dilluns, 31 de gener de 2011

Recomanació




This is England ‘86 (la serie)

This is England és una pel•lícula anglesa dirigida per Shane Meadows i ambientada en els primers anys de la dècada dels 80 del segle passat, en un barri obrer situat a la perifèria d’una ciutat industrial anglesa.
La història es centra el les aventures de Shaun, un nen de 12 anys qui acaba de perdre el seu pare en acció bèl•lica a la guerra de les Malvines. Durant l’estiu d’aquell any, el protagonista farà un nou grup d’amics, d’estètica skinhead, una moda molt arrelada entre els joves de classe obrera del Regne Unit.
En Shaun, el protagonista de la trama.
Al llarg de la pel•lícula el grup d’amics passa diverses aventures, i és veuran davant un incipient moviment dins les illes britàniques: els skins d’extrema dreta o neonazis, que proliferaren mercès al moviment hooligan al Regne Unit, però que són contraris a l’esperit original dels skinheads (moviment sorgit de Jamaica, amant de l’ska, antirracistes, antifeixistes i vinculats a les aspiracions de la classe obrera).
En un primer moment, i sota l’efecte de la guerra a les Malvines en Shaun i uns quants membres de la seva colla es senten atrets pel moviment ultradretà, però finalment es donaran compte de l’error comès.
La pel•lícula va tindre un èxit enorme tant a Anglaterra com a l’estranger, així que el els seus creadors van decidir donar-li continuïtat en forma de sèrie televisiva al Channel 4 de la prestigiosa BBC, amb uns resultats d’audiència força elevats.
La sèrie, anomenada This is England ’86 és la continuació de la trama original de la pel•lícula, transportada a la petita pantalla. Amb els mateixos protagonistes, el fil argumental avança fins el mes de juny de 1986, amb el rerefons de la disputa del Mundial de futbol de Mèxic’86.

This is England '86
Durant els quarts de final d’aquell mundial es van enfrontar l’Anglaterra de Bobby Robson i Gary Lineker contra l’Argentina de Diego Armando Maradona, amb el record de la guerra de les Maldives molt present, especialment pel nostre protagonista, en Shaun, que al llarg d’aquell estiu haurà d’assumir el rol d’home adult.
En definitiva, la sèrie This is England ’86 (al igual que la pel•lícula homònima predecessora) ens retrata molt bé la realitat social i cultural de la classe obrera britànica de la dècada de 1980, molt castigada per l’elevat índex d’atur, la marginació social i la violència, per les polítiques conservadores de la premier britànica del moment, Margaret Tatcher, o les conseqüències socials de la guerra de les Malvines.
Una sèrie que està tenint uns bons resultats d’audiència al Regne Unit, molt ben dirigida i realitzada. El repartiment d’actors és força bo i fidedigne, ja que tots els actors que van participar ne la pel•lícula, ara repeteixen en el format televisiu. Si us interessen els moviments socials juvenils i la cultura suburbana dels anys 80, aquesta sèrie us agradarà d’alló més! La banda Sonora espectacular! Rocksteady, soul, reggae i ska dels millors referents d’aquella època.

diumenge, 30 de gener de 2011



Espera agònica del veïnat per la finalització del Mercat i “El Calaix”



Les obres iniciades aquest mes de gener per tal de cobrir les vies de rodalies i l’inici de la següent fase del mercat de Sants, perpetuen l’espera dels i les veïnes dels carrers Sant Medir, Sant Jordi, Velarde, Càceres i Antoni de Capmany. Els comerciants veuen com les ventes disminueixen i els veïns propers a les vies esperen les operacions que es duran a terme entre la una i les tres de la matinada per tal de formigonar. Paral•lelament, el dia 29 de gener, emmarcat en el Pla de Barris, es va inaugurar la remodelació de la Plaça Bonet i Muixí i els seus entorns, tret de sortida de la pre-campanya electoral dels propers comicis municipals que es celebraran el més de maig.

llegeix més:
http://viatgesisubtileses.blogspot.com

dilluns, 24 de gener de 2011

Oh mai godneç!

Tema original de Brenton Wood:



Versió de Giuliano Palma i the bluebeaters:

dijous, 20 de gener de 2011

Los combates cotidianos

“Los combates cotidianos” de Manu Larcenet és una col•lecció de còmics de quatre volums, en el quals ens narra el dia a dia de Marco, un jove fotògraf bèl•lic que deixa la seva família per anar a viure sol en una casa al camp. Marco ha deixat de treballar, pateix atacs d’angoixa i no vol comprometre’s en res. Estima el seu gat més que a ell mateix.
La història dels dos primers volums transcorre entre París i la vella i atrotinada casa que el personatge acaba de llogar. Les passejades pels prats del voltant, amb el seu inseparable gat, porten a Marco a intentar trobar el seu encaix amb el món. La relació amb el seu pare, un estibador jubilat i malalt d’alzeimer, el seu desencant professional i la seva relació amb les dones. Uns diàlegs frescos però d’una profunditat exquisida, ens porten a una quotidianitat acompanyada del seu inseparable i senzill germà, que personifica el modus vivendi despreocupat, senzill i fàcil. Aquests diàlegs fraternals que estableixen els dos germans entre calades de porros, són per mi, un dels principals atractius de l’obra. La contraposició de maneres d’entendre la vida i la forma d’afrontar els entrebancs per cadascú, regalen el lector la complexitat i la senzillesa en què es pot convertir la nostra vida. Aquesta és la història del Marco, que no sap on va.

Els volums 1 i 2 els podeu trobar en qualsevol biblioteca de la Xarxa de Biblioteques públiques de Barcelona

Tenim formes de reaccionar davant la tristesa, el dolor a l’absència de l’altre. N’hi ha que parlen, que discuteixen, que elaboren teories detalladament per omplir les seves vides. Altres callen amb l’aplicació d’un nen concentrat en un problema matemàtic. A mi les penes intenses m’anestesien. Tan si parlo com si guardo silenci. Per dins em sento buit. El sobtat aniquilament de les emocions sembla ser el meu sistema de protecció. Aleshores sóc capaç de seguir endavant. Una part de mi s’ocupa dels altres, de les relacions socials, de la intendència, per entendre’ns... mentre que l’altre part s’encarrega de la meva parcel•la infernal i privada, a cobert de les mirades.

diumenge, 16 de gener de 2011

Adormida en artificioses sedes rebregades,

arriba amb la delicadesa mai descrita,

amb la profunditat inesgotable.

Travessant el golf s’eleva com un rossinyol

en la nit que no l’hi és pròpia.

Flanqueja l’oceà il·limitat

i arriba com el Mestral més suau,

entre cants del Marenostrum,

a casa, la silueta definida.

Xiscla la costa tèbia per rebre’l

com allò més esperat.

La màquina urbana es deté.

S’endinsa al pati que dormisqueja

acaronat per la tranquil·la tarda de diumenge.

No truca la porta perquè la olor de cafè encara no se n’ha anat.

Penetra tots els porus i la metamorfosi

convertida en llàgrima regalima com obsequi de l’existència.

dijous, 6 de gener de 2011