dimarts, 20 de juliol del 2010


Fins ara


He vingut fins aquí, al bar, al Rabal, al bressol de la realitat.
Demà te’n vas i vull ser-hi. T’acompanyaria de fet...
Et guaito des de la taula servint a desheretats i ionquis d’il·lusió...
Com dir-te que et trobaré a faltar?
Ahir vam estar les tres desarrelades conversant amb la Rossita i quanta dolçor!
Sento que a partir de demà el DF quedarà suficientment lluny per sentir-te.
Som iguals, semblants o així ho sento. Ahir t’escoltava quan parlaves d’atemporalitat...la que espero que es perpetuï durant la teva absència...

1 comentari:

Aixumorà ha dit...

M'aclame a tu, amic,
m'acklame a tu, amiga,
per les vostres converses, companyies
i els anar fent que no són pocs i són tant!

Us enyoro arrelats, tant i tant i tant!