S’apropa Corpus i el meu cor ja batega més fort. Per les circumstàncies actuals poder. No ho ser, però segur que una part de culpa la té la proximitat de la Patum. La maleta entreoberta a l’habitació de Santa Coloma de Queralt m’ha recordat que em deixava alguna cosa. Es clar! El barret, el mocador i la camisa de patumaire. Des d’aquí ja sento la dolçor de barreja i la flaire de pólvora que esperen ansioses que les delaitem aquest dimecres. Perquè...em sembla que deia així: "Sentiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada