dijous, 19 d’agost del 2010


Ονειρευόμαστε ζούμε (*)


Posidó ens obra camí al Mare Nostrum desposseït.
La nit grega no està sola des del Mont Olimp ells et deixen.
Les oliveres bategen el crepuscle que Hefest recull.
El vell viatge fa temps va començar
amb malvats cíclops, terribles titans i dolces nimfes.
Però avui ni Zeus fet home pot evitar l’oracle.
El gest de la fragilitat absoluta, de la voluntat platònica.

(* somiar, realitzar, viure)

1 comentari:

silsoca ha dit...

Maldito ardido! Ja contesta algun mail que t'enyoro molt i m'haig d'enterar del nou inici de cicle per aquestes vies! Un petonàs com un cabàs!