Llums enceses

Els núvols avancen entre jo i el cel groguenc.
Crits i rialles de rutines apreses i fetes per la gent.
La màgia m’abraça i em trasllada a unes antigues escales de la metròpoli francesa.
Els sons i les llums exalten el bell moment.
Un calfred em fa trontollar i de sobte me n’adono que la vida són petits moments de plenitud que algú ha posat dins d’aquesta peixera.
Observo la ciutat de la llum i l’hivern que l’acarona.
Desitjo amb totes les forces que aquest moment esdevingui precís, ple, inigualable.
Un instant que ja és part de l’eternitat d’aquells que no volen deixar de somiar.