dissabte, 27 de juny de 2009

Amb



Amb un amic al mar

El passat 16, 17 i 18 vaig poder gaudir de tres dies d’ecosistemes marins i terrestres amb un gran amic. Les terres del Cap de Creus, amb els seus bancals anònims i perfectament arrenglerats van ser els testimonis d’un fet nou per mi. Em vaig capbussar amb un tratge de neoprè que una amiga m’havia regalat pel meu 25é aniversari. La sensació de control va ser una de les més palpables. Jo i el fons marí, jo i l’aigua, jo i els animals…quina desigualtat tant gran. L’home sense cap mena de dubte és el gran depredador del planeta Terra, cosa que ha demostrat i està demostrant contínuament amb la seva sobreexplotació i devastació. No obstant amb el meu amic Icar vam coincidir en què el medi es fa inhòspit i autènticament amenaçador quan no el controlem. Potser la por a vegades pot ser bona, fins i tot quan el nostre egocentrisme humà se’n veu perjudicat.

dimarts, 23 de juny de 2009

El mercat de Sants es posa a punt per la renovació.

Després de la visita de Jordi Hereu a les obres del TAV el 2006, la promesa de remodelació del mercat de Sants comença a prendre forma.
Està previst que entre el 12 d’octubre i el 12 de novembre d’aquest any es dugui a terme el trasllat provisional a la Rambla de Badal entre els carrers de Càceres i Canalejas.


Els antecedents es remunten ara fa 25 anys en la celebració del 75é aniversari del recinte modernista projectat per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí. En aquells anys hi va haver un intent de remodelació que va ser vetat per una àmplia majoria dels comerciants d’aleshores. Actualment i sota una normativa de l’ajuntament l’assemblea de comerciants, que ha aprovatla remodelació per més d’un 90%, deixa de tenir poder quan un 30% dels concessionaris deixen de funcionar. Aquest i el tall provocat per les obres del TAV amb la conseqüent pèrdua del 60% de parades, sobretot de la part sud, han estat els motius per renovar un mercat que, segons els seus usuaris, té una estructura del 1913. I es que les conseqüències de la fissura de les vies ha comportat un descens de públic considerable, sobretot clients provinents del barri de la bordeta. Les xifres d’alguns establiments parlen d’un descens de ventes que oscil·la entre el 20 i el 60%.

“El mercat de Sants té una estructura del 1913”

Després de desestimar la col·locació de les carpes provisionals al carrer Joan Güell i de valorar les condicions físiques i la proximitat del fins ara el tallat barri de la Bordeta, la ubicació de la carpa serà a la Rambla de Badal.
Les obres de remodelació duraran 3 anys i està previst que s’inauguri a finals del 2012. El nou mercat mantindrà l’estructura considerada d’interès històric i artístic. Es construiran dues plantes de pàrquing, una pels clients (100 places) i l’altre pels comerciants ( càmeres, magatzem i zona de càrrega i descàrrega). Els accessos al mercat quedaran adaptats de la mateixa manera que els carrers St. Jordi i St. Medir, part est i oest, es transformaran en zona peatonal. Els comerciants han valorat positivament la transformació del nou edifici en 2/3 parts de supermercat i 1/3 part que acollirà els 40 concessionaris que hauran d’abonar 2.400 euros per metre quadrat per poder disposar de la concessió de venta al detall. Aquest elevat cost provocarà que els venedors grans es jubilin i els joves emprenedors es tirin enrere a l’hora d’encetar una nova època d’un mercat que es veu obligat a adaptar-se als nous temps.
(Martí, Burxa del mes de juny del 2009)

diumenge, 21 de juny de 2009

Quan surts per fer el viatge cap...


Just d’aquí una setmana estaré ja en terres sicilianes. Si senyor, me n’aniré a la terra de la Cosa Nostra, dels volcans i de les per mi famosos illes Eolies. De la mateixa forma que va fer Nanni Moretti, el meu objectiu després de l’arribada a Trapani és el de recorre tot l’arxipèlag on diuen hi vivia el deu Èol, rei dels vents. Amb un italià més que bàsic i un llibret d’expressions i frases més utilitzades, començaré visitant Alicudi, la illa menys habitada de tot l’arxipèlag, passaré per Filicudi, Salina, Panarea fins a arribar a Stromboli on el 1949, el cineasta Roberto Rossellini hi filmà la pel·lícula Stromboli terra di Dio. La ruta finalitzarà a Vulcano, illa que la mitologia grega, coneixia amb el nom de Hiera, hi situava la farga d'Hefest, déu del foc i forjador, que tenia com a ajudants els ciclops. Si els tempos es compleixen tornaré a Sicília per visitar l’Etna i la ciutat de Catània. Intentaré anar penjant el diari del viatge per aquells que els interessi. Res més a tota la gent que estimo dir-vos que a tots us portaré al cor, en cada passa, en cada intent d’articular una paraula en italià, en cada posta de sol, en cada llàgrima...
Bon viatge!

dijous, 11 de juny de 2009


Últims instants

Escolto besades d’enamorats, però tu ja no hi ets. Fa temps que no hi ets. La tendresa i el goig…què son? Ja no me’n recordo. El meu amor, el meu gran amor perdut i ofegat en aquest precís moment. On és? On el puc anar a buscar? No fa tant el sentia, el palpava, el gaudia. Només un breu instant i sembla que tot allò sòlid, real, increïble sigui hores d’ara efímer. He entregat tot allò que hom pot entregar a un altre ésser viu. Allò que...com es deia? Complicitat, tendresa, empatia...allò que els grecs en deien amor. Entre batec i batec la sensació d’haver estat en va inunda la sang de les meves venes. La buidor i el desengany efloreixen sobre l’esplèndida vida. Vida meravellosa i fugaç, vida volguda i saborejada amb ella.
Ella deessa de somriures i dolors amagats. Ella que amb una mirada desfeia tots els cabdells de les pors i cosia les dreceres de l’olimp. Ara ja no hi és, ja fa temps que no hi és. Només em queda el dolç record de la seva vàlua. El dolç i amarg record d’haver-la plorat. El dolç record de la seva olor de vida.

dilluns, 8 de juny de 2009


H2O

L’hortet ja fa un parell de mesos que comença a fer goig. Ja s’han collit els primers enciams ( trocadero, fulla de roure i maravilla). Les tomaqueres comencen a enfilar-se per les canyes que molt amablement em va donar el savi meteoròleg colomí Josep Niubó. Després de ser atacades pels pardals, les pebroteres sembla que van empenyent amb força tot recordant les difuntes bledes assassinades per una garsa afamada. Però el més important, a partir d’ara totes les hortalisses podran gaudir d’aigua extreta directament del pou. Aquest cap de setmana varem poder extreure H2O i omplir la bassa que a principi de segle havia construït el meu besavi. Així doncs s’ha acabat anar amunt i avall amb les garrafes. Un dels tants aprenentatges que m’ha aportat l’hort és que l’aigua és el món per utilitzar-la. No es tracta de si en gastem molta o poca sinó l’ús que se’n fa i la propietat que la gestiona. Jo per sort la trec de terra i la torno a la terra, potser per això em mereixo no pagar-la.

Que visquin les celebracions ancestrals!


S’apropa Corpus i el meu cor ja batega més fort. Per les circumstàncies actuals poder. No ho ser, però segur que una part de culpa la té la proximitat de la Patum. La maleta entreoberta a l’habitació de Santa Coloma de Queralt m’ha recordat que em deixava alguna cosa. Es clar! El barret, el mocador i la camisa de patumaire. Des d’aquí ja sento la dolçor de barreja i la flaire de pólvora que esperen ansioses que les delaitem aquest dimecres. Perquè...em sembla que deia així: "Sentiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble".

dimarts, 2 de juny de 2009

Participa que nosaltres ja ho tenim decidit.



El 9 de maig era la data límit per participar en el disseny de la nova plaça Can Mantega. I es que el “compromès” i “socialista” ajuntament de Barcelona ens va sorprendre a tot el veïnat amb un tic de democràcia participativa. Com pot ser aquest canvi? Potser si que la democràcia ben portada és sens dubte el millor sistema d’organització. Potser si que els polítics que defensen la democràcia representativa, aquella que votes cada quatre anys, han obert els ulls i volen optar per la intervenció popular real. Les urnes ben repartides a diferents establiments engrescaven a veïns i veïnes a que donessin la seva opinió. M’hi atanso i recordo de cop i volta que el consistori ja havia aprovat, fa temps, la construcció d’un pàrquing sota l’actual plaça. Aleshores què volen saber sobre la nostre opinió? Això comença a fer una mica de pudor, però s’ha de donar oportunitats, em deia el dia anterior la Cinta del 3er 2ona. El seu marit per això no ho veia tant clar. En Ramon fa anys que no es creu res del consistori i em va dir que les AVV de Barcelona i la FAVB ja havien mostrat el seu desacord a la nova proposta de participació municipal emmarcada en el Pla de Barris. I es que nen aquest teatre caduc i polsós és un clar exemple del tarannà del PSC, em va dir el veí i amic. D’esquerres de portes en fora i els amiguets de l’elit econòmica asseguts al sofà de casa. Potser si que Can Mantega esdevé un teatre sistèmic Ramon. Ens diuen que decidim que si volem pipican, zona de petanca i jocs infantils...i es clar que els volem! I perquè no ens pregunten si volem un pàrquing! Jo Ramon no ser si ens prenen el pèl o es creuen que no sabem llegir entre línies. Posats a fer ja no ve d’una paraula més a pervertir i distorsionar, igual com han fet amb “democràcia”, “pau”, “socialisme”... ara han pretés fer-ho amb “participació”. Visca a Barcelona!
Publicat a la Burxa del mes de maig