diumenge, 29 d’agost de 2010

dijous, 19 d’agost de 2010


Ονειρευόμαστε ζούμε (*)


Posidó ens obra camí al Mare Nostrum desposseït.
La nit grega no està sola des del Mont Olimp ells et deixen.
Les oliveres bategen el crepuscle que Hefest recull.
El vell viatge fa temps va començar
amb malvats cíclops, terribles titans i dolces nimfes.
Però avui ni Zeus fet home pot evitar l’oracle.
El gest de la fragilitat absoluta, de la voluntat platònica.

(* somiar, realitzar, viure)

diumenge, 1 d’agost de 2010


Quan surts per fer el viatge cap a Itaca…

Konstandinos Kavafis va traçar amb escrits sinuosos el trajecte que ha de dur-nos a la vida. Itaca és el teu objectiu però no forcis pas la travessia... demà prendrem els seus mots per desconstruïr la metàfora Kavafiana i fer-la realitat. Tremola Homer que la nostra odissea, per petita que sigui, només ha fet que començar. Ulisses i el Mediterrani en donaran fe.


"Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,has de pregar que el camí sigui llarg,ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg,que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre del que saben. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Itaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit.I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,sabràs el que volen dir les Itaques. Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos.Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena.I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos.Més lluny, sempre molt més lluny,més lluny del demà que ara s'acosta.I quan creieu que arribeu,sapigueu trobar noves sendes.Més lluny, sempre molt més lluny,més lluny del demà que ara ja s'acosta i, quan sereu deslliurats,tingueu ben present no aturar-vos. Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels,afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell, i malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts estels plens d'aventures,plens de coneixences.Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels, el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents, i malgrat llur vell combat l'amor ompli el seu cos generós,trobin els camins dels vells anhels, plens de ventures,plens de coneixences."