29juny2010 by Laura Riba

Mohamed, garjoleta rodona, melic ovalat.
La platja és nova i el bolquer ha quedat entre canya i canya.
La mare, de reüll, t’imagina sencer de grandesa
i jo no puc fer res més que espiar-vos. Inventant-vos en un futur fantasiat.

Espolsant-vos la sorra de la cara.

Nous de benedicció i nous d'espant.



Lenta alegria de l'oblit.



Tota la resta és literatura.




Fragments de Flors a Casa de Maria Josep Escrivà

PERÒ...

El protagonista entra muntat

a cavall. (Però si la càmera

retrocedia veuríem l’actor

sobre un cavall de fusta mogut

per un tramoista davant un

bosc projectat en una pantalla.)

Joan Brossa ( El dia a dia)