Vallespir 25, la partida d’escacs continua oberta
“La història inacabable” un film que els veïns i veïnes de l’immoble núm. 25 del carrer Vallespir porten vivint en carn pròpia des del 22 de maig de l’any 2008. Va ser aleshores quan la negativa de la propietària de reparar uns desperfectes a la part posterior de l’immoble va aixecar els primers ais de sospita d’un possible assetjament immobiliari. Segon el que estableix l’article 118 de la LAU (Llei d’Arrendaments Urbans) “El propietari té la facultat de resoldre els contractes d’arrendament si les obres de rehabilitació superen el 50% del valor actual de les vivendes” Al voltant d’aquest article ha girat la batalla iniciada ara fa més de dos anys entre els veïns, la propietat i les seves respectives advocades. Després de que el jutge indagués sobre els informes presentats per les dues parts sobre l’estat de l’immoble i veiés que els números sobre el valor que li donava cadascú no coincidia va ordenar a un pèrit que elaborés un nou informe. Aquest va valorar els pisos de 82 metres quadrats en uns 23.000 euros i els de 58 metres quadrats en 17.000. Els veïns van respondre atònits que si el preu era aquest compraven els habitatges i així evitaven el seu propi desnonament. Després de varies sentències, alguna d’elles, favorables als veïns es va declarar, el passat 16 de febrer que l’immoble estava en ruïna econòmica. Des del Centre Social de Sants i conjuntament amb altres associacions de veïns es van entregar el passat més de juliol 880 signatures al districte per tal d’evitar l’execució de la sentència. Sembla ser que a dia d’avui l’advocada de la propietat, Helena Costa ha declarat que no té intenció d’executar-la. Ara la partida resta a les mans del jutge i del districte de Sants que, sense discussió, tenen a les seves mans la vida de quatre veïns jubilats sense recursos per fer front a un nou habitatge.
“La història inacabable” un film que els veïns i veïnes de l’immoble núm. 25 del carrer Vallespir porten vivint en carn pròpia des del 22 de maig de l’any 2008. Va ser aleshores quan la negativa de la propietària de reparar uns desperfectes a la part posterior de l’immoble va aixecar els primers ais de sospita d’un possible assetjament immobiliari. Segon el que estableix l’article 118 de la LAU (Llei d’Arrendaments Urbans) “El propietari té la facultat de resoldre els contractes d’arrendament si les obres de rehabilitació superen el 50% del valor actual de les vivendes” Al voltant d’aquest article ha girat la batalla iniciada ara fa més de dos anys entre els veïns, la propietat i les seves respectives advocades. Després de que el jutge indagués sobre els informes presentats per les dues parts sobre l’estat de l’immoble i veiés que els números sobre el valor que li donava cadascú no coincidia va ordenar a un pèrit que elaborés un nou informe. Aquest va valorar els pisos de 82 metres quadrats en uns 23.000 euros i els de 58 metres quadrats en 17.000. Els veïns van respondre atònits que si el preu era aquest compraven els habitatges i així evitaven el seu propi desnonament. Després de varies sentències, alguna d’elles, favorables als veïns es va declarar, el passat 16 de febrer que l’immoble estava en ruïna econòmica. Des del Centre Social de Sants i conjuntament amb altres associacions de veïns es van entregar el passat més de juliol 880 signatures al districte per tal d’evitar l’execució de la sentència. Sembla ser que a dia d’avui l’advocada de la propietat, Helena Costa ha declarat que no té intenció d’executar-la. Ara la partida resta a les mans del jutge i del districte de Sants que, sense discussió, tenen a les seves mans la vida de quatre veïns jubilats sense recursos per fer front a un nou habitatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada