diumenge, 16 de setembre de 2012

Nostàlgia


dimecres, 29 d’agost de 2012

dijous, 21 de juny de 2012

Recomanació “Memòria d’uns ulls pintats”


Regal de Sant Jordi i l’escepticisme barrejat amb l’oportunisme em tornaven de l’estomac com aquells escriptors que, aprofitant la diada, munten les seves respectives parades de plàstic d’usar i tirar. Podia un dels meus referents d’univers propi haver-se apuntat al carro de la rendibilitat?

Aquests pensament van ser el primer condicionant per encetar l’inicial llibre del cantautor, vinícola i polifacètic Lluís Llach. El de Verges ha estat per mi un dels instigadors de concebre la vida com ho faig avui en dia, d’apropar-me a escriptors com Segarra, Papasseit o Miquel Martí Pol. El vocalista de versos és i ha estat qui ha condicionat per sempre més la meva relació amb la Mar(e) Mediterrània, els seus pobles i els raconets més sinuosos d’aquest pseudoestany que ha aixoplugat guerres, calamitats, amors i naufragis de civilitzacions senceres. Sorgien dues preguntes: escriuria igual la narrativa que la ficció? Abusaria del seu univers propi i personalment inabastable?

Tot aquest garbuix d’hipòtesis van passant a mesura que avances la lectura. Poder si que al principi et sembla una escriptura forçada en l’estil i hi trobes un excés en la descripció minuciosa de cada mot o indret, inclús un petit deix de prosa poètica excessiu però que acabes entenent que tots aquest elements són necessaris.
Mica en mica t’endinses  a la Barceloneta de la dècada dels 30 amb detalls ràpids però captivants i quan ja n’has llegit una estona sembla que caminis pels carrers estrets de l’humil i mariner barri de Barcelona.

La novel·la transita a través d’un fil conductor principal, la relació de Germinal, el protagonista, amb el seu amic David. No obstant al voltant d’aquesta van apareixent un reguitzell de subtrames que s’alternen amb el relat històric i contextual de fets, lluites i quotidianitats dels veïns d’un dels barris, aleshores, més pobres i massificats de la ciutat.  

Llach aconsegueix transmetre unes emocions feroces, agredolces i d’una tendresa sublim molt característiques pels qui coneixen aquest univers romàntic amb clatellades constants de realisme i que el compositor ens ha acostumat durant tant temps.

Era de suposar que aquest món genuí havia de fer-se palès durant la narració. Algunes traces o referències de cançons van sortint al llarg de la història d’una forma no forçada i encaixada en la trama. Són moltes també les referències històriques del pre, durant i post guerra civil. Sent un tema tant exprimit, Llach l’hi posa ulls, primer d’infant innocent, després d’adolescent incrèdul per deixar pas a un adult solcat per la forçada politització del fet que ha anat vivint.

Us recomano aquesta intensa lectura per trobar moments històricament vibrants i commovedors i perquè la memòria dels sense nom prengui un relleu, a voltes, molt difícil de ser reconegut.       

dijous, 7 de juny de 2012


Companyes i companys tornem a ser aquí. Un dimarts més, I aquest ja és el segon, ens concentrem al centre neuràlgic dels Monjos, la població on residim, treballem i procurem viure dignament.

Hem vingut avui aquí perquè ens hi obliguen però també perquè volem. Hem vingut aquí perquè som conscients que la que ells anomenen crisi i nosaltres capitalisme, ens obliga a fer-ho, a defensar la nostra condició de ciutadans i ciutadanes valentes, responsables i coneixedores dels veritables culpables d’aquesta profunda depressió en la que ens han condemnat.
Hem vingut aquí perquè ni el ministre Wert, ni la consellera Rigau poden decidir el futur dels fills de les classes populars i el model educatiu precari, segregador i humiliant que pretenen imposar amb el pretext d’apretar-nos tots el cinturó. Que se l’apretin ells!!
La comunitat educativa dels Monjos, mestres, pares, mares i infants, tenim clar que una política contraeducativa, com la que pretenen els governs de CIU i PP, ara ja sense guant de seda, de l’escola pública i això només ens porta cap a un indret, la precarietat, la submissió i l’alienació dels pobres de sempre.

I diem pobres perquè ho som de butxaca però no d’esperit. La cultura i el coneixement són llibertat i això, nosaltres, ho tenim molt clar. Som coneixedors de la frase feta “La unió fa la força” i ens la creiem i la fem nostra com a arma d’aprenentatge col·lectiu.
 
Senyors i senyores que preteneu governar les nostres vides, polítics, empresaris, jutges i banquers; nosaltres n’estem molt d’units i sabem que no us produeix cap mena de satisfacció, ens voldríeu a tots aïllats i egoistes, competitius i arrogants però senyors l’escola pública no està tant degradada com voldríeu, ens queda la dignitat de dir no i posar-nos a treballar de nou, encara més units, més conscients i desperts i rescatant els principis de l’escola nova: Solidaritat, esperit crític i aprenentatge constructiu.





