Arraulit al voltant d’aquest foc que crema i ets tu i el sol
i la immensitat que arruga i eixuga les ànimes a la deriva d’aquest mar clarobscur.
De reüll fujo cap a les roques, paorós d’immensitats que
descantellen. Grenys ofegats abans que l'ona, sense advertir, els vesteixi.
La nineta s’escapa, inconscient, amb un gest terminal cap al
present confús.
Mariners de terra endins, malgrat tot mariners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada