divendres, 30 de juliol del 2010

Després del mitiquíssim concert del 29 de juliol us deixo amb aquest tema dels grans Toots and the Maytals que segurament tots i totes hem ballat alguna vegada

dijous, 29 de juliol del 2010


Volem donar un gir a com la gent entén els correfocs a Barcelona

Cristina Grasset i Dídac Panyella són membres dels Diables de Sants que enguany celebren el seu 30è aniversari

Com es presenten les festes?

Pels Diables de Sants les festes es centren únicament amb el “Crema, Pica, Puja” i el correfoc que és el punt àlgid de la Festa Major per a tota la colla. Al no tenir local propi, com per exemple els castellers, provoca que no anem tant carregats de feina.

Tres dècades encenent els carrers de Sants i d’arreu. Com es presenta aquest 30è aniversari?

Hem estat fent actes tot l’any, sobretot d’autogestió ja que tot i les subvencions el món del foc i la pirotècnia comporta una despesa de diners molt elevada. Hem fet una exposició que en breu es penjarà a diferents indrets del barri. El punt àlgid d’aquest aniversari serà el correfoc. 30 anys són molts anys i el què pretenem és superar els altres correfocs, tant del 20è com de 25è aniversari.

I com es presenta aquest correfoc?

El correfoc el fem el dissabte 28 i no pretenem fer un espectacle sinó donar-li un gir especial. Un correfoc més semblant al que ens podem trobar a la Patum o a Manresa on la intensitat és molt més elevada. Així com a la Catalunya interior aquest model triomfa, el què pretenem és traslladar-ho a Sants i, en certa manera canviar aquesta concepció que hi ha a Barcelona de poca participació i de passivitat que mostra la majoria de gent. Així doncs, la nostra voluntat és que el públic no es quedi sols en un punt del recorregut, sinó que segueixi els diables de principi a fi. Participem només la colla de Diables de Sants amb 50 diables i totes les bèsties i figures...és un plantejament agosarat però per a nosaltres és un “On podem arribar?”

Pinta molt bé.

Els tabalers aniran davant i no a darrera i a les places s’augmentarà la càrrega de pirotècnia i a més hi haurà una furgoneta amb música popular que segurament manllevarem de la Patum o de Manresa. Es faran les Moscades que és un ball on deixen de sonar els tabals perquè soni música i la gent balli amb els diables al contrari de les agulles del rellotge.

dimecres, 28 de juliol del 2010

dimarts, 27 de juliol del 2010

diumenge, 25 de juliol del 2010


Amb les festes tornem a la gent del barri tot l’esforç i l’ajuda que ens mostren durant tot l’any.


Marc Amigó membre dels Borinots i participant en l’organització de les festes que els Castellers de Sants organitzen des de fa tres anys al carrer Vallespir.

Com es presenten les festes d’enguany?

Les festes es presenten amb ganes altre com, a més enguany és el cinquè any que les organitzem, és una d’aquestes efemèrides que evidencien que ens hem fet una mica grans i ens fa gracia el fet de poder-les organitzar i gaudir com el primer dia. Aquest any les festes tenen com a títol “Una mà de festes”

5 anys de festes a Cal Borinot, local dels castellers al carrer Vallespir, com ha anat l’evolució d’aquesta mitja dècada?

Nosaltres creiem que l’aposta de fer-ho aquell primer any va provocar molta por ja que no sabíem què passaria ni com ens en sortiríem, no en el poder de convocatòria sinó de com ens en sortiríem nosaltres. Que no acabéssim tirant-nos els plats pel cap. E aquests cinc anys hem vist que any rere any la gent té més ganes d’anar-hi, que s’ho passa bé i això és lo primordial. La idea principal és que sent una entitat del barri aquest ens aporta molt i en les festes intentem retornar una part d’aquesta aportació a la gent. A més tenint una seu com Cal Borinot s’ha d’aprofitar

És molta feina.

Si és molta feina però bé, si podem fer grans castells com fem últimament és perquè hi ha molta gent del barri que et ve a donar un cop de mà. Les festes ens fan ser més propers i deixem de ser aquells que apareixen els diumenges a una plaça i fan castells per passar a ser aquella gent que estem dia a dia al barri.

Hi ha un seguit d’activitats que us vinculen a la FMA i a altres carrers.

Aquest any allarguem més dies comencem dilluns en comtes de dimecres i la intenció, que ja va aparèixer el primer any, és que la festa serveixi per relacionar-nos amb altres entitats. Ja és el tercer any que estem fent el Crema Pica Puja que va ser una idea que va sortir de diversos grups que fem cultura popular com els geganters, els bastoners, els diables i els castellers i l’objectiu era intentar dotar, d’alguna manera, les festes de Sants de cultura popular. És una aposta més en l’organització de la Festa Major i una aposta també com a entitat de cultura

Les festes no es queden al carrer Vallespir. Hi haurà jornada castellera?

Si hi haurà jornada castellera el diumenge 29 a les 12 del migdia al Parc de l’Espanya Industrial


El nou emplaçament de la FMA ha estat fruit de la lluita del veïnat.


Pere Bosi Navarro membre del Casal Independentista de Sants i de l’Assemblea de Barri de Sants (ABS) fa 9 anys que participa en l’organització de la Festes Major Alternativa de Sants (FMAS)

Casal nou. Obres avançades. Tindrem Casal per festes?

El casal obrirà per Festa Major de 6 de la tarda a 12 de la nit però la inauguració oficial serà el 4 de setembre i constarà de tot un dia d’activitats on es pretendrà mostrar totes i cadascuna de les activitats que es faran al Casal habitualment.

Quin pes te el Casal en el si de les Festes Alternatives?

El casal forma part de l’Assemblea de Barri, que és l’ens que organitza la FMA, i per tant té un pes important en l’organització de la FMA en tant a membre de l’assemblea i en quan a gent que participa en el muntatge i en el desenvolupament de la festa

Emplaçament nou a l’Espanya Industrial després de molts anys reivindicant aquest espai. Serà beneficiós pel desenvolupament de les festes?

Serà beneficiós perquè ja fa molts anys que el reivindiquem perquè creiem que és un indret adequat per desenvolupar una Festa Major ja que és un espai on podem encabir-hi el volum de gent que ve a les alternatives, sobretot en l’horari nocturn on es celebren els concerts però no només això, sinó que és un espai que es pot aprofitar durant el dia per les característiques que té, separació d’espais, grans zones d’ombra...un espai agradable on desenvolupar totes les activitats.

9 anys participant a les festes. Permet, suposo, de tenir una perspectiva històrica. Com has viscut tu el desenvolupament i l’evolució d’aquestes?

Les festes han anat augmentant quantitativa i qualitativament. El volum de gent que assisteix a la Festa Major cada vegada és més gran, de fet és l’espai de Festa Major a Sants on hi ha més gent amb diferència però també ha augmentat qualitativament en tant a infraestructura, qualitat musical, en nombre de gent que participa en muntar-les...
M’agradaria destacar que les festes siguin a l’Espanya Industrial ha estat fruit de les lluites que s’han donat des de fa un bon grapat d’anys. Des del 2006 que portem lluitant i reclamant que l’espai de Festa Major sigui l’Espanya Industrial perquè principalment necessitàvem un espai fix i adequat on celebrar la FMA i no haver de fer canvis d’ubicació a la meitat de les festes amb l’esforç que això suposa, sobretot en termes de moure tota la infraestructura, barres, guixetes, carpes... Fruit d’aquests 4 anys de lluita i de les dinàmiques que s’han donat, la complicitat amb els carrers i les formes utilitzades per reivindicar aquest espai finalment ha estat possible aconseguir aquest espai

dimarts, 20 de juliol del 2010


Fins ara


He vingut fins aquí, al bar, al Rabal, al bressol de la realitat.
Demà te’n vas i vull ser-hi. T’acompanyaria de fet...
Et guaito des de la taula servint a desheretats i ionquis d’il·lusió...
Com dir-te que et trobaré a faltar?
Ahir vam estar les tres desarrelades conversant amb la Rossita i quanta dolçor!
Sento que a partir de demà el DF quedarà suficientment lluny per sentir-te.
Som iguals, semblants o així ho sento. Ahir t’escoltava quan parlaves d’atemporalitat...la que espero que es perpetuï durant la teva absència...

dijous, 15 de juliol del 2010

L'ESTATUT

Valga'ns el nostre Estatut
coix i guenyo i geperut
que diu l'Estat que ens envia;
potser els aires d'ací
el faran emmalaltir
del pap o de pulmonia.
Valga'ns el nostre Estatut
més petit que un esternut
d'una puça presumida;
Mare de Déu, que esquifit;
com que arriba de Madrid,
no ens arriba pas a mida.
Ai carat, noi Estatut,
cama coix i cara brut,
tu, vols dir autonomia?
Ara sí que en veig un tip,
si et llegís el rei Felip
a ben segur que riuria.
................................................
Valga'ns el nostre Estatut.
Cal regar-lo amb un embut
que a l'infant cal fer reviure;
convertint nostre Estatut
en l'anima del resolut
que vol la pàtria ben lliure.


Lletra: anònim any 1931 ( en referència a l'Estatut de Núria. Curiosament vigent avui en dia. NI REFORMES NI ESTATUTS, INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME!)

dimecres, 14 de juliol del 2010

dijous, 8 de juliol del 2010


Crònica d'una passejada per la Toscana

dimarts, 6 de juliol del 2010

Mestres, amics...grans persones


Són les 12 de la nit i ser que hauria d’escriure alguna cosa. No ser, una frase, quatre paraules, un paràgraf... Ostres però no ser per on començar. Com explicar tantes emocions i sentiments viscuts durant aquest any escolar. Com puc explicar, perquè s’entengui, que haver compartit aquests 10 mesos amb aquest grup de persones i sota el paraigües de l’escola m’ha servit per, buff... no ho ser fer! Com fer entendre les pors que m’han ajudat a superar, els aprenentatges diaris en qüestions tant ínfimes però tant importants en el món de la pedagogia. Com agrair, aquesta és l’altre! Com agrair cada bot de confiança, cada explicació del Josep, cada crítica del Jordi, cada conversa amb la Vanessa, cada aclucada d’ull del Juanma, cada mirada de l’Eugènia, cada petó i bufetada de l’Amèlia, cada “reullada” de l’Eva, cada rialla de l’Ester, cada... veus no puc...queda ridícul, no defineix en absolut el què he viscut aquest any.
Les paraules són els llavis de l’ànima, sempre ho he pensat però avui m’he de menjar la frase amb patates. No puc amb un paràgraf, dos, cent, mil explicar totes i cadascuna de les coses que m’han fet sentir. Potser no cal que ho faci. Potser donant les gràcies ja n’hi hauria prou. Potser m’ho quedo per mi i només per mi.
Gràcies, gracies, gracies...