de manera flagrant la llei d'educació de Catalunya, que estableix un llindar de 1.050 hores lectives per curs, que al juny fa massa calor per treballar. Els pares queixant-se de la desaparició de les colònies. Els 1500 monitors, personal de servei i cuina que viu del lleure, de l’educació no formal i que també llencen el crit al cel. Ens trobem doncs en una situació infinitament ambivalent que posa sobre la taula de l’educació d’aquest país dues prioritats, l’econòmica-laboral i la pedagògica. Sempre defensaré la segona. No obstant els i les docents d’aquest país que encara creiem en l’educació com un valor inalienable ja fa massa temps que estem patint les conseqüències i es que al meu centre no hi ha diners ni per gomes.
"A peu de carrer"; Burxa, octubre de 2010

dimecres, 3 de novembre de 2010

La ringrazio Laura. Ci sono molti Pieros oggi a Baghdad, a gaza o per l'occidente. Ci vidiamo presto.

El Barça fa un “coitus interruptus” en el pla Miniestadi



El dimecres 13 d’octubre el F.C.B. va sol•licitar la paralització de la reordenació dels seus terrenys a les Corts.

La Coordinadora d’Associacions de veïns i entitats de les Corts ha rebut amb entusiasme però amb cautela la decisió del nou president del Futbol Club Barcelona, Sandro Rosell, d’aturar el procés de requalificació dels 70.000 m2 que el club volia destinar a la construcció de 1.600 pisos amb els seus respectius equipaments. El procés iniciat a l’estiu del 2009, en ple auge esportiu blaugrana, pretenia una modificació del P.G.M. ( Pla General Metropolità) per requalificar una zona, la de l’actual Miniestadi, catalogada com a equipaments esportius consolidats i convertir-la amb zona d’habitatges i equipaments públics. La permuta iniciada per l’antic president Joan Laporta pretenia fer un trasllat de qualificació amb uns terrenys de Moncada i Reixac i de la Plaça Alfons Comin al barri de Gràcia. Rosell ha donat la raó als veïns afirmant que aquests dos punts no complien les condicions idònies com a equipaments. El president declara, en una carta adreçada als veïns, que la voluntat de la nova junta no és immobiliària i que no volen desprendre’s de patrimoni del club. Cal recordar que dels 70.000m2 totals, el Barça en cedia 50.000 per zones verdes i equipaments com un CAP, un IES i una residència per la tercera edat. Segons la Coordinadora aquests serveis no eren suficients tenint en comte les noves 1.600 vivendes i el dèficit històric d’equipaments de la zona. Actualment el veïnat confia en l’administració que a canvi de la suspensió vol mantenir la demanda dels 11.2000m2 per emplaçar-hi els futurs equipaments. El Barça se’n veuria beneficiat ja que el consistori, a través de plans parcials, cediria llicències per construir un hotel, diverses instal•lacions adreçades al socis, una nova pista de gel i un nou pavelló, tots aquests ubicats als actuals terrenys del Palau Blaugrana. És en aquests terrenys on volen incidir ara els veïns i on no finalitzen les seves peticions de cara a aconseguir un pavelló municipal i un nou IES.
Burxa novembre 2010