Posa't a ballar Rocksteady suaument

Com m’amoreges! Retorçada entre el meu ventre i la punta estimulada dels dits dels peus. Com t’esmunys entre entrellaçades entranyes i retopes el costellam encrostat. Melodia esfilagarsada, greus colpidors i ja no ser on tinc la orella, el melic ni els genitals. Embriaga’m altra volta i fon-me amb l’apassionat o apassionada que et sent com jo, que befa amb tu, que sanglota amb tu, que perviu gràcies a tu. Reviscola’m els malucs i flueix fins l’eternitat! Com només tu saps fer-ho.

Poruc, poruga, porucs

No t’ho pensaves pas eh? Pa tou per avui gana pel demà...tic-tac tic-tac. La plaça bruta però, confonent-me entre la multitud, diviso aquella pell colrada resseguida per la bromera de les seves dents. De reüll m’amaro del seu plaer i el faig meu. És quan torno sol a la butaca de Joan Maragall i com un mosaic de petites i delicades credencials estructuro subjectivament LA LLEI DE L’AMOR. Hem ressona Cesare Pavese en “l’exaltació de l’ofici de viure” i com un glop de reafirmació entenc ara perquè tot ha canviat menys les credencials, la fe, la determinació de prevaldre en la perenne religió.
Silenci, el pati dorm i Pasolini em xiuxiueja des de la finestra “Solo l’amare, solo il conoscere conta”... em colo doncs en el seu desert devastat de falsos miratges i esdevinc oasis.

Quin gran coratge al sentir la olor del desig inoportú

Pipilotti Rist

El passat 21 d’octubre vaig poder descobrir la Pipilotti Rist. Aquesta videoartista sueca anomenada Elisabeth Charlotte Rist però que va agafar el sobrenom de Pipilotti per influències de “Pipi calzaslargas” ens mostra una obra mestra a cavall entre el conceptualisme i la tendresa humana. I es que si alguna cosa aconsegueix crear Rist és plaer. El capta mitjançant el color, el so ( menció especial pel tema “Wiched Game” de Chris Isaak i que canta ella mateixa) i evidentment l’extraordinari muntatge de projeccions. Com que no hi entenc molt només em queda recomanar aquesta fantàstica obra que, al poder ser, intenteu anar a veure a primera hora, abans que les riuades d’energúmens sense cervell, anomenats “guiris”, envaeixin la Fundació Joan Miró.
Salut, art i plaer!

"Le ceneri di Gramsci" part VI i VI de Pier Paolo Pasolini

Espectacular!

Beirut maig del 2010

Dos dies després de l'assalt i l'assassinat d'activistes per part del Tzahal en els vaixells que portaven ajuda humanitària a la franja de Gaza - coneguts com la 'Flotilla de la Llibertat, que havia partit desde Turquia- , a ciutats de tot el món es van mobilitzar per denunciar la impunitat de l'estat d'Israel. Aquesta sèrie de fotos les va realitzar a la capital del Líban, Beirut, un bon amic fotoperiodista, on totes les organitzacions polítiques libaneses d'alliberament nacional i d'esquerres es van afegir en aquest clam internacional. Entre d'altres van assistir Hezbullah i el partit comunista libanès. L'escenari, la plaça coneguda popularment com la Plaça dels Màrtirs, davant de l'edifici de l'ONU.
Veure més a: http://www.flickr.com/photos/maskoni/

El periodista maltès Joe Sacco publica, després de dos anys de feina i la seva tercera visita a la Franja, el seu llibre "Notas al pie de Gaza". Després dels èxits com Gorazde, Palestina, El Mediador o War's End, recomano a tots i totes aquelles que disfrutin llegint còmic periodístic la gran obra d'aquest modest però punyent mestre.

http://www.libreriamanga.com/comic.asp?id=12353

Recomanació

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/179225

El lingüista Noam Chomsky va elaborar la llista de les “10 Estratègies de Manipulació” a través dels mitjans: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/404664/index.php

Vallespir 25, la partida d’escacs continua oberta

“La història inacabable” un film que els veïns i veïnes de l’immoble núm. 25 del carrer Vallespir porten vivint en carn pròpia des del 22 de maig de l’any 2008. Va ser aleshores quan la negativa de la propietària de reparar uns desperfectes a la part posterior de l’immoble va aixecar els primers ais de sospita d’un possible assetjament immobiliari. Segon el que estableix l’article 118 de la LAU (Llei d’Arrendaments Urbans) “El propietari té la facultat de resoldre els contractes d’arrendament si les obres de rehabilitació superen el 50% del valor actual de les vivendes” Al voltant d’aquest article ha girat la batalla iniciada ara fa més de dos anys entre els veïns, la propietat i les seves respectives advocades. Després de que el jutge indagués sobre els informes presentats per les dues parts sobre l’estat de l’immoble i veiés que els números sobre el valor que li donava cadascú no coincidia va ordenar a un pèrit que elaborés un nou informe. Aquest va valorar els pisos de 82 metres quadrats en uns 23.000 euros i els de 58 metres quadrats en 17.000. Els veïns van respondre atònits que si el preu era aquest compraven els habitatges i així evitaven el seu propi desnonament. Després de varies sentències, alguna d’elles, favorables als veïns es va declarar, el passat 16 de febrer que l’immoble estava en ruïna econòmica. Des del Centre Social de Sants i conjuntament amb altres associacions de veïns es van entregar el passat més de juliol 880 signatures al districte per tal d’evitar l’execució de la sentència. Sembla ser que a dia d’avui l’advocada de la propietat, Helena Costa ha declarat que no té intenció d’executar-la. Ara la partida resta a les mans del jutge i del districte de Sants que, sense discussió, tenen a les seves mans la vida de quatre veïns jubilats sense recursos per fer front a un nou habitatge.

Arboricidi a Carretera de Sants

Els veïns i veïnes de Carretera de Sants poc es pensaven que les obres iniciades a principis de setembre de 2009 produirien l’espiral de conseqüències d’aquests darrers quatre mesos. Emmarcat dins el pla urbanístic “Fent Barcelona” el consistori va iniciar les obres d’arranjament del carrer de Sants, entre Pl. de Sants i Riera Blanca. Aquestes obres que tenen un termini d’execució de dos anys pretenen adequar les calçades i voreres per tal d’adequar-les a les necessitats, segons l’ajuntament, d’una nova Barcelona. Una ciutat que, segons el ja esmentat pla, ha de reduir el transport privat afavorint així la mobilitat de vianants i el foment del transport “públic”.
No obstant a finals de maig dues veïnes detectaren que, de forma progressiva, anaven desapareixent els arbres de Carretera, fet que les va portar a mobilitzar-se i a recollir prop de 400 firmes. Veient que l’arboricidi no s’aturava el passat 28 de juliol es va convocar una assemblea veïnal a la confluència de Badal amb Carretera. En aquesta convocatòria hi assistiren una cinquantena de persones que van mostrar la seva indignació per la decisió unilateral de retirar els arbres, fet que consideren un atac a un valor emocional i quotidià, a la pèrdua d’ombra de les seves cases i a la malversació de l’aïllament sonor que suposa el fet de la tala de plataners. Les mobilitzacions no s’han aturat i el passat 27 de setembre es va celebrar una segona assemblea on els veïns van celebrar la no tala dels plataners entre Badal i Riera Blanca i on van decidir portar al Síndic de Greuges les seves reivindicacions i la possibilitat d’una futura coordinació amb altres barris per tal d’evitar el desert “fashion” en que s’està convertint Barcelona.