Regal de Sant Jordi i l’escepticisme barrejat
amb l’oportunisme em tornaven de l’estomac com aquells escriptors que,
aprofitant la diada, munten les seves respectives parades de plàstic d’usar i
tirar. Podia un dels meus referents d’univers propi haver-se apuntat al carro
de la rendibilitat?
Aquests pensament van ser el primer condicionant
per encetar l’inicial llibre del cantautor, vinícola i polifacètic Lluís Llach.
El de Verges ha estat per mi un dels instigadors de concebre la vida com ho
faig avui en dia, d’apropar-me a escriptors com Segarra, Papasseit o Miquel
Martí Pol. El vocalista de versos és i ha estat qui ha condicionat per sempre més
la meva relació amb la Mar(e) Mediterrània, els seus pobles i els raconets més
sinuosos d’aquest pseudoestany que ha aixoplugat guerres, calamitats, amors i
naufragis de civilitzacions senceres. Sorgien dues preguntes: escriuria igual
la narrativa que la ficció? Abusaria del seu univers propi i personalment
inabastable?
Tot aquest garbuix d’hipòtesis van passant a
mesura que avances la lectura. Poder si que al principi et sembla una
escriptura forçada en l’estil i hi trobes un excés en la descripció minuciosa
de cada mot o indret, inclús un petit deix de prosa poètica excessiu però que
acabes entenent que tots aquest elements són necessaris.
Mica en mica t’endinses a la Barceloneta de la dècada dels 30 amb
detalls ràpids però captivants i quan ja n’has llegit una estona sembla que
caminis pels carrers estrets de l’humil i mariner barri de Barcelona.
La novel·la transita a través d’un fil
conductor principal, la relació de Germinal, el protagonista, amb el seu amic
David. No obstant al voltant d’aquesta van apareixent un reguitzell de
subtrames que s’alternen amb el relat històric i contextual de fets, lluites i quotidianitats
dels veïns d’un dels barris, aleshores, més pobres i massificats de la ciutat.
Llach aconsegueix transmetre unes emocions
feroces, agredolces i d’una tendresa sublim molt característiques pels qui
coneixen aquest univers romàntic amb clatellades constants de realisme i que el
compositor ens ha acostumat durant tant temps.
Era de suposar que aquest món genuí havia de
fer-se palès durant la narració. Algunes traces o referències de cançons van
sortint al llarg de la història d’una forma no forçada i encaixada en la trama.
Són moltes també les referències històriques del pre, durant i post guerra
civil. Sent un tema tant exprimit, Llach l’hi posa ulls, primer d’infant innocent,
després d’adolescent incrèdul per deixar pas a un adult solcat per la forçada
politització del fet que ha anat vivint.
Us recomano aquesta intensa lectura per trobar
moments històricament vibrants i commovedors i perquè la memòria dels sense nom
prengui un relleu, a voltes, molt difícil de ser reconegut.
