dimarts, 29 de març de 2011

Recomanació


L'exposició «L'art del menjar. De la natura morta a Ferran Adrià» ofereix una àmplia visió de la intensa relació que l'art i el menjar han mantingut durant segles: des dels orígens i la consolidació del gènere de la «natura morta» al segle XVII fins als nostres dies, però dedicant una atenció especial a les diferents manifestacions artístiques creades a partir dels anys 60 i 70, quan el menjar i l'acte de menjar, amb tota la seva càrrega de significat, irrompen en l'obra d'artistes que cerquen altres materials, noves conductes i nous criteris per experimentar la vida a fons i anar més enllà de la representació imitativa de la realitat.

més a:

http://obrasocial.caixacatalunya.com/osocial/idiomes/1/fitxers/cultura/art_menjar/index.html

dimecres, 23 de març de 2011

Encaustica





















Miriam Rialp Bonet

dilluns, 21 de març de 2011

dissabte, 19 de març de 2011


Treva meteorològica, sol, vespa, olors de PRIMAVERA!!!!
Tot amanit amb bona, molt bona música!!


dimarts, 15 de març de 2011

Mobbing, primer pas, fer-ho públic


El silenci i la por són els dos ingredients magistrals per perpetuar situacions d’assetjament immobiliari com el de la Gloria Cabot, veïna del carrer Burgos.
llegir més a :
http://viatgesisubtileses.blogspot.com/
(Publicat a la Burxa)

Zasss, en to la cara

Sense pretendre vanagloriar ni reivindicar l’efímera Solidaritat Catalana, em sembla apoteòsica la intervenció d’Alfons López Tena al programa “Dando Caña” de la feixista cadena Intereconomia. Retrat acurat i simple del què és la caverna mediàtica espanyolista. El podrien anomenar, a partir d’ara, “Recibiendo caña”.
El 10 d'abril a Barcelona, vota sobre la Independència!!

diumenge, 13 de març de 2011

Recomanació

Posant a prova la seva capacitat imaginativa i narrativa, José Saramago reescriu, amb el seu estil característic irònic i punyent, una història que tots coneixem: la de Caín i Abel. Dos són els protagonistes, Caín i Déu, o més ben dit tres, perquè tota la humanitat amb les seves diverses expressions i pulsacions cobren vida a Caín.

Sense embuts ni subterfugis, i amb el punt d’humor i irreverència que convé, el Nobel portuguès fa un recorregut mordaç per diversos passatges bíblics per abordar una qüestió que durant mil·lennis ha estat considerada intocable i innombrable en totes les cultures i les civilitzacions: la divinitat i el conjunt de normes i preceptes que els homes estableixen al seu voltant i que sovint els porta a exigir una fe inviolable i absoluta en la qual tot queda justificat, des de la negació a un mateix fins a l’extenuació a la mort en sacrifici o a matar en nom de Déu.

Com ja ho va ser L’evangeli segons Jesucrist, Caín és una novel·la necessària i crítica que de nou dóna compte del compromís de l’autor amb la responsabilitat d’escriure. Un cant a la llibertat de pensament i en favor de l’home.

dijous, 10 de març de 2011

Som la generació Arròs covat





"Arròs covat" és una sèrie sobre el conflicte de fer-se gran i tenir la sensació que les oportunitats et passen pel davant.

El Xavi Masdéu, el nostre protagonista, té 30 anys i una sensació constant que se li cova l'arròs. És un dissenyador d'èxit, modern, cosmopolita, que té un estudi de disseny gràfic.

És reflexiu i intel·ligent, però un absolut incompetent sentimental, cosa que amarga l'existència a la seva xicota, la Sònia, de qui està completament enamorat, tot i que últimament no para de mirar amb desig totes les noies amb qui es troba, en especial la Luz, una noia que és pura temptació per a ell.

Aquest fet farà que comenci a replantejar-se la seva relació amb la Sònia, i desembocarà en una amarga ruptura sentimental que el durà a replantejar-se tot el seu món vital, professional i sentimental.

Serà el Xavi capaç de madurar sentimentalment a la vegada que apaivagarà la sensació que una part de la seva vida s'esgota? Farà front amb enteresa a la sensació que se li cova l'arròs?

dissabte, 5 de març de 2011

Rosega Rostoll


El paissatge espigat per peu de taula uns coixins replets de grà es fonen deconstruint la noció de taula i cadira dels començals en un espai en el que el sol no es filtra entre l'arquitectura sinó que és part substancial de l'experiència gastronòmica.
La vaixella de policarbonat s'erigeix com a contrast d'entre la textura de la pell de la bota i la cuberteria més minimalista i primitiva.
El concepte de cuina de la familia salvet s'acull a les noves tendències del kilòmetre 0; distància recorreguda en la passejada al remolc i el dinar de tuper que t'ofereix una dia de sega qualsevol.
Salveta

dijous, 3 de març de 2011

Recomanació (top 10)


L'home manuscrit és algú insatisfet del seu passat que, des d'un present lúcid, el refà. I que, també des d'aquest present, crea el seu futur. Construït com un laberint de miralls, aquest és un llibre intens i imaginatiu sobre l'obsessió per l'escriptura i la capacitat que té per transformar la vida i les persones, per canviar el rumb del destí en favor de la voluntat humana.