Arrenca Arrels 3.4

Benvingudes i benvinguts al nou blog dels nens i nenes de 3er i 4rt de l’escola pública Arrels. Aquest espai pretén ser un punt d’encontre entre alumnes, pares i mestres, per tal de crear ponts d’unió a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

En aquest blog i podreu trobar, entre d’altres coses, els deures dels alumnes, material per treballar a casa a través d’internet, vídeos i preguntes. Informació en general que ha de servir-nos per vehicular una informació recíproca entre tots els agents que participem en l’acció educativa. Salut a tots i a totes i benvinguts a Arrels 3.4!!! 

Temps, fi
escriure o dir?
Potser abans pair.

Salmó amb salsa de cítrics i daus de carbassa caramel•litzada

Cuinar el peix, vet aquí el meu dilema culinari. L’àmbit gastronòmic on la coixesa evidenciada pel meu orígen de poble d’interior no m’ha permès avençar com voldria.

La crisi econòmica i la injustificable retallada en matèria d’educació per part del govern de dretes de la Generalitat, m’han obligat a treballar en un altre àmbit, el de la venda de peix. Això a forçat el meu contacte cap a aquest producte, que fins ara es veia limitat a la paella marinera i el suquet de rap. Remenant receptes vaig trobar aquesta meravella de tardor, que combina els cítrics com la taronja, fruita ancestral dels sud dels Països Catalans i la carbassa, aquest fruit de planta raptant i que mica en mica es va recuperant com a plat de tardor. El salmó, un petit esbiaix forani que potser trenca un plat de quilometratge proper. M’agradaria remarcar el contrast de gustos. Per una banda la fortor del salmó, amb aquell gust de fons de riu. Per l’altre l’acidesa dels cítrics i com a colofó la dolçor seca de la carbassa, accentuada per la caramel·lització.

Aquí us deixo la recepta:

Per aquesta recepta de color taronja, primer cal pelar un tros de carbassa, tallar-lo a daus i posar-los a coure en una paella amb una mica d'oli a foc mitjà, anant girant els trossos mentre es fan perquè quedin tous i no es torrin massa de cap costat. S'hi posa una mica de sal, i quan comencen a estar tous, s'hi afegeix una mica de sucre i es deixa caramel·litzar un parell de minuts.

En una altra paella, marquem el salmó pràcticament sense oli, només uns minuts per banda perquè quedi daurat de fora i cru per dintre; reservem el salmó i a la mateixa paella, si cal traient l'excés de greix, hi aboquem el suc de taronja i deixem que comenci a bullir. N'haurem reservat una mica en una tasseta en la qual desfarem farina de blat de moro (maizena) i l'abocarem a la paella, perquè espessi la salsa. HI afegim el salmó uns minuts, perquè s'acabi de coure a la salsa, i ja podem servir: en una banda els daus de carbassa caramel·litzats, i al costat, el salmó napat amb la salsa de taronja.

Gara

DECLARACIÓN HISTÓRICA DE ETA

Toda una vida por delante, por Iñaki Soto

21/10/2011 9:01:00

Aunque con diferente intensidad, la vida de todas las personas que habitan en nuestro pueblo ha estado condicionada por la violencia. Para empezar, un pequeño pero importante sector de nuestra sociedad puede aún dar testimonio de los bombardeos de Durango y Gernika. A la victoria de los franquistas siguieron años de represión, silencio, miedo… Finalmente, unos pocos jóvenes vencieron ese miedo y se organizaron contra la opresión que como pueblo, como clase y como personas padecían. Con las armas en las manos, sí. Son quienes más hicieron por que el dictador y su régimen no viviesen y muriesen "plácidamente". No lo lograron del todo, pero sí consiguieron despertar la conciencia de un pueblo al que la opresión y la negación empujaban hacia la extinción. No sólo eso, lograron quebrar la rémora de la unión entre raza y nación que hasta entonces había caracterizado al nacionalismo vasco, para construir el pueblo de quienes aquí habitan, de quienes viven y trabajan en Euskal Herria. Esa ha sido, quizá, su mayor aportación.

Al menos tres generaciones de vascos han estado marcadas por la violencia política. Por la pérdida y por el sufrimiento, sin duda, pero también por la lucha. El capital político acumulado durante estas décadas es un tesoro. La histórica decisión de ETA quizá sea, de todas las que tienen que ver con la organización armada, la más celebrada por el conjunto de la sociedad vasca desde la muerte de Carrero Blanco. Mi vida, como la del resto de mis paisanos, ha estado marcada por ETA. Obviamente, mis primeros recuerdos de muertos son los de "mis muertos". Maduramos yendo a homenajes, acudimos a manifestaciones, a tanatorios y cementerios; fuimos hasta a un aeropuerto a recoger los restos de dos jóvenes desaparecidos; visité a mi hermano torturado en la cárcel, viajé miles de kilómetros para abrazar a mi amigo. Seguiré, seguiremos haciéndolo hasta que logremos traerlos a casa. Lloré y reí, y sufrí como un perro por los míos y por mí mismo. No le deseo a nadie lo que hemos pasado. Pero creo que gracias a todo ello hemos forjado un carácter único, una identidad fuerte, una cultura política potente de la que tenemos que sacar lo bueno, que es mucho. Tenemos toda una vida por delante. Por primera vez en mucho tiempo, hemos recordado lo que es sonreír, porque tenemos la convicción de que vamos a ganar. Está en nuestras manos.

Eskerrik asko!

Llibertat relativa

Sense maquineta

No he escrit

perquè;

La cortina s’ha mogut

quan la nit era dormida.