Segon dimarts i som més que el passat. Des de les escoles dels Monjos us volem donar les gràcies pel suport, la participació i la responsabilitat que tots demostrem com a ciutadans i ciutadanes. Perquè Sols el Poble Salva el Poble!!

No a les retallades a l’educació pública!!

Que la crisis la paguin els rics!!!

dilluns, 14 de maig de 2012


Me l’he mirat de reüll i supurava.
El beix mucós d’antigues desfetes.
La gassa paürosa, el tallar sofert de maldestra hemorràgia.
No la cus, l’eixuga, fins que torna a brollar.

diumenge, 6 de maig de 2012

És més fàcil del què sembla

La XAPSLL publica les dades de gent sense llar a Barcelona durant l’any 2011.

Martí Gutiérrez Farré 5/5/12
 El passat 12 d’abril la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar feia públiques les dades i els anàlisis derivats del recompte que, 696 voluntaris, havien fet a la nit del 8 de novembre del passat any. La XAPSLL ,que agrupa a un total de 27 entitats d’acció social i que es va crear amb l’objectiu principal d’enfortir la capacitat d’acció a la ciutat, ha realitzat un estudi minuciós d’una problemàtica o símptoma que ha crescut en els darrers anys. Des de la Burxa volem endinsar-nos-hi a través d’una breu aproximació en forma de síntesis. Pòtol, rodamón, transeünt o vagabund són paraules que tradicionalment s’utilitzaven, i encara s’utilitzen, per fer referència a les persones que no tenen un lloc de residència i que passen gran part del seu temps al carrer. Aquesta terminologia, sovint utilitzada de manera despectiva, traça una línia divisòria entre la gent amb una vida “normalitzada” i les persones que van d’un recurs social a un altre sense accedir a cap de les dues vies essencials per construir un estil de vida acceptat i coherent amb la societat majoritària: una ocupació i, sobretot, un habitatge. Però, sempre ha estat així?

Breu història conceptual 
A Europa, durant molt de temps s’ha preferit no relacionar les situacions d’exclusió social amb l’exclusió de l’habitatge. Durant gran part del segle XX, la perspectiva dominant es centrava en els factors individuals que portaven a les persones a mantenir-se al marge dels estils de vida de la societat majoritària. El 1958, al seu assaig La societat opulenta¸ l’economista Galbraith ja desvinculava la pobresa de circumstàncies estructurals i l’atribuïa a factors individuals com la deficiència mental, la mala salut, la falta de disciplina, una fertilitat excessiva, el consum d’alcohol, una educació insuficient o un combinació de diversos d’aquests factors. No és fins més endavant que es comença a utilitzar l’expressió o concepte “exclusió social” o “quart món” fent referència a la situació de marginació dels beneficis del creixement econòmic en què es trobaven els grups “tradicionalment pobres”. El debat avui s’ha vist modificat pels profunds canvis que han viscut les societats de primera industrialització. El sociòleg alemany Ulrich Beck (2006) l’anomena “la societat de risc”. La globalització neoliberal i la crisi dels estats del benestar provoquen una “democratització” dels riscos socials entre extensos grups de les àmplies classes mitjanes dels països rics. Les deslocalitzacions, la desindustrialització i terciarització de l’economia, la individualització dels hàbits socials i el deteriorament de les xarxes de relació i suport mutu, la contenció dels salaris reals i les reformes laborals que redueixen la protecció dels llocs de treball són alguns dels factors que fan que el risc de caure en situacions d’exclusió social s’estengui més enllà dels col•lectius tradicionalment marginats.

  Situacions o categories
 Abans d’analitzar les dades caldria una aproximació a certes classificacions o categories. Entenem les persones sota el paraigües compartit de sense llar des de quatre grans definicions: Sense sostre: quan la persona no disposa d’un espai físic per viure. Sense habitatge: quan la persona disposa d’un espai físic, encara que aquest no reuneixi les condicions necessàries per desenvolupar les activitats normals de la vida privada, i l’ocupant no en té permís d’ús legal. Habitatge insegur: quan la persona disposa d’un espai físic on pot desenvolupar la seva vida privada però no té permís legal d’utilització de l’allotjament. I finalment, Habitatge inadequat: quan la persona viu en un espai que no reuneix les condicions adequades per a l’habitabilitat. Disposa, per tant, d’un espai físic on pot desenvolupar la seva vida privada, amb permís legal d’utilització o tenint-ne la propietat, però amb les incomoditats derivades del deteriorament dels equipaments.

