diumenge, 11 de març de 2018

Recomanació: Sopa de pollastre amb Ordi

Sopa de Pollastre amb ordi, Biblioteca de Catalunya de taló de fons i La Perla29 com a mestre de cerimònies. Amalgama impossible d’oposar cap tipus de resistència. Expectatives altes, zero contacte amb l’obra i amb un únic contrapunt crític d’una persona coneguda.


L’obra, d’una hora i quaranta minuts de durada, fuig de les llargues i denses peces amb les que ens té acostumats La Perla 29. Cent minuts frescos on Arnold Wesker ens descriu el recorregut idiològic d’una família obrera londinenca.


L’orígen es centra en la manifestació antifeixista que va tenir lloc al barri d’East End l’any 1936 i acaba amb l’alçament anticomunista a Hongria de l’any 1956. Entremig d’aquestes dates els Kahn lluiten junts per construir un món millor i més just des de l’òptica socialista i sindicalista, no obstant el temps passa ràpid i sense pietat i les ideologies han de conviure amb un progrés que ho erosiona tot. Una trama colpidora i tendra on l’espectador no pot evitar entrar al menjador d’aquesta família que és la meva, la teva i la qualsevol de nosaltres


El director Ferran Utzet va vacil·lar davant dels fet de l’octubre al nostre país ja que el text de Wesker podia transportar l’espectadora cap una zona profundament pessimista o optimista. Defugint de les etiquetes (dins les ideologies n’està ple) Sopa de pollastre amb ordi és un retrat i un diàleg entre la idea, la pràxis i el context. No us la perdeu

diumenge, 21 de gener de 2018

Recomanació: Tierra Firme

Només llegir les primeres ratlles de la sinopsi vaig comprar la idea d’anar al següent dijous a l’entranyable cinema Esbarjo de Cardedeu. Una trama que gira al voltant de dues noies i un tercer individu que pot ser útil per tal que les dues primeres puguin engendrar un fill em semblava temptador i autobiogràfic. El record de la meva millor amiga i la seva parella i un viatge frustrat a Mèxic amb els ous carregats d’il·lusions em va moure la reminiscència suficient per deixar-me caure a veure el film.

Dues noies vora els quaranta i l’etern debat que totes aquelles parelles que rondem els trenta i pocs hem tingut recentment. Res de nou, maternitat vs sexualitat, exclusivitat vs projecte compartir, egoisme i generositat, converses molt immediates envoltades de situacions properes entre la precarietat al cor de la bèstia (Londres), les borratxeres i la necessitat de la lluita quotidiana pels drets del col·lectiu LGTBI.

Costumisme quotidià en una capital del Regne Unit amb visió catalana i debats universals. No obstant Carlos Marques (10.000 km) ens ho explica amb una sensibilitat precisa. Per sobre d’aquests temes hi prima una sòlida complicitat entre les tres protagonistes, una eterna immaduresa que molts percebem permanentment i la fragilitat de les relacions humanes. Mantenir-se surant a la deriva o trepitjar terra ferma?