Ells han plorat a Dubrovnik

les carícies anhelades.

El vi fa sol i ombra

a la plaça de la Font.

No he escrit

perquè;

L’MDMA t’ha banyat

de quantitats efímeres.

La flor carbassa ha rebrotat

mentre les dents de lleó s’amagaven de la tramuntana.

El sol ha entimidit l’estiu

i tu i jo ens hem torrat com anxoves.

El film s’ha col·lat

per convertir-se en pel·lícula.

No he escrit

perquè;

L’escriptura ha estat mitigada

pel viure.

29juny2010 by Laura Riba

Mohamed, garjoleta rodona, melic ovalat.
La platja és nova i el bolquer ha quedat entre canya i canya.
La mare, de reüll, t’imagina sencer de grandesa
i jo no puc fer res més que espiar-vos. Inventant-vos en un futur fantasiat.

Espolsant-vos la sorra de la cara.

Nous de benedicció i nous d'espant.



Lenta alegria de l'oblit.



Tota la resta és literatura.




Fragments de Flors a Casa de Maria Josep Escrivà

PERÒ...

El protagonista entra muntat

a cavall. (Però si la càmera

retrocedia veuríem l’actor

sobre un cavall de fusta mogut

per un tramoista davant un

bosc projectat en una pantalla.)

Joan Brossa ( El dia a dia)

Recomanació Top 20

Aquesta obra de David Vann, nascut a la illa d’Adak, Alaska ha estat comparada a la dels escriptors del seu país, Hemingway i Cormac McCarthy. I es que d’aquest darrer, la Carretera té molt a veure amb Sukkwan Island. Jim, un pare ple de culpabilitats, matrimonis frustrats i cavil·lacions que no el deixen viure en pau, decideix convidar el fill, del seu primer matrimoni, a una solitària illa d’Alaska. La idea de Jim és recuperar el temps perdut i aquells vincles paternals, que el temps i la distància no l’hi havia permès de dur a terme. A mesura que passen els dies la situació es va tornant cada vegada més insostenible i asfixiant, fins que la tragèdia es manifesta.

La duresa i l’enquistament que l’autor va creant de forma minuciosa, sense utilitzar construccions difícils, amb un llenguatge fàcil però complex, m’han semblat dignes d’una obra mestra. Com un imant la novel·la et va enganxant, malgrat les grans dosis de rudesa i follia fosca, i en alguna ocasió no saps si vols aturar-te i agafar una mica d’aire o continuar submergint-te en la complexitat del seu protagonista, en Jim, que encarna aquella reflexió en veu alta a cavall entre la bogeria o la complexitat interior de l’ànima.

Patim, patam, Patum

Patim, hi ho fem perquè quelcom de la lletra petita porta tint de sagristia podenta. “Patam” quan aquest colorant ens inunda venes i artèries i ens “Indignam” i aixequem veu i coll. Tot cercant, buscant i ponderant plaers i dolors, descendim, assossegadament, a la perenne plenitud de la Patum.




Algunes construccions les vaig robar del Marcel Caselles, el dimarts 21 de juny, en motiu del concert de Patum que va realitzar l’ESMUC al museu Etnològic de Catalunya.

Poliedre de milers i milers

de cares de cares,

i un sol cos, un sol esperit

una sola ànima

Patum.

Recomanació

Un cop finalitzat el suculent i fructuós TAST DE VINS, realitzat durant aquesta tardor-primavera al Casal Independentista de Sants, us deixo amb dues excel·lentíssimes recomanacions. Avisar que, tant el Negre de Negres, un cupatge de Garnatxa negra, Carinyena, Cabernet Sauvignon i Syrah del Priorat, com el Nun de varietat Xarel·lo i, paradoxalment amb criança en barrica, només són a l’abast de paladars granats i per les butxaques més copioses ( 20 i 35 eurus respectivament).

A gaudir de la VIda!

Cervià, montanya, riu i pla

A la Laia per la vida i la mort, per la simbiosi de plantes aromàtiques de la plana de l’Empordà, el riu Ter i el faig, que a l’aguait, t’observa.

Los combates Cotidianos (recomanació)

"Los combates cotidianos” els quatre volums, una sèrie oberta amb tapa dura, de la que pel moment, acaba d’aparèixer en castellà la quarta entrega. Produida per Manu Larcenet, un dibuixant francès amb llarga trajectòria i que durant molts anys,des de 1994 fou membre de la revista d’imaginari punk “Fluide Glacial”. El primer volum d’aquesta obra va aparèixer el 2004 i va rebre el reconeixement en forma de premi a la prestigiosa Fira d’Angoulême. El van seguir, el mateix any, el segon volum, “Tantas pequeñas cosas…” i el 2006 el tercer, “Lo que de verdad cuenta…”.Fins que ara, després d’una impacient espera, ha sortit el quart “Clavar clavos”. A “Le Combat ordinaire” (Los Combates cotidianos (2004) l’autor ens il·lustra la vida exetrior i interior de Marco, un fotògraf de guerra retirat per un temps indefinit, una mica neuròtic i escèptic, que passa de retratar la violència de les guerres espectaculars a fotografiar un altre tipus de guerres, les que cada dia han de viure els estibadors de la fàbrica on treballava son pare. Treballadors, que després de renunciar a tot per ser encadenats a la fàbrica, amb les transformacions neoliberals i la reubicació del mercat productiu, veuen amenaçats els seus llocs de treball, quan ja no tenen forces ni per lluitar.

Més Casasses, refrany

Al pot petit hi ha poca confitura
i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura,
la llibertat, la llei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura,
i el paradís, un bon plat de verdura.