Ostres el circ!

Ja no el recordava!

Llunyana infantesa oblidada i corrompuda pel temps. Temps de bojos i de bogeries que es poden comprar. Temps on no hi ha temps per allò…com es deia, il·lusió. Penso, creo estructures mentals d’autoexigències absurdes imposades pel temps, per l’aprenentatge adquirit, per allò que ens han fet creure.
No, no…deixa’m somiar, deixa’m sentir. Intento sortir de la presó de la raó i recordar; puta raó. Travesso el bosc ple d’esparregueres i flors de romaní puntejant i entro en un món oníric sense dol, sense por. Els reis existeixen i les seves vestimentes encara flairen d’aquella olor màgica dels deserts d’Orient. I Oriento on és? El ser col·locar al mapa?
Orient no es col·loca al mapa del món dels somnis, Orient és Orient.
L’aigua del riu provinent del desglaç em remulla l’entrecuix i m’esparvera. On soc? Cap on vaig? Vull fer volar estels però el vent ja no és vent, ara té nom de Xaloc, de Gregal, de Migjorn...Quina gran merda!