Les dades de l’estudi són molt àmplies. No obstant sintetitzen molt bé el creixement respecte el darrer recompte del 2008, amb un increment de 204 persones sense sostre. L’estudi no es limita a un recompte de les persones que pernocten a la intempèrie sinó que va més enllà, avaluant el nombre de persones que en general no tenen llar (veure taula 1). Per tant en el total de l’estudi també es comptabilitzen les 695 persones “pseudoresidents” en assentaments. Aquests estan formats per persones que no tenen cap altre habitatge i utilitzen caravanes, estructures provisionals o naus abandonades com a lloc de pernocta i residència. Els equips de detecció constaten que en els darrers mesos s’ha produït un augment força rellevant en el volum dels assentaments a la ciutat. Entre el tercer i el quart trimestre de 2011, el nombre de persones en assentaments va pujar un 40%. Tampoc es poden obviar el gruix de persones que s’allotgen en el recursos que habilita la XAPSLL, amb la notable xifra de 1258 persones, de les quals 560 són de titularitat pública i 698 són privades. Cal destacar que els percentatges segons sexes denoten una part molt reduïda de dones sense sostre, vora el 15%, fet que confirma que les dones es sumen més ràpid a la recerca d’un “cau” on establir-hi una continuïtat, per precària que sigui. Si en centrem en Sants, l’increment respecte el recompte del 2008 no és molt notori, amb 4 persones més. Però si ho fem als districtes de l’Eixample i Ciutat Vella l’augment és considerable, amb 45 i 26 individus més respectivament, seguit de Sant Martí i Sants-Montjuïc. Des de la XAPSLL, no es vol centrar el problema en la pèrdua de llocs de treball producte de la crisi, ja que els trencaments que es produeixen en la història de vida d’una persona passa principalment per les xarxes de suport social i familiar. És per això que, malgrat no poder assumir la resposta a la demanada creixent, es fa una crida a fer polítiques centrades sobretot a aquells nuclis familiars que perden o poden perdre l’habitatge i que no disposen de la xarxa familiar anteriorment anomenada.

No seria procedent finalitzar l’article sense remarcar la importància de seguir generant coneixement al voltant de la situació, el nombre i el perfil de les persones sense llar. És per això que des de la Burxa hem cregut oportú penjar, a la publicació digital, la totalitat de l’estudi. També volem recordar que l’estudi ha estat realitzat en col•laboració de l’Obra Social la Caixa i que les darreres dades de desnonaments perpetrats per entitats bancàries a la ciutat en el darrer any són de 26 desnonats diaris. Dades que ens porten a la reflexió.

diumenge, 22 d’abril de 2012

final de Terra Baixa Rebel

Terra Baixa Rebel va ser la culminació d'una setmana sencera de projecte teatral realitzada a l'escola Arrels dels Monjos (Alt Penedès). La idea no és meva, la vaig treure d'una interpretació realitzada per Dídac, mestre del País Valencià. Vam utilitzar una mescla de formats que interaccionaven entre si, la gravació i la interpretació en directa. Va sortit molt bé i els alumnes van poder gaudir i aprendre nous registres que fins aleshores els hi eren desconeguts. Salut i teatre. L'educació és rebel o no és...

dilluns, 26 de març de 2012

dimecres, 14 de març de 2012

Dècades

No, encara no he trobat el cau de la sirena. On era? Allà enmig de la mar. Quan fa? Deu anys ja? Sí, sí…i continua el fred hospitalari del vidre de Sant Pau que encara conserva el pinyol a banda de l’ametlla dissortada. No, no només aquesta és la fragància que m’envia la mar(e) adoptiva, no ho suportaríem. L’agulla del tocadiscs s’encarrila de nou i voleteja perfums amagats en pantalon cars. Espècies aràbigues, vernissos italians, bollaria francesa, infusions canadenques. The River is here i sí, ja ho sé què vols que et contesti, les primaveres lliures i els tristos atzars també. Però encara falta pel ram de flors vermelles que juro et portaran. Que encara hi ha combat i tu ets en la olor de cada una d’elles.

dijous, 1 de març de 2012

Recomanació


L'inici de tot plegat. Els escrits que van consagrar aquest periodista maltès abans que les seves obres el consagréssin a ell mateix. Parlo de Palestina i Gorazde i la més recent Notas a Pie de Gaza. La guerra del Golf, la Segona Guerra Mundial passant per la Libia del 86. Una àmplia selecció dels seus primers treballs. Un cicle de còmics autobiogràfics tristos i divertits que mostren la capacitat de dibuix de Joe Sacco.

Aprofiteu la oferta de 8 euros a Jocs Florals 106 Sants. Al Totcòmic

dissabte, 21 de gener de 2012

Arrenca Arrels 3.4


Benvingudes i benvinguts al nou blog dels nens i nenes de 3er i 4rt de l’escola pública Arrels. Aquest espai pretén ser un punt d’encontre entre alumnes, pares i mestres, per tal de crear ponts d’unió a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
En aquest blog i podreu trobar, entre d’altres coses, els deures dels alumnes, material per treballar a casa a través d’internet, vídeos i preguntes. Informació en general que ha de servir-nos per vehicular una informació recíproca entre tots els agents que participem en l’acció educativa. Salut a tots i a totes i benvinguts a Arrels 3.4!!! 

dissabte, 14 de gener de 2012

Temps, fi
escriure o dir?
Potser abans pair.