dimecres, 27 de maig de 2009


Ajudes per exposar i comprar vehicles.

Del 9 al 17 de maig es va celebrar, com ja va sent habitual cada dos anys, “el Salón Internacional del Automóvil”. La trenta-cinquena edició va finalitzar amb un èxit categòric de vendes i expositors. Tot i el triomf rotund de participació, 1 milió de visitants i 55 marques expositores segons l’organització, cal fer esment del tipus de finançament que ha mantingut viva la fira. L’Associació Nacional de Fabricants d’Automòbils (ANFAC) va amenaçar, ara fa dos mesos, de la no participació per part de cap de les seves marques a causa de la crisi. El Govern va tardar poc en reaccionar i va auxiliar a les empreses pagant el cost del lloguer del recinte firal. Xifra que oscil·la entre els 34 i els 187 milions d’euros segons fonts del setmanari La Directa. Els avantatges eren tant suculents que van atreure empreses que mai s’havien exposat. Fonts de la CGT denuncien a les empreses per obrir constantment nous ERO’s. Mentre que en els últims quatre anys les empreses han tingut el percentatge de beneficis més alt de la història, el 96% del sector de l’automòbil a casa nostra es troba immers en expedients de regulació. Immersos en les dades i en contraposició a aquestes, el passat 4 de maig el ministre de Treball Celestino Corbacho feia pública la xifra de més de 3,6 milions d’aturats a l’estat espanyol mentre deu dies després el seu conterrani Miguel Sebastián anunciava ajudes directes per la compra de cotxes.
Burxa més de Maig

Cal Nialet



Despreocupat, viscut i retrobat.

Cap de setmana esplèndid en un dels espais més bonics de Santa Coloma. Cal Nialet fet per la gent i per a la gent. Espai recuperat i reaprofitat per allò que en diuen ús. L’ús de l’espai. Espai col·lectiu. Cal Nialet sense cap mena de dubte és això, ús d’un espai comú. Però no tant sols es va emprar aquesta instal·lació. No ens hem d’oblidar del carrer, lloc per antonomàsia de tots i totes. Context en què la trista història capitalista ha condemnat a l’oblit i en certa mesura l’ha comercialitzat.. L’Esplai recupera el carrer com àmbit més de socialització, d’aprenentatge i de joc, Clar que si!
Agrair-vos el sentiment i la passió col·lectives que vareu posar per organitzar el cap de setmana, hom ho notava en cada gest, cada paraula, cada mossegada...
No tinc més paraules per dir. Potser tal com deia Josep Pla és molt més fàcil descriure que opinar, i més si parlem d’emocions i sentiments.
Un petonàs a totes les monitores de Cal Nialet....ah i un petó per l’únic monitor.
Foto del call Jueu de Santa Coloma de Queralt (carrer Quarteres)

dimarts, 5 de maig de 2009


Ostres el circ!
Ja no el recordava!

Llunyana infantesa oblidada i corrompuda pel temps. Temps de bojos i de bogeries que es poden comprar. Temps on no hi ha temps per allò…com es deia, il·lusió. Penso, creo estructures mentals d’autoexigències absurdes imposades pel temps, per l’aprenentatge adquirit, per allò que ens han fet creure.
No, no…deixa’m somiar, deixa’m sentir. Intento sortir de la presó de la raó i recordar; puta raó. Travesso el bosc ple d’esparregueres i flors de romaní puntejant i entro en un món oníric sense dol, sense por. Els reis existeixen i les seves vestimentes encara flairen d’aquella olor màgica dels deserts d’Orient. I Oriento on és? El ser col·locar al mapa?
Orient no es col·loca al mapa del món dels somnis, Orient és Orient.
L’aigua del riu provinent del desglaç em remulla l’entrecuix i m’esparvera. On soc? Cap on vaig? Vull fer volar estels però el vent ja no és vent, ara té nom de Xaloc, de Gregal, de Migjorn...Quina gran merda!

divendres, 1 de maig de 2009


L’Escola Bressol Guinbó a l’espera
Després de l’aprovació de les obres, l’espera per l’estrena de la nova escola s’allargarà fins el curs 2010/2011

El 25 de març es va conèixer amb detall el projecte d’obres de la nova escola Bressol Guinbó. Feia tamps que es coneixia la seva nova ubicació, al solar del carrer Olzinelles on antigament hi havia hagut la Torreta. Josep Sans, gerent del districte, va explicar amb detall el projecte i el calendari d’obres que s’espera que comencin en els propers dos mesos.
El 6 de gener del 2007 va ser el punt d’inflexió en desprendre’s un metre quadrat de guix del sostre de l’antiga escola bressol Guinbó. Després de la visita dels arquitectes, que van corroborar que l’edifici estava, de forma general, en molt mal estat, es va accelerar l’evacuació dels nens i posterior repartició entre les escoles de L’esquirol i la Pau.
Permuta i complicacions
La manca d’espais propis, va propiciar que l’ajuntament hagués de recórrer a una permuta amb el grup Abba Hotels, recualificant uns terrenys d’us públic i cedint-los a un dels establiments que la companyia té al carrer Numància 32. A canvi el grup hoteler es comprometia a comprar els terrenys de l’antiga Torreta i de l’actual Sala Bahia –situats tots al carrrer Olzinelles- i cedir-los a l’ajuntament.
Un cop pactada la permuta el consistori va haver de cedir els terrenys a l’IMEB (Institut Municipal d’Educació de Barcelona) fet que ha provocat més endarreriment en l’inici de les obres. S’espera que aquestes estiguin finalitzades el curs 2010/2011 i que les ràtios es duplicaran arribant a les 81 places.

Promeses i incompliments
L’alcalde del PSC Jordi Hereu havia promès en el seu programa electoral doblar el número de places de guarderies municipals que aquest any ha deixat sense cobrir a un 63% de les famílies que ho van sol·licitar. El projecte, presentat el passat juliol per la regidora d’educació Montserrat Ballarín, afirma que el 2011 la ciutat disposarà de 7574 places de les 3698 que tenia el maig del 2007. A Sants les places projectades són un total de 389, de les quals 81 estaran situades a la futura escola bressol Guinbó.
Malgrat tot en aquest curs a punt de finalitzar, la xifra d’infants sense plaça pública arriba a 4541, fet que evidencia que dos de cada tres sol·licitants de guarderies públiques de Barcelona per el curs 2008-2009 es queden sense lloc per falta d’oferta.
Martí Gutiérrez Farré -Burxa més d'Abril-