dijous, 26 de març del 2009


Uns desvestint-se i altres cosint nous vestits.

Aquest més de març el capitalisme i la seva amant democràcia representativa estan perdent els papers. Nois i noies això s’acaba, el sistema s’evidencia ell mateix i els seus pares i padrins ja no saben què fer per mantenir-lo fresc i crescudet.
En Maragall, ministre d’educació, mirant cap a un altre lloc i no escoltant les demandes històriques de l’educació pública del nostre país, Dídac Ramírez i les empreses que hi ha darrera les universitats catalanes imposen, al estil grisos que tants records han portat a uns quants, el Pla de Bolonya. ERO’s aquí i ERO’s allà, les empreses grans, petites i mitjanes van obrint, setmana a setmana, nous expedients de regulació, i aquí al barri l’Escola Bressol Guinbó continua amb la manca d’espai i conseqüentment veu limitada la seva capacitat i nombre de places.
El bo i millor del sistema ,que mai pararia de créixer, trontolla i o fa de valent. Són aquells pilars que el sostenen i que a la vegada el poden destruir que estan d’efervescència innovadora i canviant. El món educatiu i els seus agents han pres la humil decisió de no retrocedir, han aixecat la veu i han cridat ben alt que les coses poden i han de canviar, que s’ha de guanyar la batalla d’allò públic en deteniment de les ànsies privatitzadores d’aquests autoanomenats socialdemòcrates. Pel bé de totes se’ls hauria d’escoltar.