Recomanació: Tierra Firme

Només llegir les primeres ratlles de la sinopsi vaig comprar la idea d’anar al següent dijous a l’entranyable cinema Esbarjo de Cardedeu. Una trama que gira al voltant de dues noies i un tercer individu que pot ser útil per tal que les dues primeres puguin engendrar un fill em semblava temptador i autobiogràfic. El record de la meva millor amiga i la seva parella i un viatge frustrat a Mèxic amb els ous carregats d’il·lusions em va moure la reminiscència suficient per deixar-me caure a veure el film.

Dues noies vora els quaranta i l’etern debat que totes aquelles parelles que rondem els trenta i pocs hem tingut recentment. Res de nou, maternitat vs sexualitat, exclusivitat vs projecte compartir, egoisme i generositat, converses molt immediates envoltades de situacions properes entre la precarietat al cor de la bèstia (Londres), les borratxeres i la necessitat de la lluita quotidiana pels drets del col·lectiu LGTBI.

Costumisme quotidià en una capital del Regne Unit amb visió catalana i debats universals. No obstant Carlos Marques (10.000 km) ens ho explica amb una sensibilitat precisa. Per sobre d’aquests temes hi prima una sòlida complicitat entre les tres protagonistes, una eterna immaduresa que molts percebem permanentment i la fragilitat de les relacions humanes. Mantenir-se surant a la deriva o trepitjar terra ferma?