dijous, 19 de febrer del 2009

El Carnestoltes



L’origen del Carnestoltes es perd molt enllà en el temps. Actualment la celebració d’aquesta data ha quedat reduïda a la Rua de Carnaval i al fet de disfressar-se. Però... què més amaga el Carnestoltes?

El Carnestoltes o Carnaval, celebrava primigèniament la imminent arribada de la primavera. L’alegria davant del renaixement de la naturalesa i la fi del cicle hivernal es manifestava amb un seguit de festes en què els protagonistes eren la disfressa i la rauxa, en una barreja de diversos elements pagans, grecs i romans.

Amb el temps i davant la impossibilitat d’eradicar aquests costums, la religió cristiana es va veure obligada a adaptar aquesta festa tot introduint-hi un nou element: el Carnestoltes esdevé l’avantsala de la Quaresma (un període de set setmanes de dejuni i abstinència), i durant aquesta festa són permesos tot tipus d’excessos, sobretot la golafreria i la crítica al poder establert, que en els dies posteriors seran estrictament prohibits.

Així doncs, el Carnestoltes durant segles ha estat un període en què les autoritats es prestaven amb més o menys disgust a un joc en què les normes eren constantment transgredides. Un joc caracteritzat per festes extremes, col·lectives i animades, en què s’instaurava momentàniament el món al revés i es feia befa dels poders públics, a mode de vàlvula d’escapament més o menys controlada.

Dijous 19 de febrer: dijous Gras o Llarder (També conegut com a Dia de la truita)
Image Tret de sortida de les festes de carnaval al territori català. El seu origen es vincula a la vida de pagès. En aquells temps, l’estructura social es fonamentava en la comunitat, que sortia en grup al camp per celebrar l’arribada del Carnestoltes tot menjant coca de llardons i botifarra d’ou per berenar. A Mallorca menjaven ensaïmades farcides amb sobrassada i codonyat.

Les festes de Carnaval es caracteritzaven arreu per un consum excessiu de carn de marrà. I és que el Dijous Gras marcava la fi d’un bon període d’alimentació grassa, iniciat amb la matança del porc, per Sant Martí, i seguit del Nadal. Al febrer, el rebost s’havia buidat força, però quedaven encara llardons (el que resta del llard del porc un cop fregit i extret el seu greix) i botifarres. La qüestió era, doncs, afartar-se d’aliments greixosos per preparar- se per a l’abstinència de la Quaresma.

extret de la pàgina web del restaurant Terra d'Escudella (barri de Sants)

1 comentari:

El güerito de la salsa ha dit...

ia ves, cal reposar forces que arriba la Quaresma, però en el nostre cas serà el temps de la penitència festiva. Ja se sap, amb el bon temps, festa aquí, festa allà, i els tragos que no poden parar. Quina penitència li espera al fetge, ja!