dilluns, 20 de setembre del 2010


Explica-me’n un altre

El pati respira i cala aquella frescor de terres uberoses i roba remullada.
Els anys no han passat en aquest indret. L’escabetx en forma de formol aviva les esquerdes que, colpidorament, mantenen vives totes aquelles quotidianitats arrelades en fers obrers i austers.
Senzilleses apamades, crits i rialles estrepitoses entre olors d’oli barat que foragiten els inerts d’esperit individualista. No goséssiu pas transgredir-nos! Som el què volem o el què ens deixen ser...però carai que bé que s’està envoltat de sobrietat!

2 comentaris:

xavifree ha dit...

Avui no només l'he llegit sinó que ho he fet amb atenció!
Ahir no vaig poder.
Bon resum del teu nou raconet.

elscliks ha dit...

Ferms!!
Gràcies Xavi!
Tot i no tenir ni un duro...Ja ho saps que sempre que vulguis pots venir a passar les hores. Un petonàs company.
PD: Escric des de l'ordinador del cole així no gasto llum...jajaja.